MANI, MANI, MANI

Demà aniré a una manifestació, de moment ja serem quatre: en Jordi Pujol (hi va per dignitat), l'Heribert Barrera (ell hi va per coherència) i en Jaume Sobrequés (ha dit que hi anirà per independentista, bona patacada pel psc espanyolitzat), i com ja he dit, jo mateixa.
més absolutament igual si no hi ha ningú més. i també més absolutament igual de quin color és la persona que tingui el costat, si és que n'hi ha , també més igual a qui vota aquesta persona si és que n'hi ha, i si és o no usuari, si que hi ha algù més que nosaltres quatre.
Només sé que jo hi anirè, hi aniré perque vull, perque ja no ho aguanto més i perque si, que coi, perque porto més de 8 mesos preguntant-me on sou, els d'aquí i els d'allà, hi anirè perque m'he passat críticant la poca mobilització de la societat civil, hi aniré per el meu orgull, hi aniré perque sempre he dit que jo ja hi sóc, en el camí de la independència....hi anirè sobretot, per conciència.
I encara que sóc prou forta per anar-hi sola, si al costat hi ha algú de qualsevol color, si davant hi tinc algú que vota a qui sigui, si darrera hi ha un usuari o no usuari, creieu-me, agrairé la companyia.

No deixem que els partits polítics i la seva vanalitat incompetent, ens arrenquin l'únic dret inarrencable, decidir com passem una tarda de dissabte!

QUAN ANEU A LA MANI...

Aldarulls o no aldarulls,..., aquesta és la qüestió, jo crec.

Assistir amb indignació continguda o destruïr el mostrador de rodalies?
No sé. Crec que el més intel.ligent és demostrar força però no violència, però em temo que hi ha massa interessos per a fer el contrari, i que el tema se sortirà de mare, cosa que els especialistes en guerra psicològica aprofitaràn per anar en contra nostra altra vegada.
I el Saura diu que no hi anirà.
I la ministra anar aguantant...

LA VANGUARDIA NO AFLUIXA

Bé, el que ahir era una notícia interior, avui ja ha passat a la primera pàgina. Els estudiants catalans estàn a la cua d'Espanya i d'Europa. Vaja, quina novetat.

Us dic la meva opinió.

Ja que fa poc vaig llegir un article de l'Hector Lopez Bofill on parlava de la resignació on Catalunya està caient. I crec que el deixar de cuidar les nostres criatures. El nostre tresor més preuat serà un dels mals on caurem si la situació no canvia. No ho dic perquè si.

Part de la meva formació eclèctica m'ha portat a comprendre com van reaccionar, com a col.lectivitat que es pensàven que eren, les tribus de indis americans quan els van posar en reserves dins el seu propi país. Depressió, alcoholisme, índex de fracàs escolar molt per damunt de la mitjana dels Estat Units..., us sona? No veieu la depressió? No veieu l'alcoholisme?

No importa, ja es faràn més evidents. Ens tenen a la reserva del Nordest de la Gran Castella i ara ens ficaràn cada vegada dins de gàbies més petites. Aviat hi haurà barris castellans i catalans, com passa a molts poblets petits del Bages, com a Glasgow.

I qui ho farà, qui ho permetrà? Gent que no ens estima, i que pensa que ho fa pel nostre bé. I mai us faràn tant de mal com quan vénen sota aquestes premisses.



Des d'aquesta petita plataforma que no llegeix ningú, vull aclarir-vos que la guerra no està perduda. Que no em penso resignar a aconseguir que la col.lectivitat (per ressaltar que sóm un grup) a la que pertanyem pugui decidir per ella mateixa.

I jo que sóc un globalista irredent, on poso el límit de la col.lectivitat? Tots aquells que em permeten una normal evolució sense cap restricció són del meu grup. Aquells que em volen fer desapareixer són d'un altre grup i no poden decidir per mi.



