La cursa més important de l'any i el flagell.

Molt bé, ara fa uns dies vaig redactar una petita història de "l'estatutet de la vergonya"/"gran eïna de futur" (depèn com ho veieu). En aquell escrit no vaig paralr del demà. Una història sense demà no és història. Així que millor que ens hi posem.

Tornem-hi: I ara què? Ara eleccions (tranquils, que avorrir-nos no ens avorrirem). Eleccions, la campanya de les quals serà tan dura com la que vàrem patir pel referèndum. Ara per ara la parroquia d'escolanets encapçala la caravana i ells solets ja s'han vestit de groc. Eufòria, eufòria. Ara bé, encara els queda un gruix d'etapes muntanyoses, amb ports de primera a dojo i uns de categoria especial d'aquells que fan tremolar les cames del més valent. És clar que el líder de l'equip té en el Dioni un bon gregari -tot i que una mica massa ambiciós i envejós i sempre somiant que algun dia serà ell el cap de files. Cal dir que tenen la parròquia engrescada i ja es veuen campions de la cursa. El país torna a ser dels seus amos!, criden eufòrics.

Ara bé, encara queda cursa. Aquesta és una competició llarga i de vegades els concursants pateixen "pájaras" que faciliten que els contrincants s'apropin o que fins i tot acabin guanyant la cursa. De vegades també hi ha aliances entre caps de files d'altres formacions amb l'objectiu de desbancar el favorit.

A mi, el que em preocupa, és el meu equip. Sí que hem comès errors (com la resta d'equips), ens hem equivocat (com la resta) i hem fet l'animal per manca d'experiència (aquest nivell de competició és dur i cal estar-hi avessat, que nosaltres no hi estàvem). D'acord, ja ho hem dit, ja ens ho hem dit mil cops. Mentre nosaltres continuem amb el flagell a la mà, la resta van fent cames i ja enfilen el primer port de muntanya. No sé si es que els seguidors del meu equip no tenen clar el projecte d'equip, l'estratègia, o és que simplement pateixen d'auto-odi. Si us plau, podem deixar d'autoflagel·lar-nos? El que està fet, està fet. Ara no val fer-se enrere i anar a animar els dèspotes perquè van líders. Deixem-nos d'especulacions i animalades. Mentre els altres no tenen remordiments de cap mena, nosaltres els tenim tots. Ja està bé, home, ja està bé.

Que no voleu guanyar, o què? que no voleu que el país sigui diferent? Aquesta és la cursa més important de l'any i ara toca deixar el flagell i posar-se a rodar. Som-hi?