Cal començar a parlar clar com deia l'altre dia. La independència és viable i no és una quimera. És un dret que tenim com a poble i no hem de renunciar-hi. Fa uns mesos vàrem veure com Europa acceptava un referèndum per a la independència de Montenegro sense gaire problemes. La llàstima és que la difusió que se'n va fer va ser pobríssima (per quan un Àgora sobre el tema?). Lamentable va ser la cobertura de la "seva" que era l'única que podia parlar amb una mica de rigor. Va passar i ja està.
Però ara el debat s'acosta i de moment els grans mitjans ni piulen (per quan un Àgora sobre el tema?). El debat es troba a Escòcia, patria d'en Blair i del seu possible successor Brown. Segons les darreres enquestes els escocesos ho tenen clar: 51% a favor 39% en contra. Les eleccions són el proper 3 de maig i els resultats del partit nacionalista escocès (SNP) poden ser espectaculars superant fins i tot els laboristes. S'ha encès la llum d'alarma a Londres però potser és massa tard i aviat podrem veure com Escòcia ja no només té un equip de futbol o de rugby que juga independent d'un combinat estatal sinó que és un membre de ple dret de la UE com ho pot ser Malta, Polònia o Dinamarca.
La gent del SNP no s'amaga del seu objectiu i fins i tot ho declaran obertament en el seu web. Quan tindrem aquesta claredat d'idees en els nostres polítics que es declaren nacionalistes, sobiranistes o independentistes? I que no em vinguin amb allò de que ara no toca, o que cal buscar un encaix o no sé quines altres ximpleries. Comencem "l'independentisme de pluja fina"! (per quan un Àgora sobre el tema?)
