Estrtègia: Tot esperant.

Res no sembla haver canviat gaire aquests últims dies. D'una banda, el PSOE fa soroll amb remodelacions de govern que, per molt to de sorpresa que vulguin imprimir desde els diariots habituals, estava més cantat que el 'no' del PP al referèndum. D'altra banda comencen a plore enquestes a dojo. Sobre aquest tema no paga la pena dir gaire més del que ja s'ha dit en diversos blocs (feu un cop d'ull a "Fent la viu viu" i al "Busot", entre d'altres, on podreu veure com els números no surten ni de broma i és difícil destriar les manipulades de les falsejades). És interessant veure, però, com el que més impera al carrer Nicaragüa és la necessitat de retocar-les, degut a la devallada electoral que, a hores d'ara si més no, patiria el PSOE a Catalunya. Els han sorprès amb els pantalons a l'alçada dels turmells i ara ràpid apujem-nos els pantalons a correcuita que no se´ns vegin les vergonyes. Massa tard, senyor Iceta, massa tard.

Pel que fa a CiU, calma, amagats a la trinxera (excepte en Felip Puig, a qui envien dia sí dia també en missions suïcides contra tot allò que es bellugui ...per si de cas). Si els mires en la fosca només hi veuràs mig casc que sobresurt de la trinxera i la brillantor dels ulls, que simplement indica que estan a l'aguait, veien com el seu pacte amb en ZP seguieix el curs esperat ...però, alhora, nerviosos perquè això del referèndum no pinta gaire bé. No m'estranya, encara no he sentit cap càrrec del partit ni ningú que defensi l'estatut de la vergonya oferir arguments seriosos en defensa de l'estatut, ni en públic ni en privat. Les bases es resignen, segueixen creient que potser en Mas en té raó, que cal anar a poc a poc.... La flagel.lació intel.lectual de certes bases convergents ha de ser realment dura. I això no ho dic amb cap mena de sarcasme. CiU hauria de patir una mica més del que ho fa quan un bon gruix de les seves bases es flagel.la d'aqueta manera.

Potser el més interessant d'aquests últims dies és una iniciativa nascuda en els intestins de la xarxa blocaire que té per objectiu aconseguir la unitat d'acció dels malcontents pel que fa al referèndum. ERC continua esperant, fent senyals de que ho té clar, més o menys, i que serà entre el No i el vot nul (més aviat el nul, o això diuen), però sense voler fer públiques ni posició ni estratègia. Tot i que d'una banda té sentit, de l'altra (lògicament) desperta incertesa no només entre les bases sinó que entre la massa de malcontents. La majoria sembla estar d'acord a virar entre el vot nul, vot en blanc i no, per tal d'aconseguir una autèntica unitat d'acció. I és aquí on la Plataforma pel dret a decidir ha de fer la seva feina. De tota manera, ha quedat clar que ERC i Plataforma, per separat, no semblarien tenir la capacitat d'aconseguir un aunitat d'acció massiva. En canvi, junts, són fets l'un per l'altre. Però és clar, ara cal que tots plegats ens posem d'acord. Per primer cop, però, sembla que aquest acord és possible, tot i la manca de comunicació entre les parts interessades i l'obstinació d'alguns. També és interessant veure com la iniciativa ha nascut en els bloc i no en cap partit o associació (en Saül Gordillo ha estat, directament o indirectament, un dels responsables que això hagi estat possible).

Ara, a nosaltres, també ens cal esperar i no perdre els nervis. No ensenyem massa les cartes....fins el juny no queda una eternitat però hi ha temps. Certa ambigüitat no és pas dolenta. Tranquils, segurament per Sant Jordi en sabrem alguna cosa, la idea ja haurà quedat més perfilada i la criatura començarà a tenir nom, i fins i tot potser una cara prou ben definida i tot. L'independentisme ha de jugar ara amb intel·ligència i deixar que siguin la resta que rellisquin. Això és una guerra de nervis i ningú no sembla estar disposat a moure peça abans que l'altre. Nosaltres no tenim pressa, són ells que han de guanyar un referèndum.