Una altra nota.
Benvolgut bleucat. En primer lloc vull saludar-te perquè fa temps que no n'he tingut l'oportunitat. També voldria aclarir que la meva nota, a la que tu t'has referit directament, no era una resposta al teu comentari i és per això que no t'he citat. En cap moment he dit que del teu escrit en concret se'n desprengués això o allò. El meu comentari era una resposta a tota una sèrie de respostes i anotacions que m'han arribat per diversos mitjans, i als que he provat de contestar globalment, ara veig que amb poca fortuna. M'agradaria que això quedés clar, perquè per sobre de tot, i per diferents motius, em sap greu que ho hagia entès així. T'ho creguis o no, no només continuo pensant que som els dos en el mateix vaixell, sinó que a més a més estem d'acord en una bona part dels aspectes que tots dos hem analitzat.
Com tu, jo tampoc no faig distinccions i trobo el maoisme, l'stalinisme, el nazisme, el franquisme, el pol-potisme (o qualsevulla altra forma d'abús) demencials i injustificables en el mateix grau i sense jerarquies.
CiU va guanyar les eleccions. Això és cert. Que hauria de governar pel fet d'haver guanyat les eleccion ja és una altra cosa i no ho tinc tan clar. El sistema electoral que tenim i el fet que es tractés d'eleccions a un parlament i no que no fossin presidencials fan que la qüestió es compliqui. Mira-t´ho així: els partit elegits democràticament amb els vots dels ciutadans van decidir no nogernar amb CiU i buscar una entesa alternativa. Hi ha més gent que no va votar CiU que gent que sí que ho va fer. Els ciutadans trien els partits que volen que els representin al parlament. El parlament tria el govern. No estic en ple desacord amb tu, simplement no tinc clar que el tripartit no sigui legitim democràticament i moralment. Legal ja sabem que ho és.
Pel que fa als votants d'ERC que estan molt emprenyats, jo també en conec molts, i els entenc, perquè se senten enganyats. És possible que tinguin raó en la seva anàlisi. També en conec molts que estan contents, però. Potser aquests també tenen raó i raons per estar tan contents (el fet que la Vanguardia i el conjunt de poders fàctics a Catalunya que aquest diari representa treguin fum per les orelles no és mal senyal. Per què aquests poders tenen tanta insistència amb que només governi CiU?). bé, suposo que cap partit no pot tenir tota la parròquia contenta.
També tinc clar que l'estratègia d'ERC és arriscada. Tot o res. No hi ha volta de full. I o bé els surt bé la jugada i el tripartit funciona i acosegueix nivells alts d'autogovern per a Catalunya amb certa rapidesa, o bé (i estic d'acord amb tu) adéu ERC per una bona temporada. Segurament 20 anys.
Per cert, no penso que el tripartit duri tota la legislatura, com ja va passar l'altre cop. L'estratègia de desgast té aquestes coses. Potser llavors Catalunya estarà en un moment diferent que farà possibles altres opcions polítiques. O potser no. Els miracles, en política, no existeixen i les coses van tan a poc a poc que esgarrifa.
Una bona opció, en aquests moments, seria recuperar l'esperit 18 de febrer i que la ciutadania, especialment independentista, s'organitzés alternativament bé en assemblees o a bé en altres tipus d'organitzacions cíviques. Això posaria una pressió seriosa sobre ERC que seria productiva tant per ERC com a partit com per al Moviment d'Alliberament Nacional del Països Catalans.
13 comentaris:
Quina mania en centrar el debat en la "legitimitat".
El descontent que genera el tripartit des del seu principi es centra principalment en el fet que és el camí clarament més inestable, complexa i difícil per tirar endavant el país. Un país que surt de 3 anys de continues convulsions i que han significat un clar pas enrere en la majoria d' àrees de desenvolupament. Seguir apostant per la corda fluixa en uns moments importants a on estats, regions, capitals,... de la UE estan treballant per veure qui es posa al capdavant es molt poc intel•ligent. D' això es queixen el que tu en dius poders fàctics. D' això es queixa la gent del carrer. Superconvergents, peperos, i evidentment part de l' electorat de ERC i PSC. No volen que Catalunya any darrera any, vagui baixant en els rankings que exposen els índex de l’ estat del benestar, educació, renta per càpita, competitivitat,... de cada país.
