La fi del PSC com a partit polític
Deixant de banda les anàlisi de la realitat 'política' del PSC-PSOE (en relació a si aquesta formació rebrà més o menys vots a les properes eleccions, a si hauria o no d'haver-se manifestat dissabte a Barcelona, a si representen una cosa o l'altra, etc.) la lectura dels diferents blogs dels seus militants, simpatitzants i editorials de diaris i altres mitjans de comunicació que els serveixen de mitjà d'expressió, m'adono que ens hem plantat davant un cadàver. L'enllaç a continuació no deixar gaire lloc al dubte:
http://www.elpais.com/articulo/opinion/Trampa/bochorno/elpepuopi/20071203elpepiopi_1/Tes
El que més m'ha sobtat és el to emprat contra els partits i associacions que dissabte es van manifestar a Barcelona a favor del dret a decidir en matèria d'infraestructures en concret, així com en matèria d'autodeterminació administrativa en general. M'ha recordat als pitjors moments del discurs i la retòrica pseudopolítica del PP. He trobat insòlit l'insult i les desqüalificacions a tots aquells que van manifestar-se per motius polítics (a l'editorial d'El País no els ha tremolat la mà a l'hora d'acusar els polítics que es van manifestar de 'ridículs', 'oportunistes', etc, i els ciutadans d'imbècils incapaços d'adonar-se que els manipulen). M'ha sobtat el nivell del 'cabreig' (terme de força actualitat entre les files socialistes) de molts militants i polítics parlamentaris i membres del Govern de Catalunya davant la manifestació. També m'ha sorprès el grau de nerviosisme que s'esmuny entre les línes que escriuen. Però per damunt de tot, per damunt de la retòrica i el to, del verí que escupen l'editorial esmentada i els blogs que s'hi enllacen, m'ha espantat la manca d'arguments en llurs crítiques, la manca de reflexió en certa profunditat del que està succeïnt a Catalunya. Això és el que em desconcerta. No hi ha anàlisis, no hi ha cap mena de reflexió, no hi ha pensament.
Amagar el que va passar dissabte a Barcelona amb la mort d'un membre de la guàrdia Civil a Capbreton en mans d'un suposat membre d'ETA resumeix, per molt trist i condemnable que sigui el fet, aquest camí sense retorn que ha emprès el PSC. Un camí que s'allunya de la reflexió, la intel·ligència i la honestedat polítiques i que es refugia en el tacticisme de com no perdre més vots o de com guanyar-los. La maquinària del partit ha acabat amb el partit polític.
2 comentaris:
El jacobinisme és mort. L'individu és més important que l'estat.
El PSC és un partit jacobí, i afortunadament Sarkozy ens està ensenyant a França per on no hem de passar. L'únic problema és que tot i que el jacobinisme és mort, els partits jacobins triguen molt a desaparèixer.
El PSC, pel cap baix, i calculant el nivell de convenciment de la generació Chacón, trigarà encara 15 anys. Em sap greu Panerola.
No podem esperar a que desapareguin, cal una llei electoral ja! Calen llistes obertes ja! I a això, tots els partits polítics s'hi oposaràn.
SON UNA CASTA A EXTERMINAR.
PSZzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz,ejemm,bffff,zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz,ghhh,azzz,azzzz,aazzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
Publica un comentari a l'entrada