Un país normal?

El psoe i el pp (duet fantàstic) tornen a fotre'ns un altre cop de puny a la boca i impossibiliten que el català sigui oficial a la Franja. Aquest atac (barroer i de sapastre, però colpidor) complementa l'imminent tancament de TV3 al País Valencià (País Valencià, senyor Rambla, em sent? ...He dit País Valencià ....suposo que ara em podriré a l'infern) per part del pp amb el tàcit benentès del psoe, i ajuda a marcar i clarificar un cop més la línia de pensament d'aquests vells amics de viatge (psoe i pp): "en España en español ....coño!" (que dirien ells).

Com veieu, legionarios de cristo, hermanos de la orden, i exmarxistes de falc i martell tornen a trobar-se. Per ells, la política social no marca la política nacional, totes les combinacions són possibles per posar Espanya davant de tot. Aquí, però, continuem gratant-nos el clatell pensant quina és la via teòricament compatible amb el sobiranisme, el liberalisme o el progressisme, i provant de decidir quina de les dues és l'autèntica representant del sobiranisme? Les dues ho són/ho poden ser. El problema és acceptar que aquest país només serà algun dia un país normal quan ens adonem que liberalisme i progressisme han de conviure, entendre's, barrejar-se i complementar-se, i que sense aquesta complementació mai no serem un país normal. Catalunya no serà normal com a resultat de ser un estat independent; serà independent quan sigui normal. Aquí rau la diferència entre els pocavergonyes dels nostres mestres colonials i els pobres indigenes d'aquest país nostre. Ella ja fa anys que ho van entendre. La no oficialitat del català a la Franja n'és una mostra clara i evident. Nosaltres encara no i per això som on som.