Mas i Vendrell: seguim anant a pitjor

Llegeixo entre atònit i decebut l’entrevista d’aquest diumenge del diari AVUI al líder de CiU, Artur Mas, així com l’article que hi publica l’adjunt a la secretaria general d’ERC, Xavier Vendrell.

En Mas diu coses ben certes sobre la forma com s’ha constituït el nou tripartit. Molts hi estem d’acord i així ho hem anat escrivint al bloc. Però aquestes raons són les mateixes que CiU adduïa ahir, i abans d’ahir i fa tres dies i al cap de dues hores d’haver-se acordat el tripartit 2. Així doncs, res de nou en el discurs del senyor Mas i si una clara exhibició de prepotència en negar-se en rodó a fer cap mena d’autocrítica sobre el resultat de les eleccions. Cal recordar al senyor Mas que es precisament aquesta prepotència juntament amb les contradiccions entre el discurs nacional de CiU i els seus actes (e.g. estatutet com diu en Panerola) el que allunya molts electors potencials de CiU.

L’article de Xavier Vendrell resulta força còmic. En un nou i fallit intent d’ERC per justificar la seva actuació, Vendrell atribueix als “nens de casa bona” que dirigeixen CiU un odi i rancúnia ancestrals envers ERC. Així mateix, assegura que fins que CiU no estigui dirigida per gent honesta, treballadora i honrada no hi podrà haver ponts de diàleg amb ERC. Dues coses: Vendrell evidencia a l’article que l’odi i rancúnia són bidireccionals i ve a insinuar que fins que els dirigents de CiU no siguin com els d’ERC no hi haurà res a fer. És ridícul. Per altra banda, ser de casa bona és un impediment per ser president? En Maragall era de casa bona? Si estem d'acord en que un andalús, un madrileny o un massai puguin arribar a ser presidents de Catalunya, també ho podrà ser un nen català de casa bona, o no? Les fòbies, sectarismes, clixés, escaramusses i estereotips dels polítics de CiU i ERC cada dia fan més pena i són de més baix nivell.

El resultat de tot plegat és que hi surt guanyant el partit més lamentable de la història de Catalunya, el PSC. Francesc Puigpelat diu que en Montilla ha demostrat ser molt més llest que Mas i Carod junts. No hi estic d’acord, l’aparatxik Montilla s’ho ha trobat tot fet. Divideix i venceràs diuen. No ha fet falta, el nacionalisme català no ha estat mai unit i a aquest pas no ho estarà mai.