La treva

Demà dia de Sant Agapit serà el primer dia de la nova era, segons la treva dels gudaris bascos. S'han fet moltes lectures, s'ha opinat, s'ha valorat, s'ha criticat. I és clar, nosaltres no podem ser menys. Què suposa aquest anunci? Ajudarà al nostre objectiu?
Primer ens hem de felicitar per l'anunci perquè qualsevol anunci de treva o d'aturar les accions armades sempre és bo. No és moment de fer valors de judici sobre la lluita armada. La pau sempre és una notícia bona i ara caldrà gestionar-la. En aquests moments veurem la vàlua dels nostres polítics, i veient la seva actuació aquests darrers temps... Hi ha hagut oportunitats per consolidar un camí cap a la pau que ha estat dinamitat per uns i altres. A veure si ara aquest camí veu la llum al final. No és moment de començar a posar condicions maximalistes ni imposar limitacions.
Des de Catalunya hem d'estar atents al procés que s'esdevindrà a Euskadi. És clar que l'Estat no pot donar més a uns que els altres, encara que la constitució reconegui que hi ha nacions superiors a altres, econòmicament parlant. No s'entendria que una part de l'Estat pogués autodeterminar-se i una altra no. No s'entendria que una part de l'Estat fos reconeguda plenament com a nació i una altra fos només un preàmbul o un sentiment reconegut per un parlament. Però la lògica a vegades falla. Llavors veurem quina classe de polítics tenim i quina visió i estratègia tenen.
També serà interessant veure què passa si Pinotxo enganya als bascos com ha enganyat als catalans. A nosaltres se'ns pot comprar per un grapat de promeses i quatre duros (o cèntims d'euro) però als bascos això no s'ho empassen. Volen altres compromisos, més seriosos i més contundents. Euskadi és una nació i no un preàmbul, i això ho tenen tots clar.
També hem d'estar preparats per als atacs dels de sempre on barrejaran l'estatutet, la treva, Perpinyà, Lizarra, Carod i Ibarretxe. El seu argument és que tot està pactat i que és la fi d'Espanya. Tant de bo fos així! Seria fantàstic que els "demòcrates" acceptessin que aquest estat on vivim és una farsa i que si volem reestructurar-lo o establir unes altres relacions som prou grandets per fer-ho. I això ho podem fer pacíficament en el marc de la UE com Txèquia i Eslovàquia. No cal arribar a un conflicte armat. Però hem d'aconseguir demostrar que Espanya és una ficció i que ens cal una nova organització territorial de la Pensísula Ibèrica. La balcanització és possible pacíficament si l'entenem com el reconeixement d'unes nacions que no poden estat en un estat fictici i exhaurit. No hem de tenir por, Catalunya pot anar per lliure sense cap mena de problema. El que necessitem és gent valenta en tots els àmbits.
Per acabar, us recomano la lectura de l'article de Martxelo Otamendi, periodista represaliat per l'Estat Espanyol:

És cert, com ens han dit durant anys, que sense violència es pot parlar de tot? I decidir, també? Ja ho veurem, però dependrà fonamentalment de la determinació dels bascos i basques que així sigui. De ningú més.