Per dignitat: Diguem No!

Començo a veure que més d'un se sent italià. Recordeu el pentatpartito? Els polítics italians units contra el PCI, eleccions i crisis cada pocs mesos i el país seguia endavant. La diferència és que Italia és un estat i nosaltres som un sentiment que ha recollit el Parlament a qui després no s'ha fet ni cas. Italia seguia i segueix endavant gràcies a les empreses però, quines empreses de veritat tenim? Un únic lobby de pensament únic ramificat en mil i una empreses. Tots bolcats cap a un únic objectiu turisme, turisme, turisme. Però amb el beneplàcit de l'estat, no fos cas que volguéssim volar més alt o anar més ràpid.
Com pot ser que siguem tan masells? És la síndrome d'Estocolm?
Portem molts anys de garrotades i de batalles perdudes, només pensem de manera individual, no tenim consciència de país. Ens falten dirigents prou valents per revoltar-nos i dir prou! No podem ser ni lituans, ni eslovacs, ni eslovens, ni ucraïnesos. Serem sempre els pàries d'Espanya. Saben que amb quatre duros ens poden comprar.
És per tot això que cal que el proper 18 de juny ens plantem, tots els que el 18 de febrer vàrem sortir al carrer hem d'anar a votar i fer veure a aquest grapat d'inútils que ens dirigeixen i diuen que ens representen que és hora que pleguin.
Cal recordar què va fer el nét del poeta abans de marxar de l'ajuntament, ens va muntar el famós fórum i ara ha fet el mateix amb l'estatutet. Aquí el teniu, jo me'n vaig. Pasqual, si us plau, torna a Roma i queda-t'hi!
El dia 11 de maig de 2006 ha de ser recordat com el dia on va començar tot, el dia quan el camí de la independència es va aclarir.
Què ens queda ara? Un futur sociovergent només interessat en la burgesia, els xanxullos i el 3%? Un futur nacionalista de coitus interroptus? El Mas frenant a ERC per no fer enfadar al demagog espanyolista? Un nou tripartit controlat per Nicaragua?
Deixem-nos de ximpleries! El futur ha de ser un altre i només el podem decidir nosaltres.
Passem el ribot a l'estatutet i tornem-lo a Madrid, que se'l confitin. Aquest nyap no el volem! De fet no volem més estatuts miserables on encara hem de sentir-nos culpables per demanar realitats. Volem la independència !!!