Ja sóc aquí!
Unes primeres i curtes reflexions:
No entraré a valorar -ho faré més endavant- si el tripartit és bo o dolent pel país. Només diré des d'un punt de vista objectiu, que em sembla que el pacte es fa posant al límit les normes del joc. És a dir, que si bé és legal, em sembla que excedeix el que és moralment acceptable, o dit en altres paraules, que és immoral. Ho dic perquè crec que el pacte està fet "contra natura", és a dir, fet en contra de l'esperit real amb qè les urnes van parlar l'1 de novembre i que es resumeix en un punt essencial: Catalunya no vol Montilla de President. Catalunya vol en Mas de President.
Em sembla que això és indiscutible, i que qualsevol pacte que ho imedeixi, malgrat sigui legal, actua al límit del que seria legítim i que per atnt el pacte en certa manera, "grinyola" moralment.
Aquesta és la percepció general de la gent, fins i tot de molts votants del PSC. I la primera conseqüència és la tensió enorme que es crearà a la societat civil (pels pobles on la gent es coneix de tota la vida, i on CiU ha arrassat, la gent ja s'increpa pels carrers).
ERC ha optat per ignorar la veu de fons de les urnes i ha optat per una estratègia purament partidista consistent a enfonsar CiU. Pero s'oblida que potser, qui ho acaba pagant és el país, i la gent, que cada cop més s'abstindrà de la política. Potser els votants que vol pescar de CiU, ja no votaran. En qualsevol cas, el que és evident és que s'ha propiciat una fractura ja irreversible dins el catalanisme polític, i crec que ja social, que és la pitjor de les conseqüències. Divideix i venceràs. A Espanya es freguen les mans.