Poder per poder. Això es l' imatge real que dona en aquest moments el tripartit altra cop. Qualsevol altra alternativa de coalició tenia un terreny molt més ferm per on desenvolupar-se. Ens queixem de que altra cop s’ha escollit la més complicada.
Prou d'acord amb allò que dius Forcadell.
Què et sembla Sobirania i Progrés?
El tema de la legitimitat era una resposta concreta a un altre post en aquest mateix blog. Jo no tinc cap problema ni amb la legitimitat ni la legalitat. És curiós, però, que ara resultarà que tothom sap com tirar endavant el país. Els poders fàctics tenen raó (segons tu), doncs res el propoer cop voteu tots el paper i Cataluña irá bien. Pujarem en totes les estadístiques i no tindrem cap problema. Mai més. Ara bé, per pujar haurem de renunciar a gairebé tot (com ja vam renunciar a l'estatut gràcies als uns i als altres, tots pressionats pels mateixos de sempre). A mi no m'agrada ni el tripartit ni el pacte nacional. El problema és que som un país miserable, colonitzat per miserables, i, ara cada cop més, amb menys futur. El que tu suggereixes, la sociovergència, és el que hem tingut durant anys (tot i que només era tàcita). Estabilitat, llepar el cul als de sempre perquè no s'enfadin (després s'enfaden igual) i que tot continui igual. On ens ha dut? Al cau del llop. No dic que el tripartit sigui la solució. Jo no l'hauria triat. Com a votant d'ERC (tot i que aquest cop no vaig votar perquè veia el que passaria i no ho tinc gens clar) m'hauria quedat a l'oposició, tot i que entenc perfectament que com a partit polític no tenien cap altra opció (des del punt de vista del partit). Potser van errats i tu i els poders fàctics de sempre no. El temps ens ho dirà. Gràcies pel teu comentari.
Marià. Sobirania i Progrés em sembla molt bé. Endavant. Gràcies pel comentari.
Company, jo amb els poders fàctics no hi estic. Pel que estic es per un govern amb mires de futur, i aquest futur va encaminat cap el mercat global que ens porta una globalització més. Perquè de globalitzacions sempre n'hi han hagut. Europa ha estat aferrada al proteccionisme d'estat, que sembla que poc a poc va afluixant. Lamentablement cap opció política de les que tenim s'hi acosta el mes mínim. Si que penso que els del costat s'hi estan acostant més que nosaltres. Al menys això sembla. Com deia el Quintà fa ben poc en un dels seus pocs articles, Europa arribava a Espanya passant per Catalunya. Ara hi arriba passant de llarg. Quedar-se enrocats amb l' enfrontament continuo i no mirar més enllà no crec que representi cap avanç.
Creo que vuestros posts destilan la mala uva de los peperos. Pero podéis usar vuestra energia en hacer piña en pos de la UPC ( Unión del Pueblo Catalán). Y de esta manera estarían todos juntos PP (Ercros) CiU ( B. Catalana) y Unió ( varios...). Con suerte podríais llegar a un acuerdo con C's. De esta manera tendrías la Cope, La Vanguardia, El Mundo y La Razón a vuestro favor. Asi nos librariamos de los proletarios, ecopijos y analfabetos de izquierda. Tendríamos carnet por puntos para negros y sudacas, selecciones catalano-andorranas, protección contra acusaciones contra nuestros canditados ( v.gr. Fernández Teixidor), exaltación del neocatolocismo y una cura para el matrimonio homosexual. Os animais?
¡Construyamos la UPC! Pásalo
John doe. Avui volia escriure una resposta al comentari que vas fer en aquest blog, tot i que vas fer-lo a un altra persona. De tota manera, em sembla que tu sol t'has contestat les teves preguntes de l'altre dia. Aquest és el país que tu somies, oi? Certament no és el meu. Jo no hauria estat capaç ni d'imaginar-m´ho. Tu sí. I ja saps que deia en Kant de la imaginació, oi?
Per cert, j.d., suposo que com que aquest és el país que tu tímagines, és el que tu et deus meréixer? Espero que no.
