30 de març 2007

I ara què?

Després de l'esperpent viscut ahir al parlament ha quedat clar que els polítics no ens serveixen. Uns els envien de sabàtic, altres declaren un boicot, i els uns ataquen als altres i viceversa, com era d'esperar, amb poca autocrítica. El que ha quedat clar aquests dies és que ni uns ni els altres representen una part de la societat que creu que ja n'hi ha prou. I no som uns eixelabrats ni uns utòpics, som unes persones que ens adonem que ens estan esclafant. L'única solució és la independència, tal com proclamen economistes i juristes. Oblidem-nos dels polítics, que es podreixin en els seus escons!
I mentrestant pensem com mobilitzar-nos... tenim uns dies per pensar-hi

29 de març 2007

Avui és un dia trist

Finalment els pitjors presagis s'han complert i els partits han estat damunt del país. Els uns acusaran als altes i viceversa. Però el que m'han demostrat els dos partits que s'anomenen nacionalistes o independentistes és que no estan a favor de Catalunya. Senyor Mas, senyor Carod, els dic adéu des de la més profunda tristor. Vostès i els seus partits m'han decebut i a partir d'avui ni un ni l'altre rebran el meu vot. Espero que la societat catalana reaccioni de la mateixa manera i els demostri que han de plegar, vostès no ens representen només representen uns partits que no ens serveixen per desenvolupar-nos com a país. Adéu!

28 de març 2007

I si no és broma?

Discrepo amb l'opinió d'ahir d'en robin, sembla que la cosa no és una simple broma:

La Permanent Nacional d'Esquerra, reunida avui, ha acordat que el Grup Parlamentari d'Esquerra presenti dijous al Parlament de Catalunya la següent resolució: "El Parlament de Catalunya constata que: L'acord de gener de 2006 a la Moncloa va fer possible l'aprovació de l'Estatut vigent –que comporta la supressió dels eixos bàsics del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya- que tot i haver estat ratificat posteriorment pel poble de Catalunya en referèndum ha permès de fer una interpretació a la baixa i deslegitimadora per part de l'advocat de l'Estat i possiblement del Tribunal Constitucional. Si aquesta eventualitat negativa es produeix, la via autonomista quedarà en un atzucac i d'acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d'aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d'exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d'un Estat propi en el si de la Unió Europea".

Barcelona, 27 de març de 2007


Si mirem els titulars de la premsa, els poders fàctics comencen a estar nerviosos, només falta que els catalans decideixin convocar un referèndum. Demà els nostres polítics no ens poden fallar i han de deixar de banda el partidisme. Ens han de demostrar què volen per Catalunya. Esperem a demà i veurem on se situa cadascú. Caldria recordar als ecosocialistesbonrotllistes que ells un dia varen votar a favor de l'autodeterminació en el Parlament, trairan demà aquella posició?

27 de març 2007

Ridícul, menyspreu

El "coitus interruptus" del darrer episodi d'ERC, no només fa vergonya, sinó que comença a fer pena. Es tracta de l'enèssima falta de respecte dels polítics enveres els ciutadans i els seus sentiments. Es van fer enrere abans que CiU donés una resposta: es pot arribar a ser tan poc seriós?. L'editorial de Singular.com ho explica clarament. Lamentablement, hi estem d'acord.

CiU no ha declinat l’oferta. Tampoc no l’ha acceptada de ple i sense més, però no pot escudar-se ERC en una renúncia que no ha existit. La resposta dels nacionalistes a la seva oferta ha estat la de demanar més concreció, en primer lloc, i la d’emplaçar els republicans a explicitar un plantejament d’aquest tipus al proper ple del Parlament. No és que ara la pilota torni a estar a la teulada d’ERC, sinó que senzillament CiU vol estar segura dels moviments dels independentistes. És lògic que calgui comprovar si es tracta de pura tàctica, atesa la posició diguem-ne almenys incòmoda d’ERC en l’actual legislatura, i no s’hi val a entendre declinacions que no han existit. Només cal que els republicans concretin el mètode, les formes, el “tempo” i el calendari de la seva idea, per tal que CiU entengui que es tracta d’un plantejament seriós. Aquesta concreció pot efectuar-se entre totes dues formacions, si s’obre un període de diàleg. Dit d’una altra manera: si l’oferta és seriosa, ara mateix els líders d’una i altra banda deuen estar fent-se trucades de forma compulsiva. Si no és així, ens trobaríem davant d’una comèdia. Una de nova.

26 de març 2007

Bis

A veure si ara surt, el discurs polític del Llach
Val molt la pena

La veu de la nostra consciència

Aquest va ser el gran discurs del Llach. No us el perdeu!

http://www.youtube.com/watch?v=GQSDlsaHLWQ&mode=related&search=

and the winner is......

25 de març 2007

Putxinel·li Montilla

Ahir m' afirmaven que el meu president era el Montilla, i vaig dir un NO rotundament.
El meu president sempre serà aquell que estimi una Catalunya a on tots els catalans ens sentim lliures.

El que hi ha ara es una figura que no se l' estima igual. Ell s' estima alguna cosa diferent a la llibertat d' un poble.

Ja no entro a valorar les seves capacitats pel càrrec, ni el seu tarannà democràtic.

Ara no tinc president, hi ha un hoste en el seu lloc.

