Desagraïts
Ja ho diu la dita que el món n'és ple. Resulta que ara es critica el sistema d'immersió i els del PP tornen a reclamar que els seus fills tenen el dret a rebre l'ensenyament en castellà. Mireu, talossos, si ara, a Catalunya, féssim dues línies educatives (com a Euskadi), amb qui creieu que els vostres fills compartirien aula? Vés que no estiguéssiu tot el dia escoltant bachata! Capsigranys, si no fos per la immersió, a Catalunya, avui, hi hauria un gueto de castellanoparlants amb un fracàs escolar que faria fredor! I no es diluiria com l'actual fracàs sinó que quedaria ben estigmatitzat! Que és diu cohesió social! Potser qui s'hauria de queixar són el catalanoparlants (ui, no, no! que s'ofendran!), potser sí que hauria d'haver dues línies d'ensenyament perquè en el fons qui més està perdent som nosaltres que hem de compartir aula amb els fills de pares que no tenen cap interès per la seva educació. Una mostra? Aneu a qualsevol escola pública.
8 comentaris:
Així doncs enviar els fills a l'escola pública vol dir no tenir interès per l'educació dels teus fills?, ser castellanoparlant? i ser un fracassat escolarment parlant? Millor que t'expliquis una mica millor Capità (digues al Tintin que t'ajudi), perquè tal i com ho has expressat sona a Alemanya anys 30. Ei, de bon rotllo!
Durant molts anys en un tant per cent molt elevat les classes baixes a Catalunya no sabien parlar català. La immersió ha posat a les mateixes aules públiques a tothom que no ha volgut o pogut pagar-se una educació privada. Amb dues línies educatives públiques no creus que hi hauria una remota possibilitat de que la línia castellana s'omplís de gent de classe baixa. Això no seria segregació i irresponsabilitat?
Per altra banda, no paga cap preu l'alumne catalanoparlant quan els primer anys de classe hi ha 50% (en el millor del casos) d'alumnes que no saben català? Tot fluirà igual que una aula del Solsonès? Va, home!
L'amor és l'única sensació que ho tranmuta tot. Si hi ha dos persones que s'odien i una d'elles decideix estimar l'altre, l'altre canviarà. Cal perseverar.
home bandoler,... a qui no li agrada que li mengin la cigala o li xuclin la closca...
per molt odi sempre hi ha un moment on cego, acabes obrint les cames!
Anónim has arribat al fons de l'assumpte. Si odies algú perquè estàs cansat que et doni pel cul, i això no et proporciona plaer, el que has de fer és demanar-li que sigui ell el passiu de tant en tant, a parts iguals, ja que és en aquest casos i només en aquests, molt més plaenter donar que rebre (per a molts), i si tot i la teva oferta s'hi nega, llavors néga't-hi tu també!!
Si no pots negar't-hi, perquè potser l'altre és més fort, això fomenta l'odi i no canvia res.
Què s'ha de fer doncs?
a mitja mam de la seva cigala li claves queixalada, ben forta i seca!
Al anòmim amb ganes de mossegar:
Noi això si que fa mal! A tota acció hi ha la seva reacció. La reacció seva seria, si no mort dessagnat fotre't un gec d'hòsties que et porti a l'altre barri i la conseqüènica será que tú estaràs molt però ell amputat i tot, continuarà cardant el teu fillet.
O sigui que no crec que hi surtis guanyant tot i que entenc la teva reacció de dignitat.
Jo per si de cas de moment continuaría xuclant sense gaire ènfasi. "Amb desafecció montillana".
O sigui que tornem al mateix punt.
Què s'ha de fer doncs?
Ja ho tinc, començar-li a parlar de la hipoteca! Segur que se li destrempa!
Arruina-li la fantasia!
Publica un comentari a l'entrada