El venedor de cotxes

Darrerament s'ha parlat força, i no gaire bé, de l'estratègia convergent. Tot el que s'ha dit té una clara justificació. Però se n'ha parlat tant, que potser no cal tornar-hi. En canvi, i certs sectors convergents (no pas unionistes, que tenen un tarannà força diferent) tenen part de raó, no s'ha dit gaire cosa pel què fa al PSC. Potser ha arribat el moment de fer-nos tots plegats certes preguntes. Aquí en suggereixo una: Quina ha estat l'estratègia del PSC durant aquest període de despropòsits i per quins motius? Potser la millor manera d'explicar-ho serà mitjançant un vell acudit de l'Eugeni. El saben aquell que diu que era un paio que va anar tot cofoi a comprar-se un cotxe nou? El pobre arriba al concessionari i el venedor, ben instruït en tècniques de venda i comercialització gràcies a aquells cursets de formació de com donar gat per llebre als que va assistir ara fa una temporada a Madrid, se'l mira i li diu: Aquest cotxe és fantàstic! El comprador se'l mira en silenci, confós, no ho té clar. El venedor segueix: Miri si és bo aquest auto, que vostè surt de Barcelona un 30 de Setembre a les 12 del vespre i a les 3 del matía ja és a Madrid! El comprador calla, no sap què dir. De sobte deixa de mirar-se el cotxe i respon:
[Diverses opcions]
Opció 1. El client li diu, amb els ulls oberts com dos plats i veient-se recorrent l'M1 fins a la capital dins d'aquell convertible amb l'aire que li remena els cabells: "Perfecte, me´l quedo!", mentre per dins es diu: "pistonut, tu, arribo el primer i surto a tots els diaris com el gran guanyador!!"
Opció 2. El client, sense pensar-s'ho gaire, diu: "Sí, sí, és clar, ...però abans podrem passar per un parell de botigues d'aquí al Passeig de Gràcia, oi?", mentre ja pensa la patxoca que farà i que 'guais' que serà això de que el deixin jugar amb els nens grans.
Opció 3. El client li diu: "No m'interessa". I tot seguit afegeix: ...."què collons hi faig jo a Madrid a les tres del matí!!", mentre pensa en silenci que el cotxe que li estan venent no és ben bé el que surt al catàleg, semblen iguals, però queda clar que les prestacions són força diferents.

Com haurem esbrinat, cada opció correspon a un dels 3 partits polítics que (no) han signat el famós pacte Mas-Zapatero. Ara bé, qui és el venedor de cotxes? Qui ha sabut vendre la moto, en silenci, sense fer escarfalls mentre se li escapava el riure per sota el nas, perquè sabia que el cotxe arribaria a Madrid però després faria figa? Qui sabia que el cotxe era 1.2 i no 2.5 com el bon comprador es pensava?

I ara què? Doncs que l'antiga amistat entre el venedor (en Miquel) i el tercer client (en Josep-Lluís) comença a trontollar, perquè aquest últim els ha enredat a tots i ara encara presumeix de vendre els millors cotxes del mercat! I tot gràcies al seu director de la central a Madrid (un tal José Luís, un nano molt trempat, que si no fos per ell encara aniríem tot caminant). Ha aconseguit que el primer client es quedi sense amics o, millor dit, amb un nou amic, tot i sabent que el seu millor amic avui és el seu pitjor enemic. Ha deixat el tercer comprador mig sol en una amistat que no durarà. Ara només li queda el segon comprador, però em penso que aquest no té diners per comprar el cotxe, com a molt el llogarà i recordarà sempre aquell dia que el van deixar conduir aquell cotxàs! El problema és que ara ningú no té amics. Uns perquè s'han deixat enredar i els altres perquè no. El problema, però, no ha estat només els somnis de grandesa del primer client, sino la mala fe del venedor. Potser no cal oblidar-ho. I tot plegat per què? Doncs perquè el tal José Luis té problemes al mercat propi i l'única manera que té per aturar la competència és donar gat per llebre a quatre desgraciats, amb l'ajut d'en Miquel, que com sempre es desfà per enganyar amics i amigues per afavorir el José Luis perquè així la marca d'ells tindrà més renom que mai i ell, en quatre dies,... bé hi ha coses que no cal dir-les.