Forcadell:
Veo que andas escaso de imaginación, de ideas. Sueño la Catalunya libre. La Catalunya donde estamos todos,desde la izquierda que no entendéis y hasta los derecha liberal ( regionalista, pseudoespañolista y pseudocatalanista) que defendéis. Vuestros sueños se reducen al oportunismo barato, a los réditos que dan los apellidos y el linaje. No puedes compartir los sueños porque sois incapaces de planificar más allá de la temporada de calçots y bolets.
Tu segundo comentario zaplanístico es bastante ilustrativo. Ante la incapacidad de argumentar, procedemos al ataque personal.
Lee un poco, querido amigo. Aprende a debatir las ideas. Impulsa la discusión serena e inteligente. Evitar el debate te coloca en iletradas masas que impulsan el neofascismo europeo.
amic john doe, si haguessis llegit els posts que jo he escrit i signat els últims dies, t'adonaries que la Catalunya que jo desitjo no està gaire lluny de la que tu dius també desitjar. En aquest blog hi participen diverses persones i cadascuna té idees diferents. Trobo sorprenent que quan fas un comentari el facis en to general. Pel que fa a l'insult, no crec que els meus comentaris siguin gaire diferents dels teus, especialment quan fas una llista de preguntes (la majoria força ingenues) que no se sap gairebé si las fas perquè vols saber alguna cosa o perquè vols que tots sabem el que tu saps. Si jo o la resta de persones que escrivim en aquest blog hem llegit de Landa, Dickinson o Corín Tellado, és una cosa que hauràs de preguntar a cadascun individualment. De tota manera, tan si és sí como si és no, no crec que això hagi de ser cap mena de condició que permeti que algú pugui o no opinar, reflexionar i escriure de política o del que vulgui. Segurament no és el que tu volies dir, però tal i com ho has escrit se'n desprèn que si hom no ha llegit de Landa o Castells aleshores no té permís o autoritat intel·lectual suficient per parlar de política. Ho trobo elitista, molt proper a aquest concepte de neofeixisme europeu que tu esmentes i que trota pertot en aquest món globalitzant en el avui vivim, i alhora molt allunyat de la Catalunya que dius que tu somies. Dir a algú que llegeixi i que n'aprengui abans de parlar demostra poca sensibilitat. Jo tampoc no diria a ningú que perquè no està d'acord amb segons quines posicions teòriques no les enten o és un feixista ignorant. El meu comentari "zaplanístico" que dius tu, doncs, està a l'alçada del teu. La veritat és que després de rellegir-me tots els teus comentaris, no trobo en cap d'ells un mínim intent d'obrir un diàleg. Tot el que ens has dit és que tu has llegit molt, que som uns ignorants i uns feixistes que no entenem res (suposo que pel fet de no estar d'acord amb tu; desconec si hi ha cap altre motiu) i, com a colofó, que no hauríem ni de tenir dret a parlar o pensar o escriure. Ets ben lliure de dir i escriure el que vulguis. En aquest blog no censurem ningú. Tothom hi té capiguda, com a la Catalunya que dius que vols i que jo també vull. Desitjaria però que després d'aquests primers entrebancs ens fos possible entaular una conversa amb una mica de cap i peus. Tinc interès en què pensa tothom, especialment en els aspectes en els quals no estem d'acord.
John, no te lo tomes a mal, pero tus últimos comentarios me han recordado a mi sobrino de 5 años tatareando la mítica canción de John Brown era un petit indi... ( es que El Virolai aún no lo sabe y para la lectura del Zoo d'en Pitus sus padres prefieren que sea mayor de edad). Al igual que Bleucat me veo obligado a limitar mis palabras, pero no olvidaré reabrir el interesante debate sobre los “calçots y bolets”. No te imaginas el potencial gastronómico de ambos ingredientes!
un govern que te com a rpincipal raó la seva propia supervivencia, en detriment de les necessitats
peremptóries del país, és una estafa
Forcadell,
Agradezco el beneficio de la duda en partes de tu escrito. Siempre podemos malinterpretar las palabras de los demás. Sé que en el fondo con personas como tú puedo disentir pero podemos llegar a entendernos. Espero ayudes a otros como Anonymous que parece estar más alejado de discusiones racionales. Anonimous me imagino que limita tus palabras por que no las tienes. Me imagino que tu admiración por tu sobrino es una rendición a su elevada capacidad de inteleigencia delante de la que tienes.
Publica un comentari a l'entrada