Es per això que desitjo amb totes les meves forces que el Tibunal Constitucianal tombi l'Estatut de Catalunya en la seva totalitat. Fa mesos vaig dir que aquest regal no ens el farien. Demostraria que són estúpids. Tot el contrari, ens faràn empassar una aberració legislativa que no resol, CAP dels temes importants que com a GRUP, NACIÓ, tenim. (que ens donen alguns diners? I què!)



I no us penseu que els temes importants són decisions filosòfiques, no.



Se suposava que erem una comunitat rica i ara es veu que no podem ni pagar-nos un tren d'alta velocitat a la Jonquera. I sabeu de quí és la culpa, no?



Dels nacionalistes, de la immersió lingüistica i del català. Caldrà que acabem amb ells per a que Catalunya torni a ser la comunitat motor d'Espanya... (és curiós com aquest silogisme profundament estúpid por seduïr encara a molts catalans de bona fe).



Catalans, és hora de morir com a poble!! Us pensàveu que tindrieu la dignitat de poder decidir sobre la forma de viure i de morir?!

NO! A Valladolid sempre hi haurà algú molt més intel.ligent que vosaltres que decidirà pel bé de tots.


Afanyeu-vos a suicidar-vos, ja!! No volen ni que ens treguem la vida com a nosaltres ens dongui la gana, la nostra mort haurà de ser com decideixin a Valladolid!



Però no us penseu que si us poseu a parlar en castellà la cosa canviarà. No. Vosaltres, castellanoparlants de Catalunya sempre sereu catalans per als excloents, per als que ES CREUEN MÉS QUE VOSALTRES, i sempre, sempre continuarà la mateixa lluita no resolta. I l'acte de pretesa sobirania que feu el Xirinacs no és tal, ja que es reencarnarà en una societat equivalent, sigui on sigui, on hi haurà un opressor i on haurà de lluitar per a aconseguir el seu dret a decidir, amb l'agravant que el Karma li haurà empitjorat.


Tot seguirà igual.
Fins el dia que plantem cara i diguem: Ja ni ha prou. La nació catalana no va quedar derogada amb el Decret de Nova Planta, ni quan es van casar dos reis. La nació catalana està ben viva i vol viure com a ella li doni la gana en aquest planeta que no és de ningú i és el de tots. La nació catalana té tant d'orgull com la nació més gran de tot el planeta, i que no haguem imposat la nostra llengua, destruïnt-ne milers, només ens defineix com a cultura amb els nostres actes reals.



La Nació Catalana ja sap que despareixerà sota la influència demogràfica àrab, llatinoamericana o xinesa, però vol viure i morir com a ella li doni la gana . I impedir-nos viure d'aquesta manera com a col.lectivitat (l'estatut no ens reconeix ni com a comunitat de veïns) és una de les majors crueltats psicològiques que han fet els fastigosos castellans i els seus abduïts.



Segon avís a les lògies de la Vanguardia: Espero que sapigueu el que esteu fent. Per fer de bruixot se n'ha de saber, i el fracàs és una llei quan es viola una llei superior. La reacció serà imprevisible. I una vegada oberta la caixa de pandora ja no se sap on podrem acabar. Com reaccionarieu si arribessiu a la conclusió que només us queda una sortida?

AQUESTA SERÀ LA PITJOR DE LES PÈRDUES

Us dic una estratègia que jo faria si volgués destruïr la moral d'un grup rival.



Desunir-lo. Quan desuneixes l'altre guanyes. I pots fer-ho de moltes maneres. La pitjor de les quals, la més horrorosa de totes, és la de manipular amb els fins més pèrfids les criatures de l'esmentat grup. (Heu de posar cara de dolent, quan penseu això)

Ja hi ha llum verda per a la segregació escolar. L'apartheid té llum verda a Catalunya. I La Vanguardia Española s'apunta, mentre juga a la puta y a la ramoneta, a que les famílies castellanoparlants, amb tot el suport d'un estat espanyol, que sempre decidirà en nom de les famílies catalanoparlants sota l'excusa del bé comú, eduquin els seus fills sense que aprenguin el català. Això significa ficar tots els nostres fills en una reserva india. Tal com sona, pero ningú sembla adonar-se'n.

