18 de juny 2008

No representeu res més que les vostres ganes de poder

Oriol Pujol
"Independència?, Avui no toca"

Felip Puig
"Passaré a ser el número dos de Convergència"

i ERC... sense cap comentari positiu de fa un munt d'anys.

Panorama per marxar, ben lluny. Millor exercir de català a les antípodes que aquí.

Paràbola de la granota

En veritat us dic que hem de deixar de criticar-nos els uns als altres i hem de sortir del cercle viciós del català emprenyat. Cal moure's o ens construiràn un Gulag en pocs anys i ens hi ficaran a dins.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=22197

17 de juny 2008

Comunistes reconvertits a inspectors polítics

Nens, si la independència de Catalunya ha de servir per a que ens tornem una república soviètica ja us avanço que amb mi no hi compteu.

Llegiu si us plau la perla del Diari de Girona.


per ALFONS QUINTÀ


Un dels tres informes britànics que vaig exposar en aquesta col·laboració dijous passat era relatiu a "Seguretat Personal". Es referia a la seguretat ciutadana en 215 ciutats de tot el món. En el rànquing que establia, Barcelona i, per tant, Catalunya hi quedaven ben malparades. Era just parlar d'inseguretat. El maquillatge de les enquestes casolanes sol ser desemmascarat, tard o d'hora, sobretot al nord cels Pirineus. La capital de Catalunya quedava en el lloc 66, malgrat que 24 de les 50 ciutats més segures del món eren europees. Potser no estem a Europa, ni en el món.L'informe sorgia en el moment just. Ara el que queda del PSUC -que electoralment és molt poc, però quant a força dins el Tripartit és molt- està duent a terme un esforç immens per fer aprovar la llei del sistema policial català. "Si s'aprova -em diu una font policial- la situació que ja tenim, que és dolenta, com mostra aquell informe, encara empitjorarà". L'esforç comunista està destinat, d'entrada, a controlar i fer perdre autonomia a les policies locals. Ho escric no pas com un criteri basat en una opinió, ni en una anàlisi, sinó amb coneixement directe de la realitat.N'he parlat amb regidors del PSC i CiU, agrupats en dues agrupacions supramunicipals antagòniques. Sorprenentment, per una vegada, tenen criteris força coincidents. En síntesi, veuen que el comunisme residual que domina del tot la direcció dels Mossos d'Esquadra els està fet el llit.Si la llei esmentada tira endavant, el control de les policies locals per part de la direcció política dels Mossos serà total. Des d'aquella direcció es podrà lluitar contra els alcaldes que els puguin molestar. Serà fàcil: la qualitat de l'ordre públic a cada poble serà funció del desig d'una cúpula policial molt centralitzada, amb criteris polítics comunistes evidents. El poder el tindran ells, mentre la responsabilitat -així com el que vulgarment se'n diu donar la cara- continuarà sent dels alcaldes. Una font del PSC em diu: "Volen controlar totes les policies locals. Hi estan dedicats al cent per cent. La cosa més incomprensible és que el meu partit i CiU ho veiem amb molta preocupació, però per ara sembla que ningú vulgui enfrontar-s'hi".Fa mesos, Gabriel Cardona, antic coronel, membre fundador de la Unió Militar Democràtica, i professor emèrit ???d' història de la Universitat de Barcelona va manifestar, en un programa de TV que aquella llei, que era el que queda del PSUC vol fer aprovar amb el màxim de rapidesa, "era una llei de policia que firmaria (Laurenti)Beria". Es referia al que va ser cap dels serveis secrets d'Stalin i assassí notori. Un cap de policia proper al PSC -si bé avui menys que ahir i segurament més que demà- em parla de "model soviètic" i també d'"stalinisme". Em confirma que tant el PSC com la principal coalició de l'oposició tenen criteris molt concordants, en el sentit de voler garantir l'autoritat dels ajuntaments i dels alcaldes sobre les respectives policies locals.Els alcaldes volen la coordinació a tots els nivells, però no pas el domini per part de la direcció centralitzada, tremendament política, dels Mossos d' Esquadra. Aquesta, quant a contingut ideològic i a vocació d'incidència política, no té comparació possible amb cap cos policial existent en una Europa sortosament liberal i antitotalitària.El març del 2007 vaig publicar una sèrie de catorze articles sobre els Mossos d' Esquadra en aquest diari. No n'haig de ?````corregir ni una paraula, ans tot el contrari. Tractava del que ara es veu més palesament. El passat quatre de maig vaig publicar un article en aquest diari sobre TV3. Informava que un molt alt dirigent del PSC m'havia expressat que dins la TV de la Generalitat, en constant pèrdua d'audiència, hi manava un "soviet" incontrolable.Els dos temes donen per molt. En ambdós casos, la primera pregunta és: Qui mana? Intel·lectualment té la seva gràcia veure com la manera d'obrar del leninisme residual -però sempre preocupant- dona la raó als que creiem en la prioritat de les idees respecte de l'estructura econòmica.En síntesi, ens trobem amb el fet que dues institucions que, segons l'ordre institucional vigent, haurien de ser bàsiques (la TV i la policia) s'entenen més de la mà de Max Weber que no pas de Karl Marx. Succeeix per culpa d'uns marxistes que encara no han entès que el comunisme està condemnat arreu. Menys aquí, per ara i per gran desgràcia.

