AMOR I SOMNIS

Quan en una nit d'estiu tens l'oportunitat de fer una navegada nocturna entre Llavaneres i Roses te'n adones, un cop passada la mitja nit, que Catalunya és una cosa molt diferent segons el punt de vista, físic, des d'on la mires. Tot sembla més petit, les Formigues són a tocar i la Lluna, i les llums elèctriques de la costa dónen a la nit una aurèola estranya. No saps ben bé quin color té aquesta vivència. Entre un gris metal.litzat amb tocs de lil.la i guspires taronjes com el foc.
Això si no mires l'electrònica, llavors tot és verd fosforescent i tecnològic. De vegades vermell.

No abaratiu els vostres somnis, no deixeu que l'amor es torni convivència sorda i aburrida. No penseu que Catalunya és el que volen que pensem que sigui. Catalunya és el que nosatres volem i serà el que nosaltres volguem i ajudem a fer.

Estimem, o sigui, tinguem un somni per Catalunya, i, si acomplim les regles del joc dels somnis, aquest somni, indefectiblement es farà realitat. No demanem impossibles perquè fracassarem, no ens conformem amb menys perquè esdevindrem esclaus. No abandonem, perquè morirem en vida sense capacitat de traspassar una realitat que creiem incòmoda.

A tots, molt bon estiu.