Com l'escola Aula. Dues línies separades. Els que estudiaràn en castellà i els que estudiaràn en català. Ja ens barallarem quan anem a prendre cerveses al Up & Down, si es que existeix. Cohesió: MORTA. Convivència: NUL.LA. Vulnerabilitat per caure en els tòpics: TOTAL.

Com ho faràn? Molt senzill. Diràn que parlar català, el sistema de immersió lingüistica, és la causa de tots els mals. No ho sabieu? la culpa de tot la teniu vosaltres per ser el que sou!
Identitàris!! Sortiu de la tibu!! Català aborigen analfabet. Espanyol modern, culte, lliure, desvetllat i feliç!! Volieu riure? No patiu, ja farem una oferta al Buenafuente i el posarem quan només el podran mirar els vigilants del Pàrking!! Us farem estar sempre emprenyats!! Ja, ja, si fins i tot el Juliana s'ha inventat el nou arquetip!!

I aquest espanyols de bé, convenientment mediatitzats per l'amargat de la COPE, aquell a qui un malalt va engegar un tret al genoll, convindràn, les bones persones, els espanyols de bé (Rajoy dixit), que és una exageració fer cinc hores de català a la setmana, o quatre, o tres, és igual el nombre. El més important és que la campanya de desprestigi ha calat a fons entre els nostres mateixos conciutadans.

Jo mateix, que parlo cinc llengües, sóc considerat una "obtuso i cerril nacionalista" pel sol fet de portar l'Avui sota el braç! Qui em va dir això, és un català amb els dos cognoms catalans, per no parla el català, tot i néixer aqui, tot i confessar la més grans de les estimacions a la nostra (seva?)llengua, ha decidit emigrar a Madrid amb les dues filles perquè aquí no li deixen estudiar en castellà. No patiu, allà el rebràn com un heroi. Jo ja li he dit que és un cabró a la cara i li he aguantat la mirada. Cosa que ell no pogut fer perquè sap que és mentida tot el que diu.



Si aneu amb aquestes, amics del CESID, si voleu a ficar els nostres fills en una reserva com a primer estadi, per a tot seguit continuar la vostra persistent campanya de desprestigi i ofec de la llengua catalana (serà molt senzill quan només calgui reduïr les subvencions a les escoles no afins), us adverteixo que la reacció és imprevisible!! Es comença per la desafecció. Es continua per la desobediència civil i s'acaba, una vegada el territori està objectivament empobrit i estressat, amb la guerra, les violacions, el patiment desaforat i la ruïna total, i tot perquè?
Per no deixar-nos sentir un poble? Per no deixar-nos decidir? En nom de no sé quina unitat divina de merda?!
Ja cal que algú dels vostres intel.lectuals s'empesqui un gest d'amor sincer per aturar l'escalada de despreci que hi ha a Catalunya vers el govern central i el seu més gran mentider. Ja cal que us afanyeu perquè només l'amor porta a l'amor i l'odi mai porta a la finalització de l'odi.
I reconeixo a mi, un ferm partidari de l'amor com a via de sortida del conflicte essencial català, fa temps que ningú m'escolta i començo a perdre l'esperança.

Al proper text us dic la tàctica guanyadora!!


Per cert, molt, molt, molt bé el discurs del Mas. I això que fa anys que no el voto. (Bé vaig votar Trias a alcalde de Barcelona, però això no compta perquè era evident la tria)



http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071121/53412996779.html

QUI NO ESTIMA CATALUNYA NO MEREIX DECIDIR PER ELLA. I HEM DE PORTAR EL DEBAT A AQUEST TERRENY.

MENTRESTANT IBARRETXE PLANTEJA LES CONTRADICCIONS CLARAMENT

Volieu un altre exemple de guerra psicològica, aqui el teniu, si ahir el Rubalcaba llepava el cul als polítics catalans mentre els confinava a una reserva psicològica i física del nordeste del país de todos los castellanos.