Castells "Convergent"

En tot cas dels pocs que sembla intentar tenir veu pròpia, o discurs perfectament executat a les ordres de Zaragoza. Vigileu macos que us quedeu sense menjadora.

El Calbot avui.

El congrés d'Esquerra Republicana ha demostrat la màxima fatal segons la qual qualsevol situació és susceptible d'empitjorar. La gran reflexió que se n'hauria de derivar i que ningú farà per ara és si tot plegat és suportable. El conseller Antoni Castells contestava en una entrevista publicada la setmana al diari Avui que no. Alguns socialistes l'han titllat de "convergent". Benvingut al club. Potser sí que la regeneració de la política catalana hauria de començar ara mateix per convocar noves eleccions. Perquè tot pot empitjorar encara més.

16 de juny 2008

algú té alguna idea sobre cap a on pot anar el país?

Bé, jo ja feia temps que pronosticava que del congres de ERC no em podíem esperar res de res. La menjadora te massa atractiu per qui mai l’ha tingut a la vora, encara més per qui no te dos dits de cap.
Quintà ho argumentava fa uns dies de forma molt clara.
Aquest cap de setmana es varen confirmar les decebedores notícies ja esperades. Al calbot d’avui la Fundació Catalunya Oberta ho explica ben clar:

El superdissabte i el congrés d'ERC han confirmat que, més enllà de matisos, de preferències entre candidats i de batalles internes, els temuts assemblearis estan a favor del tripartit. No és la direcció, és la militància. Res d' acostaments a CiU, res de posar en qüestió la crosta socialista. Als esverats que esperaven grans canvis, una notícia: el front nacional no existeix. Als del paquet inflat: l' independentisme governamental, tampoc. I Miquel Iceta, del PSC, és el convidat més xiulat del congrés: la discrepància és només cridòria. Fi del debat de la política catalana. Una cosa menys a discutir. Entesos. I ara: algú té alguna idea sobre cap a on pot anar el país?

12 de juny 2008

Entre Manolo i la cabra

Jo prefereixo que guanyi Obama, i també poder arribar a tenir una democràcia que s'acosti a la d' USA.

Savador Sotres, al AVUI, avui.
www.salvadorsostres.com


Llegeixo al diari més canalla de la premsa espanyola un article que es pregunta si els Estats Units estan realment preparats per tenir un president negre. És aquesta infundada suficiència dels espanyols. Aquesta paternalisme a l'hora de parlar dels americans, com si fossin imbècils. No sé si guanyarà Obama: espero que no, francament. Però els Estats Units d'Amèrica són la primera democràcia del món, la més completa, la més nítida, la més real, la més directa. En nom de qui o de què es permeten els espanyols donar lliçons? Quin negre o quina dona ha pogut mai ni tan sols somiar presentar-se a president del govern? En nom de quin currículum, de quina història s'atreveixen els espanyols a donar lliçons si fa 2 dies mitja Espanya era franquista i l'altra comunista? Aquests espanyolots que no són capaços de respectar ni el dret que tot poble té a la seva autodeterminació. Espanya és una cabra pedant que pontifica des del cul moral del món. Els dies previs a l'Eurocopa, les delegacions oficials anaven arribant als poblets on es concentraven, i les autoritats locals les rebien a peu d'avió. Qui sortí primer de l'avió d'Espanya no fou ni tan sols una persona. Fou un tambor. El seu propietari Manolo, a continuació. Manolo el del Bombo. Manel el del tambor. Espanya és això. L'essència d'Espanya és una cabra colpejant un tambor. Els Estats Units estan preparats per tenir de president un negre, una dona, i tot aquell a qui els americans votin. Les preguntes hauríem de fer-les als espanyols. Està Espanya preparada per deixar de robar-nos? Està Espanya preparada per deixar-nos d'ocupar? Està Espanya preparada per superar la cabra i el timbal? O més simplement encara: està Espanya preparada?

