se'ns riuen a la cara...

El que estava escrit ja ha passat. El Defensor del Pueblo Español creu que l'estatutet no és constitucional i el demagog diu que no passa res, que tot es democràtic i que no pot ofendre a ningú. Doncs ho sento però a mí m'ofèn, però m'ofèn més les paraules del demagog i el silenci de la progresia pijo burguesa catalana. Encara creuen que el bambi canviaria el partit jacobinista? Encara creuen en les seves falses promeses? En la nova estructuració de l'estat? Ell, silenciosament calla i actua: retalla inversions, ens deixa amb un servei d'infraestructures nefast: trens, avions... I tots calladets. La culpa és dels elements! I del PP, o de CyU! Són els mateixos que se'n riuen dels americans per la nefasta gestió del Katrina i diuen aquí això no passaria mai. Esperem que no passi perquè llavors seríem la riota de tot el món!
Però aquesta gent ja està a gust amb el poder, els donen una creu i escriuen i proclamen als quatre vents les virtuts del nou govern. Tenen la poltrona assegurada i amb una trucadeta col·loquen al fill, la neboda, l'oncle o qui sigui. Tots es coneixen i són família, els més agosarats són ecosocialistes de debò i els més conservadors professen la democràcia cristiana.
Doncs bé, fins que tots aquests no se n'adonin que això no funciona no hi tenim res a fer, seguirem pidolant a Madrid, agenollonant-nos per quatre cèntims i a la capital del Reyno se'n riuran a la cara pensant que som una colla de desgraciats que cridem molt però a l'hora de la veritat som masells com el que més.