Si alguna cosa d'interès revela l'última atzagaiada de les ordes espanyoles, mitjançant el numeret de Telemadrid, és que Catalunya i la totalitat del territori de parla catalana estem colonitzats per idiotes. Així doncs que tenim dos problemes: l'un que estem colonitzats, i el segon que estem colonitzats per idiotes. 300 anys després del Decret de Nova Planta i encara no ens han convençut, ni conquerit del tot. I la veritat és que nosaltres els catalans no som un exemple de resistència activa, o passiva, o de cap mena. Només hem de fer un cop d'ull al panorama polític català per adonar-nos com som, o com són els nostres polítics i llurs partits "garants de les llibertats de la nostra nació" (vejam si sabeu qui la va dir, aquesta?). Parlant clar i català, ens les fumen per totes bandes i nosaltres encara riem, i ens barallem, i ens deprimim ..i no hi ha per menys, la veritat sigui dita.
Però tot i així, aquests mestres colonials 'nostres' encara han de fer programes a la tele, a la seva, la d'ells, per convèncer la seva gent que Catalunya i tot aquell que parli català som el mal encarnat. Som una tribu, com deia el senyor Molina (el del Jenete polaco). Ja no saben com fer-s'ho per rematar-nos... Entre el PP i el PSOE, i el Mundo i El País, i Telemadrid i el Banco de Santander, i la Cope i l'Opus Dei i los legionarios de cristo dels pebrots, i el Fari i quatre intel·lectuals de tercera ben pomposos i de pensament retardat i grotesc, incapaços de citar ningú que no sigui Cervantes, Unamuno i Ortega i Gaset (per cert, aquest últim era molt mal filòsof, creieu-me, però sobretot no ho digueu als mestres colonials que s'enfaden força), i encara no ens han mort (provincialitzat) del tot? Tan bona defensa hem muntat o és que són una colla d'incompetents? Són uns idiotes, uns horteres ridículs que fan riure i que han estat incapaços de seduir-nos durant 300 anys, o com a mínim d'oferir-nos quelcom agradable ...ni piruletes, tú!
De tota manera, ara ens trobem davant l'ofensiva final. Tots plegats s'han posat d'acord i ara volen lliurar-nos la mare de totes les batalles (ni Pelayo!). I això em porta a introduir el tercer problema que tenim: els nostres polítics i partits nacionals, incapaços de res. Ara no toca, encara no és el moment, no cal precipitar-se ...us sonen aquestes 3 frases fetes? És clar, d'aquells que encara ens parlen de la plurinacionalitat de l'estat i d'un nou encaix, i bla bla bla, ja no vull dir res més. Són més idiotes que els mestres colonials mateixos.
Lúltima defensa, doncs, l'haurem de muntar nosaltres, via xarxa, via associacionisme, plataformisme o el que sigui, però sense els tarats dels nostres politiquets de segona. Ens hi posem?