Avui en el seu BLOG
No celebrar
http://www.salvadorsostres.com/v2/imprimir.asp?id=5463

10 de juny 2008

El congrés de l´ERC d´ara

Felicitar al Diari de Girona per comptar amb un excel•lent col•laborador com l' Alfons Quintà. http://www.diaridegirona.cat

El terme: "malgoverno"
Per estudiar: Isaiah Berlin


El congrés de l´ERC d´ara
ALFONS QUINTÀ
Diari de Girona, avui

A les eleccions del 12 d'abril del 1931, que van portar a la Segona República Espanyola, ERC va usar un eslògan molt brutal: "pena de mort al lladre". Nascuda només tres setmanes abans, ERC es presentava com el partit de l'honestedat. Si ara recuperés aquell eslògan, alguns ens moririen de riure. "O tempora, o mores": eren altres temps i altres costums, com va dir Ciceró a Catilina.
Ara hi ha una altra ERC. És la de les poltrones i els personalismes, conjunt amanit d'un radicalisme verbal sense límits.
Aquestes evidències han caracteritzat el seu recent congrés. Uns tenen poltrones i les volen conservar -cas de les candidatures de Puigcercós i Benach-, mentre un tercer -Carretero- voldria tenir-ne. La resta és secundari.
Pel que fa al radicalisme verbal d' ERC no calen gaires exemples. És en l'extrema esquerra leninista on cal ubicar a ERC. En el segle XXI, cal ser molt ignorant i estar molt encegat per gosar cridar, en el Parlament espanyol, "Viva el Comandante en Jefe", com va fer el diputat d'ERC Joan Tardà, referint-se a l'assassí en cap de Cuba, Fidel Castro.
Tot aquest joc ras -les poltrones solen estar prop de ?terra- conjumina amb el d'altres. Per exemple, amb el de CDC -escric CDC i no CiU- somniant amb la truita d'una entesa amb ERC. Assimilar sobiranisme a modernitat, o a nacionalisme modern, és una cabòria que s'escapa al meu pobre enteniment.
Encara recordo uns temps en què en els congressos dels partits hi havia discussions interessants, a partir de les quals tenies una finestra oberta al futur. Ara han esdevingut una mostra de força dels que controlen els partits, cas de Puigcercós a ERC, de Felip Puig a CDC i de Zaragoza al PSC. Només acaba un congrés que els secretaris d'organització i els "apparatnik" ja comencen a preparar el proper. Volen que res canviï i normalment ho assoleixen. El que es mou no surt a la propera foto. Veurem si el cas Carretero ha estat un breu incident o perdurarà. Per esbrinar-ho caldrà tenir present l'evolució del nombre de membres d' ERC a la nòmina de la Generalitat, o ben subvencionats per aquesta. Diguem a quina nòmina estàs i et diré com penses. O que badem, que solia dir en privat Josep Pla.
Carretero ha plantejat lleument el tema de les aliances. No sembla que sigui degut a raonaments de fons, sinó tot el contrari. En efecte, va ser quan Maragall va decidir que Carretero havia de sortir del govern, perquè no li agradava el seu comportament personalista, que va començar a creure que només un canvi de coalició li podria permetre retornar a mullar pa en suc del poder.
Abans ho havia tingut discrepàncies sobre res de substantiu, ni tampoc se'n veuen ara. Les distincions són de persones. No podria ser altrament en un partit on el mot independència és usat des de fa molts anys com l' ungüent de la serp, que abans es venia en els mercats. Un xarlatà afirmava que ho curava tot.
Potser els caldria llegir a l'admirat Isaiah Berlin (1909 -1997). Va escriure que el nacionalisme és una reacció a les ferides. Certament, Catalunya ha estat ferida des d'Espanya. Però ara cal afegir-hi una altra realitat: que Catalunya i els catalans hem estat ferits pel que els italians anomenen el "malgoverno", des de la mateixa Generalitat. Va ser amb Jordi Pujol i ha estat després amb els tripartits. ERC ha estat i és una component d'aquest obvi "malgoverno". És una dissortada maldat que perdurarà si no es comença per posar-ho de relleu. Després caldria analitzar en profunditat les causes i proposar canvis bàsics. Si no es produeixen estem llestos per sempre més.
Penso en la limitació del perímetre de l'administració, en una nova llei electoral, en la liquidació del control cultural i de la creació, mitjançant les nefastes subvencions, i, en definitiva, en una anada vers l'autogovern institucional, per oposició al centralisme i el dirigisme tan grollerament palesos en la Generalitat.
Tot això lliga amb la Generalitat liberal volguda pels presidents Macià i Companys, així com amb l'ideari del meu vell i estimat amic Heribert Barrera. Però estem en un altre paradigma, que té molt de leninista -Tardà no és una excepció sinó la regla- i res de modern, ni de bo.

