se'ns riuen a la cara...

El que estava escrit ja ha passat. El Defensor del Pueblo Español creu que l'estatutet no és constitucional i el demagog diu que no passa res, que tot es democràtic i que no pot ofendre a ningú. Doncs ho sento però a mí m'ofèn, però m'ofèn més les paraules del demagog i el silenci de la progresia pijo burguesa catalana. Encara creuen que el bambi canviaria el partit jacobinista? Encara creuen en les seves falses promeses? En la nova estructuració de l'estat? Ell, silenciosament calla i actua: retalla inversions, ens deixa amb un servei d'infraestructures nefast: trens, avions... I tots calladets. La culpa és dels elements! I del PP, o de CyU! Són els mateixos que se'n riuen dels americans per la nefasta gestió del Katrina i diuen aquí això no passaria mai. Esperem que no passi perquè llavors seríem la riota de tot el món!
Però aquesta gent ja està a gust amb el poder, els donen una creu i escriuen i proclamen als quatre vents les virtuts del nou govern. Tenen la poltrona assegurada i amb una trucadeta col·loquen al fill, la neboda, l'oncle o qui sigui. Tots es coneixen i són família, els més agosarats són ecosocialistes de debò i els més conservadors professen la democràcia cristiana.
Doncs bé, fins que tots aquests no se n'adonin que això no funciona no hi tenim res a fer, seguirem pidolant a Madrid, agenollonant-nos per quatre cèntims i a la capital del Reyno se'n riuran a la cara pensant que som una colla de desgraciats que cridem molt però a l'hora de la veritat som masells com el que més.

Jo també vull un estat propi

Com no podia ser d'una altra manera ens afegim a la campanya promoguda per en Xavier Mir, blocaire d'Arenys de Mar que engega des d'avui l'allau de blocs reclamant un estat per a la nostra nació cada dia més menyspreada, sobretot per nosaltres mateixos.
I és que alguns de nosaltres nos ens adonem que se'ns foten des de fora perquè ens autodestruïm. No cal que ens odïin ferotgement només cal que juguin com han fet sempre i aquí anem caient de quatre grapes i ens barallem i barallem en disputes inútils que només fan que en lloc d'avançar anem reculant i que cada vegada ens diluïm en aquest poderós estat espanyol que no vol ni una discrepància, això sí amb molt "talante", que així l'enculada és més suau... Cal dir "Prou!" i cridar ben fort "Jo també vull un estat propi"
Potser el 2014 podrem dir que ho hem aconseguit! Tant de bo!

Comença el curs

Finalment ja ha arribat el setembre i sembla que tindrem una tardor mogudeta, no només per les eleccions de la castanyada (a veure qui se la fotrà més grossa) sinó pels moviments polítics per preparar les municipals i les regionales d'Ejpaña de la primavera vinent. PP i PSoE tornarán a esbatussar-se en el nostre país sense que la resta no digui res i els ultranacionalistes de l'hereu i el cap pelat s'ho vagin empassant en patates dient que ells són els catalans genuïns.
Per començar el mes podem veure com la primera dama del país no accepta la nova estratègia del partit i demà marxar-ne. També és destacable com reacciona el partit, o n'hauríem de dir la sucursal autonòmica del partido español?
Mentre aquest mateix partit juga a cromos i aconsegueix fer fora l'alcalde més sambero de Barcelona a canvi d'un sou vitalici com a ministre. Tothom té un preu.
El nou alcalde ens diu que el seu objectiu és fer-se conéixer, és dir com fer-se propaganda de cara les eleccions municipals i poder aconseguir no marxar de la poltrona que els alimenta des de la mal anomenada transició. I la propaganda oficial ja ha començat, abans d'ahir i ahir
I mentre avui el govern minotari que ens desgoverna ens ofereix una presentació sobre tot el que han fet (o desfet), el president continua a la seva, i el bombero torero corre a apagar el foc, no fos cas que l'amo s'enfadés.
Del nou ministre d'Indústria millor no dir-ne res, suposo que com que té competències sobre Turisme l'han escollit per la gran feina realitzada per la promoció de la ciutat durant el gloriós 2004.
Bé, continuarem....