De l'adjudicació de la T-Sud i la resposta necessària

Després de la Chaconada de torn d'ara fa un parell de setmanes (fruit més que res de la incompetència de la ministra), la prohibició d'un simple partit de futbol entre les seleccions nacionals de Catalunya i els EE.UU. (i les posteriors amenaces contra els representants de la federació nacional de futbol de Costa d'Ivori per part de la federació i govern espanyols per tal que tampoc no pogués jugar-se un altre partit de futbol contra la selecció d'aquest país), les desmesurades respostes judicials i posterios condemnes als acusats d'haver cremat retrats d'un monarca que en temps lliure mata ossos drogats (les desmesura no ha estat tant pels fets com per la mostra d'insubordinació i el qüestionament públic i no acomplexat d'una monarquia carrinclona i ridícula que és d'estirp tan democràtic com un tret al clatell d'un infant), ara el govern espanyol ens torna fer un present històric, dissenyant-nos una terminal per l'aeroport de Barcelona que és una simple terminal de Barajas, Madrid, España. Les infraestructures a Catalunya no es dissenyen per respondre a les necessitats econòmiques, socials i polítiques del país, sinó que, ben bé a l'inrevés, pretenen la despotenciació econòmica, social, cultural i política a fi de que el grau de dependència de Catalunya vers l'Estat espanyol creixi el màxim possible. Això significa l'enpobriment del país tant en el sector econòmic, social, cultural com en el polític, el qual alhora no portarà més que frustració i humiliació.
Per aqust motiu és ara urgent deixar de posar dates a somnis i d'aixecar-nos la camisa a tots plegats amb refundacions del catalanisme, i traçar un full de ruta amd idees clares i passes concretes. Tanmateix, mentre no hi hagi una regeneració important dins els dos partits sobiranistes amb prsència parlamentària, això no serà possible.