09 de juny 2008

J. Scott Armstrong: exorcista d'ecocomunistes

J. Scott Armstrong, cofundador del 'Journal of Forecasting'; climaescéptico
"No hay calentamiento global: de hecho, la Tierra se enfría"

Entrevista de LLUÍS AMIGUET per a La Vanguardia - 09/06/2008

Tengo 71 años y sigo investigando en la Wharton School. Tengo dos hijos y dos nietos. Soy uno de los fundadores de las ciencias de la predicción: el cambio climático es pura entelequia. Los políticos inventan y utilizan quimeras para aumentar su poder. Dios no me interesa

J. Scott Armstrong: ¿Que se funden los glaciares? ¿Que se derrite el Polo Norte? ¿Que sube la temperatura global por culpa del CO 2 y el efecto invernadero...?

Lluís Amiguet: Gastamos miles de millones en evitarlo.

Pues es falso. Una falsedad interesada, porque miles de burócratas y políticos viven de convencernos de que el mundo está en peligro y de que los necesitamos a ellos y sus sueldos para salvarnos.

Que sea falso sólo lo dice usted.

Compruébelo: no existe ninguna evidencia sólida de que la Tierra se calienta. En realidad, la temperatura del planeta está enfriándose desde 1998, como sí ha demostrado el científico Robert Carter y suscriben Christopher Monckton y otros escépticos.

Son sólo dos opiniones frente al consenso planetario: a la ONU, la UE, la ciencia.

En la declaración de Manhattan fuimos más de 500 los científicos que rechazamos la histeria pública respecto al clima, que carece de evidencia sólida en la que apoyarse, y Arthur Robinson ha logrado ya 31.000 firmas de otros tantos científicos y técnicos que dudan del tan cacareado calentamiento.

Es otro punto de vista, simplemente.

Le daré hechos demostrados: en la Antártida hay más hielo ahora que en el último siglo, el CO no sobra en la atmósfera y he probado 2 para el gobierno de Alaska que la población de osos polares está, en realidad..., ¡aumentando!

Yo he subido al Aneto y el glaciar está desapareciendo, como los de los Alpes.

Son fenómenos regionales. Hay ciclos en una determinada región del mundo en que suben las temperaturas y, simultáneamente, en otras regiones se da otro ciclo en el que están bajando, que es justo lo que está pasando ahora en la Antártida: más fría estos últimos años que nunca. Eso es todo.

El Informe intergubernamental sobre el cambio climático (IPCC) del 2007, auspiciado por la ONU, predijo aumentos en las temperaturas globales durante los próximos 92 años que pondrían en peligro el ecosistema.

Eso es exactamente lo que puedo cuestionar con propiedad, porque soy experto en predicciones. Y cuestiono el rigor predictivo de ese informe. Es incorrecto: utiliza modelos de predicción, adornados con matemática gratuita, que son meras conjeturas. Lo realmente sorprendente no son sus resultados, sino que todos parezcan aceptarlos sin cuestionarlos y que estén en marcha políticas carísimas e inútiles para hacerles frente.

Lo dice la ONU: ¿debo creerle a usted?

En realidad, en ese informe de la ONU hay más política que ciencia. Piense que a los tecnócratas y políticos les da poder la existencia de esa supuesta amenaza: poder y presupuesto y más impuestos. Ahora tome nota: de las 50 referencias del capítulo 8, ninguna tiene solvencia de predicción.

¿En qué se basa?

Llevo 48 años estudiando ciencias de la predicción y soy cofundador del Journal of Forecasting. Las predicciones pretendidamente científicas del informe son tan acertadas como las que podría hacer cualquiera.

¿Cuál es la suya?

Me aposté 10.000 dólares con Al Gore - que donaríamos a la ONG elegida por el ganador- a que predecía con más acierto que él las temperaturas de los próximos diez años.

¿Cuál es su método?

Repetir las temperaturas cada año. Si no sabes la tendencia - y convénzase de que nadie la sabe: ¡quién sabe la temperatura que hará en Barcelona dentro de diez años!-, lo menos arriesgado es repetir la temperatura del año anterior sucesivamente cada año: la oscilación será menor que si utiliza el pronóstico de cualquier modelo de predicción.

