Ai Pasqual!

El germà del conseller d'educació ha descobert la sopa d'all!
Fa poc deia a una revista universitària: “Al despatx de la Generalitat vaig aprendre el preu de l’ambició”. No el coneixia el preu de l'ambició fins llavors? Tants anys al PSC i a l'ajuntament i encara no l'havia descorbert? Pobret!
I avui, en un diari italià ens surt amb allò de "la reforma de l'estatut no ha valgut la pena", que primer calia reformar la constitució.
Amb aquest parell d'afirmacions sembla que teníem un president amb el lliri a la mà. Una persona amb poca experiència que desconeix el poder. Pensava que Espanya acceptaria un estatut a l'alça? Creia en el demagog espanyolista i les seves promeses?
Mentrestant continua sent el president dels socialistes catalans, aquell partit que es fa dir federat del PSOE però només és un partit sotmès a l'amo de Madrid. Quina pena!

Reforma constitucional?

Avui llegim que ERC presentarà una proposta de modificació de la constitució espanyola on es reflecteixi el dret de secessió com passa en les de Suïssa o Puerto Rico. Sembla ser que la proposta es presentarà conjuntament amb la Chunta Aragonesista i EA. És clar que aquesta reforma no tirarà endavant però és important, tal com escrivia l'altre dia, començar a dir les coses pel seu nom i parlar obertament de secessió, independància i dret d'autodeterminació. No sé si a Villaroel llegeixen aquestes línies i creuen que la nostra proposta del 2014 ha de ser un objectiu, però és clar que ens cal organitzar un referèndum i gunyar-lo, és clar.
La constitució es canviarà per culpa dels borbons i és en aquest moment on caldrà jugar-nos-la i anar a per totes, deixar-nos d'amenaces i dir les coses pel seu nom. I si no ens hi volen, marxem!
Què passaria si el Parlament català declarés la independència? Sortirien els tancs al carrer? No ho crec. Si una majoria de catalans decidim que el millor és marxar ens han de respectar. I hem de ser contundents, tensar la corda i no doblegar-nos. Com deia ahir, el mercat no és Espanya, és Europa.