Futurologia

Deixem de banda les equacions d'aquells que encara no han paït la realitat i només veuen un enemic o un culpable de tots els mals (i ja fa tres anys que dura!) i anem a allò que ens demanen.
El futur del país no el veig gaire bé. Tenim la gent adormida i avorrida. La darrera legislatura i el procés de l'estatutet ha fet que la societat es deconnectés dels polítics i que aquests quedessin en el setè cel sense veure que han pujat tan amunt que els pobres mortals ja ni els veuen!
Si el que volem és la independència d'aquí uns vuit anys hem de començar a articular un discurs i a animar la gent a participar. Que tothom vegi clar que en aquest estat que ens ha tocat viure no hi encaixem que el que ens cal és ser un estat. Hem de convéncer no només a aquells que es diuen sobiranistes o nacionalistes sinó a aquells castellanoparlants i els urdus, els amazigs, ... i tots aquests nou vinguts. Sense oblidar els cosmopolites que creuen que això de demanar la independència és provincià.
Hem de tenir clar que l'estatutet ens l'haurem de menjar amb patates gràcies a la incompetència dels nostres polítics i que no en podrem demanar cap reforma fins més enllà del 2030. Per tant no cal que comencem a queixar-nos que no ens donen el que hi ha escrit ni que falten transferències ni que podíem haver fet això o allò. Deixem-nos d'estatutets i anem cap a la independència. Fem realitat el que volem, deixar de dependre d'un govern i un estat que mai ens ha tingut en compte, que sempre ha prioritzat altres coses.
I hem de parlar clar i dir que una declaració d'independència no portarà una guerra civil ni l'ofegament econòmic de la nostra terra. Hem de perdre la por a plantejar aquest futur i a fonamentar-lo en fets. Són de lectura obligatòria llibres com "La independència i la realitat", de l'Hèctor López Bofill.
Hauríem de demanar als 135 diputats del parlament que responguessin a una pregunta:
"Veureu Catalunya independent?", a veure que responen...
Tenim vuit anys per treballar, per fer entendre la gent que amb la independència guanyem tots. Pagarem impostos com ara però els invertirem aquí. Podem tenir una xarxa de trens millor (seria difícil empitjorar la situació actual), un aeroport de veritat, unes escoles de qualitat i fins i tot un servei sanitari millor. Però cal que hi hagi gent competent perquè sinó també podem tenir els mateixos problemes. Tenir més recursos no és sinònim de fer-ho millor.
Però també hem de remarcar que amb la independència no prohibirem el castellà ni el perseguirem ni cremarem vius tots aquells que el parlin. La llengua de Catalunya és el català però no per això cal oblidar que s'hi parla castellà, francès, anglès, àrab, urdu, mandarí,... i tantes altres llengües que cal respectar.
Suposo que la majoria creu que vuit anys són pocs però si ens hi posem i aconseguim que una setantena de parlamentaris escollits en la X Legislatura vegin clar el futur i siguin prou valents, podrem veure com el proper referèndum que ens demanin el vot serà el de la independència.