Més mentides i pressions

Per si les acusacions, pressions i mentides exhibides fins ara per la sociovergència no haguessin estat prou, ara surten els funcionaris-sicaris del senyor Guerra al Senat i deixen anar, amb una barroeria desconcertant, que és possible que l'estatutet no compleixi els mínims constitucionals. La bestiesa que han deixat anar és de l'alçada d'un campanar. La qüestió, evidentment, no és si l'estatutet de pa sucat amb oli és o no constitucional. La qüestió és que aquest document (no vinculant) té tota la pinta d'haver estat forjat en un cap de setmana a les masmorres monclovites amb un únic objectiu: assegurar-se que ERC no vota NO al referèndum. Dient el què aquest document diu, el PSOE (amb la connivència de CiU) regala al PP el terreny del No. És a dir, aquell qui voti NO al referèndum (i al Senat, és clar) ho fa perquè dubta de la constitucionalitat del projecte estatutari. Fent això, el PSOE s'assegura que el NO és únicament un NO espanyolista i desplaça (o pretén desplaçar) el NO independentista cap a altres opcions inofensives (vot nul o en blanc). La jugada guerrista-rubalcaviana (ministres en actiu de l'era GAL) és intel·ligent -això no se´ls hi pot negar. És per aquest motiu que el senyor Carod sembla tirar la tovallola: si votem que No, vol dir que dubtem de la constitucionalitat del projecte i el PSOE aconsegueix dibuixar un nou mapa. És a dir, moderats-progressistes-constitucionalistes (PSOE-CiU ....ha, ha, ha, ha, ha -perdoneu, és que això de progressistes m'ha fet riure) d'una banda, i radicals-exteremistes (PP-ERC) d'una altra.

El que és si més no interessant és l'esforç ferotge que s'està fent des de la Moncloa per tal que no surti el NO. Per molt que el senyor Guerra vagi dient que a ell tant li fa si surt el SÍ o el NO (una altra manera de posar pressió, ara psicològica), el PSOE sap molt bé que si el SÍ no guanya, el problema basc serà una broma comparat amb el català. Primer, haurien de tornar a començar. Segon, ERC passaria de ser (a ulls del PSOE) un infant terrible a ser un autèntic monstre -especialment amb les elecions en l'horitzó i amb una massa social independentista envalentonada que, a més a més, arrossegaria votants catalanistes i sobiranistes cap a indrets inimaginables ara fa quatre dies.

És per aquests motius que ERC no pot deixar de dir No, si vol continuar sent el que ha estat els últims 8 anys. Les mentides i atacs frontals del PSOE són trampes. El referèndum és un referèndum enverinat, tant per a ells com per nosaltres. Que el PSOE i els mitjans sociovergents a Catalunya identifiquin ERC amb el PP és una animalada i, a aquestes alçades, l'hauríem de saber una mica més llarga. ERC, l'independentisme, ha de dir NO a aquest estatutet. La unitat d'acció és vital. El vot en blanc és una ximpleria i el vot nul una distracció. Si l'independentisme aconsegueix que el Sí no guanyi, no només haurem tombat un estatutet insultant, sinó que també haurem tornat a dibuixar nosaltres el mapa polític a Catalunya. L'independentisme haurà guanyat. Llavors ningú ja no se'n recordarà que si el PP votava No, Sí o també. El PP quedarà anihilat i la sociovergència en calces.