Avui, com si fós una contrarrèplica el lendakari Ibarretxe planteja la seva defensa amb el millor dels arguments possible: NO VULL SER MÉS QUE TU, PERO NO TOLERARÉ ESSER MENYS.


Si vosaltres us passeu la justícia pel forro portant-me a declarar, jo agafaré els vostres arguments i us faré declarar a vosaltres, vosaltes tindreu la foto i jo també.

L'argument és molt senzill i imbatible. Si voleu carregar-vos la justícia, jo us hi ajudaré, només ensenyarà d'una manera clara i diàfana com de corrupte i tergiversat està aquest suposat estat de dret que ens han venut.

Que no accepteu? Arguments per a mi...
Que accepteu? Un a un i el parti acaba de començar. I no cal que intenteu la escalada de violència (Rodriguez Ibarra dixit), perquè ja sabeu la resposta que us va donar l'Arzallus: Nosaltres estem aquí. Que vinguin!

(Quina diferència d'actitud política, Déu meu!)
Aquesta estratègia de Ibarretxe pot resultar guanyadora o perdedora, això és el menys important, el que segur que és, és intel.lectualment irreprotxable. Dóna gust veure algú, que per variar, intenta alliberar-se de la miseria moral que ens envolta a les minories i ens ensenya el camí A TOTS.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071120/53412816961.html
GORA EUSKADI.
Ésser minoritari no vol dir acceptar deixar-se trepitjar en nom de la Democràcia.

A RUBALCABA LI MOLTESTA QUE PARLEM DELS NOSTRES PROBLEMES AL PARLAMENT ESPAÑOL

Volieu guerra sibilina i psicològica, aqui la teniu. El Fouché de la política espanyola, el crack de la lluita en les clavegueres del poder. L'home amb més poder polític de tot l'estat espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba acaba de declarar que els polítics catalans han parlat massa de temes que només afecten a Catalunya al parlament espanyol. Amb un circunlòqui, pretenent adular els polítics catalans, (no patiu, més d'un caurà en la trampa), ha dit amb bones maneres que a Espanya no li interessen els problemes de Catalunya. El missatge ha calat tan endins en la societat espanyola que ja ni els seus dirigents se'n amaguen.
El més curiós és que la notícia vé associada amb un comentari sobre la possible desafecció catalana a la causa espanyola. Desafecció?
Com li dirieu al sentiment que us assetjaria en el cas que la persona que us administra el vostre sou mensual, aquella en la qui teniu, o heu de tenir la més absoluta de les confiances, comença de bon matí a gastar els vostres diners en qualsevol cosa menys en aquella que us pot portar a una vida més fàcil en aquesta Europa ultra-competitiva.
-Inversió en infraestructures nul.la
-Liberalització comerç aeroportuari nul.la
-Presencia esportiva internacional nul.la, reconeixement de existència com a comunitat nul.la

Però això no és el pitjor. El pitjor és que la mateixa persona que us administra la cartera, el vostre sou, després de no gastar-se els diners en res que us pugui beneficiar, després d'anys de campanyes inmundes presentant-vos davant la opinió pública literalment com uns avariciosos escanyapobres, en acabar el dia i anar a comprar al supermercat, és la mateixa persona que deixa de comprar productes fets a Catalunya, o d'arrel teòricament catalana perquè empobrir-vos serà l'única forma de subjugar-vos.

El Jacobí més ben preparat de la política espanyola ha dit que parlem massa de nosaltes, i això si ho digués un altre no passaria res, però venint d'ell n'hi ha per posar-se a tremolar. I el pitjor de tot és que els nostres polítics, absolutament hipnotitzats per les seves formes falsament educades, li riuran les gràcies sense ni adornar-se de què vol dir que el Rubalcaba hagi marcat un límit sobre el temps que es pot parlar de Catalunya al parlament de tots (sic) els espanyols.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071119/53412683679.html