Plorem o lluitem?
Algú, no sé qui, va dir: "Lluita per un món que plora, però no ploris per un món que no sap lluitar".
Aquesta frase, durant molts dels anys de la meva adolescència, va folrar les meves carpetes i llibretes d'estudiant de batxillerat. Era aquella mena de premisa amb que t'identifiques com a persona. Lluitava pel meu petit món, que al meu entendre plorava, però plorava sense deixar de lluitar i ho feia amb elegància, potser a poc a poc, segur,ja se sap que l'avenç del temps amb que s'aconsegueixen els objectius és del tot relatiu, ja que quan desitjes una cosa amb molta fermesa, mai arriba tant ràpid com voldries, i així de poc a poc, anava conformant una identitat creixent, una seguretat imparable i una normalitat envejable.
De cop, el temps s'ha parat en el meu petit món, i es para tant que sembla retocedir i tot. Coses aconseguides que fa uns mesos ens semblaven inqüestionables, comencen a ser del tot qüestionades per un altre món que funciona més ràpid, que lluita més depressa davant la paràlisi del meu. I sense preveure-ho ni esperar-ho, de cop entenc la segona part de la premisa....
ara estem plorant per un món que no sap lluitar. Val la pena plorar?
tal com diu la frase, jo crec que no, potser caldria començar a afegir en aquesta premisa alguna cosa com : no ploris per un món que no sap lluitar, ensenya-li a aquest món com tornar a lluitar i la gran necessitat que té de deixar de plorar.
S'ens menjen...plorem o lluitem?
1 comentari:
No pel fet de plorar al veure un país que està a punt de celebrar un aniversari tant trist com son 300 anys d'ocupació vol dir que deixis de lluitar. Seguirem parlant NOMÉS en català al nostre país. Seguirem defensant la terra com hem fet fins ara. Cada cop és més el jovent que s'uneix a l'independentisme, i és que si el PP es pensa que ens quedarem callats davant del projecte de llei de tenir al castellà com a unica llengua oficial, està ven equivocat. Les seves lleis, al seu país. Salut.
Publica un comentari a l'entrada