En cristiano!

Siguiendo el decreto del Gobierno Nacional este mensaje será en cristiano. A partir del 1 de febrero cada 10 mensajes en un blog autonómico deberá incluir como mínimo uno en lengua nacional aunque el resto utilice lenguas vernáculas sólo oficiales en aquellos espacios de la red que tengan una mínima autonomía...

PROU!!!!

Això és el que hauria d'haver dit l'home gris, el que sempre ha estat a l'ombra manipulant, burxant i acumulant poder. Un home que es baixa els pantalons que no sap dir prou i que com a conseller d'educació passarà a la història negra del país com alguna companya de partit que en el seu temps havia dirigit la cultura del país. Tenim un conseller que no sap plantar cara, que s'empassa el que diu l'amo de Madrid no fos cas que el fessin fora o que s'iniciés la primera crisi seriosa de l'entesa i que en lloc dels de sempre aquesta vegada sigui culpa d'un nicaragüenc.
Segur que avui sortiran els de la casa comuna cridant contra els de sempre en lloc de pensar un moment i dir "la vàrem cagar". Perquè no ens enganyem, si el govern de l'estat ens pot imposar el castellà és gràcies al gran text estatutari que varen aprovar uns quants catalanets: l'estatutet. Per tant cal acusar també a aquells que ens van enganyar. I això només és el principi, mica en mica anirem descobrint la lletra petita de l'estatutet i veurem com som una autonomia com La Rioja o Múrcia. Això es va pactar ja fa temps a la famosa transició i fins que no ens rebelem contra aquest engany ens aniran enculant.
Una transició que ja no ens creiem aquells que vàrem veure morir al dictador en la nostra infantesa i que al·lucinem veient àguiles en edificis públics, monuments de la victòria, noms de carrers ben galdosos o que recordem que fins l'entrada de l'euro podíem dur a la butxaca el caudillo. Si no vàreu veure el darrer 30 minuts us recomano que el veieu, quan el pengin. No han fet el soroll mediàtic que varen fer amb el Gernika, però és normal perquè aquest tema no interessa i si a més es critica al demagog espanyolista millor passar-hi de puntetes.
I els progres catalanistes esntusiasmats amb el tarannà? On sou? Us recordo allò de "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya". Deixem-nos de ximpleries, Catalunya només guanyarà quan marxi d'Espanya, no cal buscar encaixos ni asimetries ni maneres d'entrar al gobierno, hem de marxar i aviat, sinó en breu tindrem la Gala a TVE de "Cataluña. ¡Qué hermosa eres!".
Des d'aquí faig una crida per tornar al carrer, tornem a sortir al carrer i diguem clar i fort que no volem ser espanyols, que volem decidir el nostre futur.

Any nou...any vell. CiU forever?

Bon any a tots els qui escriviu i llegiu aquest bloc. L'any comença de la mateixa manera que va acabar: amb l'actitud alarmant però no sorprenent dels companys de CiU. És a dir, CiU donant suport a l'estatut de Ses Illes i estant a favor de la llei de memòria històrica del govern. No sé i no entenc perquè CiU s'entesta a insultar-nos continuament. Només pel que fa a aquests dos punts, l'actitud de la formació "nacionalista" és alarmant, com he dit. D'una banda, l'estatut aprovat a Ses illes no és res més que un insult a la llengua catalana, perquè, entre diversos punts, aquesta ni tan sols no rep tracte d'igualtat davant la castellana. Pel que fa a la memòria històrica, doncs només haureu de preguntar a aquells que tinguin familiars que van ser afuselats com a resultat d'un aquells judicis sumaríssims, que ara, segons CiU, resulta que sí que van ser legals. Fabulós. És més, ara resulta que el senyor Carrasco i Formiguera fou afusellat per culpa d'ERC. Hom ja no sap si riure o plorar.

Però tot això només ha estat peixet, el pròleg que necessitaven per poder llançar la nova superestratègia per al 2007. Així doncs, per si tot això no fos suficient, la CiU del 2007 s'ha tret la son de les orelles refent el camí cap al PP. Laaadiies and Geeeen...tleeelment!! I aquelles promeses davant Guifré el Pilós, i aquelles actes notarials, tot plegat amb una solemnitat digna de secta d'El pèndol de Foucault....paper mullat com bé sabíem. Però el motiu d'aquestes línies no és l'escarni gratuït. Ben al contrari, només vull mostrar la magnitud de la tragèdia convergent. Perquè el que tot això evidencia és que CDC pateix una forta crisi identitària que, tard o d'hora, haurà de resoldre. El futur de la formació, com a CiU, no existeix. Ja fa temps que CDC hauria deixat d'arrossegat la formació ultracatòlica i ultraconservadora (UDC). Però també entenc que la situació no és fàcil. És obvi que quan UDC es veu les orelles aleshores amenaça CDC dient-los que el trencament significarà la unió d'UDC amb el PP. Això és perillós. En teoria. A la pràctica, però, no crec que UDC tingués un futur brillant a Catalunya i que el potenciament del PP fou espectacular. Però el problema continua existint.

És aquesta crisi identitària, i la llosa ultra que UDC suposa per CDC, el que no permet que aquests últims puguin moure's i bellugar-se políticament i ideològicament tal i com haurien de fer. L'entrevista a en Joan Ridao a l'Avui de dilluns passat explica perfectament aquest problema. ERC no va pactar amb el PSC perquè tingui per objectiu principal desinflar o fastiguejar CiU. ERC no pactà amb CiU perquè aquests no van fer cap proposta política, cap programa ambiciós. Una formació que diu ser Catalunya, i no només representar-la, hauria d'haver aprofitat l'ocasió per posar damunt la taula un projecte nacional ambiciós on es contemplessin termes com l'autodeterminació, entre molts altres. Però no fou així, i no serà així... mentre UDC continuï adosada a CDC. CiU no aspira a res més que l'Estatut (i amb sort!). Autodeterminació, traspassos, règim fiscal propi... són conceptes inviables per CiU, ara per ara.
Crec que és urgent, pel bé del país, que CDC trobi una sortida a la coalició amb UDC. És urgent. Esperem que CiU no sigui forever!

Però el que més m'ha sorprès de tot plegat ha estat la no reacció a tots aquests fets (suport de CiU a l'Estatut de Ses Illes, la qüestió de la memòria històrica, l'apropament progressiu i ràpid al PP...) per part dels compnays que escriuen en aquest bloc i que han exercit de durs crítics de l'Entesa per manca de guió nacionalista. Aquells que defensaven un Pacte Nacional perquè era preferible pactar amb CiU i no amb el PSC. Encara penseu igual? l'Entesa no és la vuitena maravella, però encara creieu que després d'aquesta nova estratègia de CiU (que clarament ens recorda què i qui és CiU) un pacte ERC-CiU hauria estat viable, recomanable i suportable? Jo crec els fets parlem per si sols.