On sou?
Jo no abarateixo el meu somni, Bandoler. Els somnis ens fan lliures, ens fan forts, ens ajuden a lluitar i a créixer. Els somnis representen la nostra riquesa personal, el foc latent que ens empeny cap endavant i jo en tinc un, un que m'identifica com a persona, un que forma part de mi mateixa, un que m'impulsa a no apagar-me, a no adormir-me....somnio amb un país lliure, independent, amb una llengua forta i una cultura creixent, un pais petit però preciós, obert al món i a tothom, una terra eixerida i respectuosa, assenyada i segura de si mateixa, una societat desacomplexada i inconformista que a cada pas que fa, mira el futur sense por i amb esperança, l'esperança de sentir-se i saber-se lliure i amo d'un mateix, la maduresa que et pertany quan saps que tens dret i pots dirigir el teu propi camí...El meu somni és la Independència, així de sencill, sense justificacions, sencillament i tal com diu la cançó, perquè "sempre em sabré malalta d'amor pel meu país".
Però aquest somni no el puc fer realitat jo sola, podria creure'm que catalunya ja és independent perquè jo ho he decidit, però aixó no és complir un somni, es viure una il.lusió enganyosa, i jo vull més. vull una realitat! i com que no la puc assolir sola, no deixo de preguntar-me... on sou? on sou malalts d'amor? perquè no fem public la nostra malaltia per fer-la més forta i més gran? si, tots els que no en traiem diners d'aquest malaltia, tots els que cada dia fem petites passes individuals per no abaratir un somni, un somni que ens podria unir molt més del que fa ara...On sou...?
Jo sóc aquí, i amb la paciència que genera saber-se guanyador d'un somni, us hi espero!
bon estiu malalts d'amor pel nostre país!
6 comentaris:
Que bé que escrius Nú.
Somies una Catalunya independent, però recorda de somiar-la seguint les lleis dels somnis. Perquè sino la "llei del fracàs" farà el seu efecte, deixant decepció i malencolia.
"Llei del Fracàs"
Tota llei serà un fracàs si viola una llei superior.
Llei superior que crec que ens beneficia:
Tots els ciutadans es mereixen dirigent que se'ls estimin.
Totes les comunitats han de tenir el dret a escollir el seu propi destí
(Però no recordes que el terme "poble català" no té entitat jurídica propia?)
Ara es veu que el millor que pot passar amb l'estatut és que el tombin del tot.
CREMEM EL NOU ESTATUT!
Bon estiu!!
Els catalans com a grup no existim!
Hi ha més mostra de falta d'amor que la de negar la existència de qui vol ser reconegut?
NO ENS ESTIMEN, NO PODEN DIRIGIR-NOS.
Els catalans com a grup no tenim res.
No tenim diners que ens representin com a grup, ni que estiguin en mans de autèntics patriotes.
No prous.
No tenim armes per a intimidar. Ni ganes.
No tenim força per fer vessar la sang en el conflicte. Perquè seria pitjor si començem per aquest camí.
I no tenim esma per impedir una mort lenta i inexorable del nostre poble.
Nosaltres, que com el Rutger Hauer a Blade Runner "hem vist brillar raigos Gamma més enllà de la constel.lació d'Orion" tenim uns records com a poble que es perdrán com a gotes en la pluja....,és hora de morir com a poble.
O no!!
Que els hi donin pel cul a tots, que li donin pel cul al Montilla, que li donin pel cul al Pujol, que li doni pel cul al burro del Carod i al Carod també.
Que li donin pel cul al Rutger Hauer i al Ridley Scott si convé, mentre quedi un català disposat a tocar els collons Catalunya serà viva. Sense terra, sense llengua, sense diners, la nostra lluita contra la gent tant ufana i tant superba té un sentit planetari i sempre perdurarà!!!
Som collonuts!
Tenim una llengua preciosa.
Hem inventat el pà amb tomàquet.
I tantes altres coses.
Volem millorar, i volem ser lliures.
No és una noble aspiració? Si!!!
Estem cansats de lluitar? NO!!!
El que estem cansats és de treballar, o sigui que bon estiu.
Independent del contingut de la nota anterior signada per un tal forcadell, vull aclarir que aquest forcadell i jo, el forcadell de sempre que escriu a Catalunya 2014, no som la mateixa persona. No entro a valorar el comentari. Només vull evitar cap mena de confusió.
polítics? quins? on estan?
a Catalunya? si no n' hi ha, bé, no sé, jo no els veig.
ahhh, us referiu a la colla de buròcrates xuclapolles que viuen plegats de tot el que paguem? això no son polítics, això son paràsits
PD: HEREU ets el alcalde més totalitari que ha tingut Barcelona en tota la seva història. Espero que la Mayol te la deixi podrida de tant xuclar-te-la!
De Carles Lladó, carlesllado@gmail.com,
al responsable de Catalunya 2014 i a la Nú.
Ei! Ara fa un any vaig tenir la idea de fer un llibre de 25 o 30 coautors, per arribar a convertir-lo en més que un llibre.
Vaig engegar la iniciativa el juny i des de, per exemple, Oriol Junqueras, Heribert Barrera, Jordi Porta o Lòpez Bofill i Ramon Tramosa fins a la Louise Harel, cap de l'independentisme quebequès, ja som 24. En Sean Connery no m'ha contestat però estic fent noves gestions. Si em doneu un mail personal, envio més informació i, si us sembla, podem parlar de tot plegat.
Ah! El títol del llibre és "CATALUNYA 2014".
Vinga, sort i salut tinguem! C.
Publica un comentari a l'entrada