Resposta a John Doe

En primer lloc voldria agrair-te el teu interès pel nostre bloc i la teva disposició a debatre’n els continguts. Aquesta és en gran part la seva raó de ser. Passo a continuació a respondre punt per punt les qüestions que em planteges en un dels teus comentaris a la meva “Nota encara més breu”:

1. Ens preguntes quin és el camí cap a la independència. Evidentment si el sabéssim del cert l’hauríem emprés i ara no faria falta discutir res. En aquest sentit estem oberts a qualsevol idea que ens puguis aportar.

Pel que fa a partits que es declarin sense embuts independentistes només hi ha ERC. Pel que fa a CiU, el que sí que et puc assegurar és que a les seves files hi ha força independentistes i que alguns dels seus dirigents, com Felip Puig, se n’han declarat públicament.

No veig absolutament cap mena de contradicció en ser liberal, independentista i catalanista. Com deia recentment Sala i Martín a l’entrevista que va fer a la Vanguardia a Josep Piqué, un té dret primer a escollir el grup humà amb qui vol viure i després les regles socials que el governin.

2. Jo mai he discutit ni la legalitat del nou tripartit, ni la capacitat de pacte en general ni tampoc els governs de coalició que són una opció perfectament vàlida de govern i en moltes circumstàncies la més apropiada. La meva queixa és que si una sèrie de partits volen fer una coalició han d’avisar prèviament de les seves intencions a l’electorat per tal que aquest tingui la màxima informació alhora de decidir el seu vot. Així s’ha fet per exemple a Suècia i a Galícia però no a Catalunya i a Rumania.

3. Pel que fa al tema del Virolai i el Zoo d’en Pitus crec que Montilla s’ho va buscar. Quan un pretén fer-se passar per allò que no és sempre fa el ridícul i si Montilla no hagués insinuat que pràcticament s’anava a beneir cada diumenge a Montserrat no crec que Sala i Martín li hagués saltat al coll. La reacció de comissari polític de Montilla amenaçant de portar la cinta al Conde de Godó defineix el personatge.

Pel que fa a la teva següent qüestió amaga una dosis preocupant d’intolerància i autoritarisme. Reformulo la teva pregunta per certificar que l’he entès bé: Com us atreviu vosaltres (entenc que els que escrivim al bloc) a opinar sobre política, economia i sociologia si probablement no sabeu qui són Landa, Johnson, no llegiu a Castell etc? Bé, m’agradaria recordar-te que qualsevol ciutadà en el moment de votar emet una opinió política. I com que jo no sóc altra cosa que un ciutadà més, et vull fer notar que la teva pregunta és exactament equivalent a: com us atreviu a votar vosaltres, ciutadans ignorants, si no sabeu qui són Landa, Johnson, no llegiu a Castell etc ? Fort no? Què passa, que a partir d’ara per votar s’haurà de ser llicenciat en ciències polítiques, sociologia o economia? Però encara et diré més, què et fa suposar a tu que són precisament aquests coneixements els que t’han de donar dret a votar? Què en saps tu del món que t’envolta? Ets capaç d’explicar-me per què quan encens una bombeta tens llum? Quines són les lleis de l’electromagnetisme que expliquen com es propaguen els fotons emesos per la bombeta? Entens els màgics postulats de la mecànica quàntica que expliquen per què la cadira on et trobes assegut en aquest moments no es desintegra en un picosegon? Saps quina és la importància de la relativitat general? Per què és tan important el teorema de Gödel? Tens coneixements sobre aquestes teories que han canviat radicalment la forma de pensar de la humanitat, i saps com han afectat la filosofia, les arts plàstiques i la literatura? Saps genètica molecular i bioquímica? Entens la revolució que suposaran al llarg del segle XXI? Jo t’estalviaré la pedanteria de fer-te un llistat d’alguns dels noms més prominents d’aquests camps però si t’interessen només cal que m’ho facis saber. Per tant, i en vista d’això, hi ha qui es podria preguntar: pot votar algú tan ignorant, incapaç d’entendre el món immediat que l’envolta ? Si no entén això què fa suposar que tindrà més saviesa alhora de decidir qui el governarà?

És clar que tots tenim àrees de coneixement específiques i som força ignorants en d’altres. Admetre-ho i no suposar que la pròpia és superior a les altres denota una certa honestedat i maduresa intel·lectual. Ara bé, això no vol dir que hom no pugui entendre i discutir les línies generals d’altres camps. Et cal ser un genetista professional per intuir la revolució que suposarà la biologia aquest segle? Aquí rau una de les essències de la democràcia, hem de suposar que la gent té la mínima capacitat per entendre les línies bàsiques de les polítiques dels partits! No fer-ho condueix a l’elitisme i finalment a l’autoritarisme.

Seguint en aquesta línia elitista passes a preguntar quants catalans superarien un test de cultura catalana. Bé, ja deus saber que Espriu venia a dir que els lavinians tenim els mateixos defectes que els habitants de Konilòsia però corregits i augmentats. Donada l’equivalència et pregunto jo: quants espanyols superarien un test de cultura espanyola? I quants anglesos un de cultura anglesa? I italians? Em temo que la resposta deu ser similar en tots els casos i no veig per què els catalans per aconseguir un estat independent hem de treure millor nota que els que ja el tenen. Es van examinar ells en el seu dia? Ara bé, si em garanteixes que aprovant el test aconseguim la independència t’asseguro que jo i uns quants més estem disposats a estudiar per treure un 10 i pujar la mitja.

4. És evident que la independència de Catalunya ha de sorgir per una voluntat majoritària del seu poble. Si Espanya fos un país mínimament civilitzat de l’estil del Canadà tindríem dret a convocar un referèndum, votar i decidir com fan al Quebec. S’accepta el resultat, sigui quin sigui i punt. El dia que convencem prou gent per ser majoria tindrem la independència.

5. Jo no tinc somnis grandiloqüents i èpics per Catalunya. Jo vull un estat independent dins de la comunitat europea amb els mateixos drets que països semblants al nostre com Holanda, Dinamarca o Bèlgica. És concís, mundà i fàcil d’entendre, oi?