I fratelli
Avui en Pasqual hi torna. Si dimarts reconeixia la insuficiència de l'estatutet, ara ens descobreix el demagog espanyolista. Continua en la seva línia de dir i descobrir el que tothom ja sap. Que en el PSC està més sol que la una (i què fa sent-ne el president?), que de federalisme res de res i que qui mana és a Madrid. Molt bé! Has trigat a adonar-te de la realitat! Però Pasqual, perquè no plegues, deixa la presidència d'un partit que no t'estima i no et vol i que et voldria lluny ben lluny perquè els fas nosa. Ara ja és tard, no podràs canviar el PSC, se l'ha cruspit el PSOE. Qui mana són els Pepes i la seva guàrdia pretoriana. Agafa a la Diana i torna a Roma amb els teus amics de la margarida, o ves al parc de Brusi a jugar amb els néts....
Però, espera! Ara ho entenc! Estàs fent de germà! El Tete estava sent criticat a tort i a dret, que si la sisena hora, que si el decretazo del castellà... què millor que unes declaracions polèmiques per canviar de tema? Ell que tant t'ha ajudat allà on has estat! Ara et tocava a tu, un cop de mà al germà. Enhorabona, ho has aconseguit, ja ningú recorda al conseller d'educació i les seves pífies. Ja tornem a tenir l'autèntic i inigualable Pasqual a la pista, un dels fratelli Maragall!
