Nocilla president!

Quin sotrac! Ja tenim un xarnego a la Plaça de Sant Jaume!
L'oasi català s'ha convertit en una jungla. Fatxes al parlament i xarnegos de presidents.
Això fa mal perquè pensàvem que Catalunya era diferent, però aquesta és la realitat en què vivim. Hem de sortir dels nostres cercles, pensar que hi ha més vida allà fora.
És clar que tenir el Pepe de MH no és el somni de molts catalans però tampoc ho és tenir l'Arturu. L'elecció era difícil i les ferides encara no han cicatritzat. Amb qui s'ha de pactar? Amb qui t'ha fet fora del govern o amb qui t'ha insultat durant mesos?
Ni un ni l'altre eren sants de la meva devoció i no preferia un pel fet d'haver nascut aquí ni perquè parlés només castellà amb la família. El que sí que cal exigir és que el MH faci un intensiu ràpid, com va fer l'Ibarretxe qui per cert no era euskaldun.
L'opció era difícil però si el dia 1 havia guanyat ZP el dia 5 ha perdut, li han clavat una plantofada. No només els d'ERC sinó el PSC que per una vegada no ha cedit, i a veure si dura...
També serà curiós veure la reacció de la burgesia pijo socialista que no podia votar Montilla i van votar Saura que queda més bé i és més "cool". De fet era votar Montilla perquè els d'ICV-EUiA eren els únics que deien clar que el volien de president.
Deixem passar uns dies, mirem com s'organitza el govern i llavors comencem a criticar-lo. Amb el permís de ZP, que segur que en el vol de tornada de Montevideo deu estar pensant la manera de fer fora en Carod abans de les eleccions municipals.
I què dir de CyU? Doncs que no ataquin tant a la resta, que tenen la seva part de culpa. No es pot anar de sobrat i atacant a tothom. I no es pot tornar de Madrid sense res firmat, te l'endinyen amb l'estatutet i et matxaquen amb les eleccions. Suposo que avui començaran les lamentacions, com la que reflecteix l'Iu Forn.
De tot el que ha passat aquest cap de setmana em sap greu una cosa, descobrir com som de racistes els catalans, ho intuïa però aquests dies ho he corroborat.