(maragall dimissió) el sobiranisme

M'apunto a la proposta d'en Moisès Rial de demanar la dimissió del conseller Maragall. De fet fa dies que ja vaig fer una entrada amb la foto d'aquest sinistre personatge cap per avall imitant al borbó de trist record.
En Xavier Mir ha recollit les iniciatives sobiranistes a la xarxa entre les quals inclou la nostra proposta que el debat sobiranista arribi als mitjans. No fa gaire TV3 recollia tímidament el debat a Escòcia amb preguntes a Alex Salmond, líder del SNP. Una breu aproximació, força pobra, però en la línia dels TN. Sr. Rovira, què ens llegeix? que no li deixen? que no interessa?

En cristiano!

Siguiendo el decreto del Gobierno Nacional este mensaje será en cristiano. A partir del 1 de febrero cada 10 mensajes en un blog autonómico deberá incluir como mínimo uno en lengua nacional aunque el resto utilice lenguas vernáculas sólo oficiales en aquellos espacios de la red que tengan una mínima autonomía...

PROU!!!!

Això és el que hauria d'haver dit l'home gris, el que sempre ha estat a l'ombra manipulant, burxant i acumulant poder. Un home que es baixa els pantalons que no sap dir prou i que com a conseller d'educació passarà a la història negra del país com alguna companya de partit que en el seu temps havia dirigit la cultura del país. Tenim un conseller que no sap plantar cara, que s'empassa el que diu l'amo de Madrid no fos cas que el fessin fora o que s'iniciés la primera crisi seriosa de l'entesa i que en lloc dels de sempre aquesta vegada sigui culpa d'un nicaragüenc.
Segur que avui sortiran els de la casa comuna cridant contra els de sempre en lloc de pensar un moment i dir "la vàrem cagar". Perquè no ens enganyem, si el govern de l'estat ens pot imposar el castellà és gràcies al gran text estatutari que varen aprovar uns quants catalanets: l'estatutet. Per tant cal acusar també a aquells que ens van enganyar. I això només és el principi, mica en mica anirem descobrint la lletra petita de l'estatutet i veurem com som una autonomia com La Rioja o Múrcia. Això es va pactar ja fa temps a la famosa transició i fins que no ens rebelem contra aquest engany ens aniran enculant.
Una transició que ja no ens creiem aquells que vàrem veure morir al dictador en la nostra infantesa i que al·lucinem veient àguiles en edificis públics, monuments de la victòria, noms de carrers ben galdosos o que recordem que fins l'entrada de l'euro podíem dur a la butxaca el caudillo. Si no vàreu veure el darrer 30 minuts us recomano que el veieu, quan el pengin. No han fet el soroll mediàtic que varen fer amb el Gernika, però és normal perquè aquest tema no interessa i si a més es critica al demagog espanyolista millor passar-hi de puntetes.
I els progres catalanistes esntusiasmats amb el tarannà? On sou? Us recordo allò de "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya". Deixem-nos de ximpleries, Catalunya només guanyarà quan marxi d'Espanya, no cal buscar encaixos ni asimetries ni maneres d'entrar al gobierno, hem de marxar i aviat, sinó en breu tindrem la Gala a TVE de "Cataluña. ¡Qué hermosa eres!".
Des d'aquí faig una crida per tornar al carrer, tornem a sortir al carrer i diguem clar i fort que no volem ser espanyols, que volem decidir el nostre futur.

lectures per al cafè

Avui prenent el cafè he pogut gaudir de dos articles molt recomanables:

• Salvador Cardús explica què cal fer a més de dir prou i acaba l'article amb una crida a mobilitzar-nos:
  

  Però ni la ingènua casa comuna de CiU ni l'independentisme sense fronteres d'ERC no ens portaran nacionalment més lluny si no senten el clam indignat del poble, ni que sigui el d'una gran minoria significativa. Sí, s'ha acabat el bròquil. Però a més, volem pa amb oli!



• Xavier Roig parla del sistema educatiu català i el que s'hi ensenya. El final també és contundent:
  

  Quan es va fer públic que les filles del president Montilla anaven al Col·legi Alemany, en una demostració més de país mentalment escatat, totes les crítiques es van dirigir al fet que aquesta escola fos privada. A la majoria li va passar per alt, però, que aquesta escola té una característica addicional: s'escapa del sistema educatiu dissenyat aquí. El president de la Generalitat estalviarà, doncs, a aquells a qui més estima, les malformacions provocades per un sistema públic que, en termes generals, és perillós. Ell ho sap. I tant que ho sap!

  
  

Bona lectura!

El català

Hem de tenir clar que el català és una llengua en perill i que els únics que la podem defensar som nosaltres. L'espanyolització del govern ZP és clara. Molt tarannà i molt plurinacionalisme però a l'hora de la veritat, nyac! te la foten. És per això que sempre he defensat que millor el PP a Madrid, ells tenen les coses clares, van directes al gra i no enganyen. Els demagogs de Ferraz sedueixen als "progres" catalans i cosmopolites i zas! quan poden te l'engalten (o t'enculen!). Si aquest decret el fa l'Espe en els seus temps glorioses de ministres tindríem amb tot el PSC encabronat i dient-nos com som de fatxes aquests populars. Si ho fa la ministra de torn del bambi, tots contents i a callar. I el Tete, content de ser finalment conseller, li riu les gràcies i renya en Basses per dir les coses pel seu nom.
Però no caiguem en la trampa i comencem a discutir si la culpa és d'un partit o un altre, la culpa és nostra. La dels catalans mesells que ens ho empassem tot. Som una societat que no es queixa i aquest és el problema. Fem una llei per respectar el català i no la complim no fos cas que algú s'enfadés. I quan un conseller comença a fer denúncies els empresaris foten el crit al cel. Que es fotin! Comencem a boicotejar a aquests paràsits que etiqueten en mil llengües però no en la pròpia del nostre país. I que no em vinguin em ximpleries de boicot o dificultat dels mercats. A cagar! Si el producte és bo es vendrà sigui etiquetat amb el que sigui però a més si hi ha una llei s'ha de complir, oi senyor comte? Si hem de posar la rojigualda la posem tots i si hem de tenir les etiquetes també en català donca a tenir-les i sinó a denunciar-ho, ja n'hi ha prou!