¿Qué dice Al Gore?

No me ha contestado.

¿Ha visto usted su película?

Cursi, aburrida, ególatra y llena de falsedades. Yo sólo pido que nadie acepte meras conjeturas como principios sólidos. Los datos que ofrecen las 1.056 páginas del IPCC no proporcionan certezas científicas: auditamos cuidadosamente los procedimientos de predicción y lo único que encontramos fueron meras opiniones... ¡Opiniones! de científicos adornadas con matemáticas gratuitas.

¿Qué hay de los osos polares?

Es otro ejemplo de cómo el papanatismo y los intereses creados en torno al falso medioambientalismo, que tantas subvenciones y sueldos excelentes procura, no tiene ninguna base científica. El gobierno de Alaska me encargó que auditara la predicción sobre la evolución de la población de osos polares..., ¡y en realidad ha aumentado!

Si se derrite el hielo en el que viven...

¿Lo ve? ¡Otra vez está usted prediciendo lo impredecible! ¡Quién sabe si se derretirá o no el hielo del Ártico! Ya le he dicho que el hecho hoy por hoy es que el Antártico se está enfriando año tras año y que cada vez está más helado..., ¡luego no existe ninguna tendencia planetaria al calentamiento!

¿Qué tendencia planetaria existe?

No lo sé, nadie lo sabe. Es imposible predecirlo. En algunas regiones como el Antártico se enfrían las temperaturas y en otras como el Ártico se calientan. Eso es todo.

¿Cobra usted de las petroleras?

Hay otros intereses además de las petroleras. Yo sólo he cobrado 3.000 dólares del gobierno de Alaska por demostrar que la población de osos polares es alta respecto a la media histórica.

Fem por!

i espera't, que encara n'hi ha un munt més de merda per arribar


Camioners a la presó
Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

Si la socialdemocràcia no ens hagués deformat tant el cervell i si la idea de la llibertat no la tinguéssim tan devaluada, l'atrocitat totalitària dels camioners tallant autopistes i lesionant els drets de la gran majoria de la població l'acabaríem enviant-hi l'exèrcit i castigant la barbàrie amb penes de presó. En un país normal, en un país on la democràcia prevalgués, un país fort en la defensa dels drets individuals, els camioners tindrien tot el dret el món a queixar-se pel preu dels carburants. Però no a lesionar els drets dels altres conductors, que també han de pagar la benzina més cara, tallant les vies de trànsit. És un desastre pel sistema de garanties que aquests camioners no siguin immediatament reduïts, detinguts i castigats; i és d'una degradació moral de tocar fons que encara se'n parli amb to contemporitzador o tractant-los d'herois. Uns que tallen autopistes i organitzen piquets als centres de producció per impedir que en surtin els camions que no volen sumar-se a la protesta haurien de ser considerats delinqüents, com els lladregots i els segrestadors. Tenen dret a protestar, però tots tenim dret a circular, a no fer tard a la feina, a dur els nens a l'escola o si tenim alguna urgència mèdica. Tenen dret fins i tot a no treballar, però no a impedir que els altres compleixin amb la seva obligació. Quina idea volem transmetre, quin model de nació? Un que perd és president, un mediocre restaurador pot insultar un geni impunement, un tenebrós presenta moció, i no podem circular per culpa de 4 camions. Quina societat estem construint, quins valors? Som un país pres per sinistres, tramposos, delinqüents i perdedors. Un tel de fàstic ho colga tot. El panorama és desolador. Zombis de la destrucció pertot. Fem por.

05 de juny 2008

Emprenedors a Catalunya ?

Si els poquets que tenim i amb èxit els enviem a la foguera de seguida!

El Calbot de dijous
En relació a la compra d’El Periódico i Zeta per Alfonso Gallardo, s’ha sentit la conyeta fàcil: “Mireu què fan els extremenys amb els diners dels nostres impostos”. Però als catalans ens convindria menys conyeta i més autocrítica. Alfonso Gallardo, el Bill Gates de Jerez de los Caballeros, va començar fa 40 anys en un magatzem de 100 metres. Avui, el seu imperi siderúrgic produeix més del 20% de l’acer d’Espanya, té plantes a Extremadura, Madrid, Astúries i Euskadi, i ha comprat una fàbrica d’acer a Thüringen (Alemanya). Què més voldríem, a Catalunya, que tenir uns quants Alfonsos Gallardos! A casa nostra no hi ha només dèficit fiscal. També hi ha dèficit d’emprenedors.
http://www.fco.cat/