A jugar!!

Els esdeveniments s'acceleren de tal manera que ara ja es fa difícil poder seguir-los en temps real. Les maragallades, les montillades, les icitades es produeixen a un ritme trepidant (la De Madre continua a la seva bola, és a dir, insistint que ERC s'ha aliat amb el PP, el qual demostra la capacitat política de la Manuela). La confusió ja no és ni confusió. És la confusió de la confusió ( a la Diffèrance d'en Derrida: la diferència de la diferència). Ja no hi ha qui s'entengui. Ara conservem el tripartit, ara no. Ara fem fora els "immadurs" d'ERC (Montilla dixit), ara no. Ara farem eleccions anticipades, ara no. Ara les farem abans de l'estiu, ara a la tardor. La por al fracàs i al ridícul no té precedents, especialment al si del PSC. Ai si guanya el No! No només plegaria el Molt Honorable, sinó que la desfeta política del partit seria històrica. Pel què fa a CiU, tres quarts del mateix. Eleccion anticipades, eleccions anticipades, sisplau, eleccions anticipades, pel que més volgueu, us donarem.... S'entén. Si Guanyés el No (que tal i com van le coses, no és del tot impossible ni improbable, més bé tot el contrari), el pacte Mas-ZP seria ...bé, no seria res, i CiU quedaria en una posició difícil. A banda d'un gran ridícul, és clar. Des del punt de vista de CiU, i com ja s'ha comentat en diversos blocs, els seria més fàcil defensar el sí des del govern que no pas des de l'oposició.
De tota manera, cal preguntar-se (i atenció a la jugada que estan preparant tots plegats): amb qui defensaria CiU el Sí des del govern de la Generalitat? El PSC es resisteix a la sociovergència, donat que els suposaria una catàstrofe total (en canvi al PSOE li aniria de perles, curiós, oi?). Sembla impensable un pacte CiU-ERC per defensar el Sí! CiU en solitari? No aconseguiria prou escons per poder formar govern, ni que fos en minoria i el PSC li regalés la Generalitat votant en Mas al Parlament a canvi de qualsevol animalada.
Així doncs, solució Maragall-Mas. Fem fora ERC, convoquem eleccions anticipades i si la cosa es posa lletja (vol dir si les enquestes comencen a mostrar que el No pren la iniciativa ciutadana), aleshores convoquem un govern provisional, o mantenim el mateix sense ERc i substituím els consellers d'ERC per afins convergents i, apa, tos a defensar el Sí. Ens vendrien que ERC ha fet fracassar l'Estatut, aquest gran nou marc normatiu que ens farà a tots rics en quatre dies i que ens declara internacionalment com a Nació, ens dirien que el No d'ERC ha estat un cop fort dels radicals a la gent normal de Catalunya, a la gent que vol estabilitat enlloc de ves a saber què.
Per tant, alertes tots plegats, que la maragallada de les maragallades no trigarà en arribar.
Què passarà després del referèndum, ja és un misteri, i dependrà de quin sigui el resultat d'aquest. Si guanya el Sí de manera plàcida, si guanya el Sí pels pèls o si guanya el No, tres opcions que dibuixaran situacions polítiques ben diferents, en funció dels resultats electorals. El referèndum té ara una doble funció. Aprovar o no l'estatutet i pre-dibuixar, en funció dels resultats, com sortirà ERC de reforçada (o no) de tot plegat. Està clar que, excepte en cas de sociovergència, ERC continuarà tenint la clau i decidirà si hi ha un altre tripartit o si s'obre un nou escenari amb CiU de socis de cami. Per ara incert.
Però bé, ara ha començat la campanya electoral i com deia el vell amic Joaquín Prats al precio Justo: A jugar!!!