23 de març 2007

Mutssssssss!

La Generalitat Valenciana tancarà TV3 el proper dimarts 27 de març, a les 9 hores, segons ha denunciat Acció Cultural del País Valencià (ACPV) en un comunicat. El Govern valencià s'ha adreçat a aquesta entitat per tal que permeti "voluntàriament" l'accés dels funcionaris autonòmics a les seues instal·lacions "per a dur a terme el tancament definitiu de les emissions". El president de la Generalitat -ni tampoc el Departament de Cultura- han fet cap comunicat públic al respecte com tampoc el Ministeri d'Indústria, que dirigeix Joan Clos.


S'els ha menjat la llengua el gat!

Tenim un govern que no tenim, un president virtual, i una colónia manegada des de la distància, una colònia més que mai.

Els "calentons" del psc

Potser si que els senyors del PSC (partido socialista catalan) estan tant nerviosos com per perdre el control constantment, aquesta setmana jo he sentit dues vegades al meu voltant:' ho sento, ha sigut un "calentón".'

La primera el senyor Bolanyo en el cas Barbeta, la segona el germanet Nadal sortint d'un programa debat, i aquest fet, em porta a fer un parell de reflexions:

1.- en el nostre idioma no hi ha paraules per definir aquesta mena d'estat d'ànim? no podrien fer servir mots tant bonics i coneguts com ara: enrabiada, emprenyada, escalfada...? ai, no, és clar, perdoneu....el català, en aquest govern de la "yeneralitá" es parla així, podrien fer un decret imposant una tercera hora de català pels nostres representants, no? els nens d'Olot són joves i ja s'espavilaran, en canvi, ells ja són grans i les neurones van de cap a caiguda... Només per aquest motiu, ja haurien de dimitir del seu càrrec...perquè el tema del sectarisme és fotut, però que a sobre sigui en castellà...a mi em sembla un doble crim.

2.-nervis, nervis, nervis i més nervis a can socialista....sinó per què tanta reacció visceral i descontrolada? no estem tranquils senyors centralistes disfressats de federalistes? la societat catalana us comença a veure el plomall? ai, ai, ai....em sembla que només de pensar que podeu perdre una de les vostres cadires de poder, (si, aquestes que fa tants anys que ocupeu ansiosos de càrrecs públics , semblant a un plaga de formigues africanes que desbanquen les formigues autoctones en el seu teritori), la mediocritat que dueu amagada aflora, deixant-vos com a única estratègia oral la desqualificació i amenaça i l'insult, és clar, aquest que no falti.

Espero, agafant unes paraules que li he sentit dir al Sr. Carretero, que després de l'anterior tripartit anomenat el "del Dragon Khan", aquest passi a la història com el de l"Estampida", que em sembla que molt aviat, a ERC, li caldran moltes cames per sortir corrents de la casablanca catalana.

L'Aeroport i algunes cares (II)


Això, el que surt a la foto, és el que aconseguiran els empresaris. Pel que em diuen des de Madrid, els que manen allà encara s'estan rient des d'ahir. I trigaran uns dies en deixar de fer-ho.

L'Aeroport i algunes cares

Ja és massa tard per anar reivindicant algunes coses. En contra del que va passar fa cent anys, ara a principis del segle XXI, Barcelona i Catalunya es troben situats un pas darrera dels seus grans competidors, principalment Madrid, en el punt de sortida de la dura cursa econòmica que es planteja per als propers anys.
El pitjor de tot és que aquest endarreriment no és degut a lleis de mercat i per tant no és conseqüència dels mèrits o demèrits propis. Ara ja és ben clar que l'avantatge de la capital espanyola ha estat planificada per la política espanyola i des d'una visió imperial d'Espanya. Una estratègia que ha consistit en crear un nucli econòmic molt potent a la capital, és a dir, a centralitzar econòmicament el país, davant la dificultat de fer-ho políticament. Ja se sap que qui paga mana, i ara per ara, dels diners i de les empreses amb seu a Madrid i amb comandament de mentalitat espanyola, en depenen molts catalans, que per raons de subsistència personal, seguiran acotant el cap davant l'amo.
Sobta doncs, que ara que els empresaris catalans veuen que els comença a sortir el tret per la culata, ara surtin a queixar-se. Sobta que ho faci el Sr. Jaun Rossell, l'únic representant important que no va estar al Congrés recolzant la presentació de l'estatut. Sobta que ho faci el Sr. de La Caixa, després de pagar una millonada "por la Seleccón" i sobta que ho faci el Sr. del Gas Natural, que casi ha acabat demanant perdo per atrevir-se a fer una OPA des de l'"estranger"... La seva total falta de visió estratègica suposa el seu propi fracàs. Molts durant aquest darrers anys han pensat que acostant-se al nacionalisme espanyol, serien plenament recompensats (de fet els seus sous sí que ho han estat). Els han fet callar davant del genocidi econòmic i cultural a base de privilegis, però ara que Madrid i Espanya han aconseguit el seu objectiu, el de la supremacia cultural i econòmica al Sud d'Europa, -i pagant nosaltres!-, ja no els fan falta i se'ls treuen de sobre.
Sobta que posin cara de sorpresa. Els que han estat el Cavall de Troya del nacionalisme espanyol, ara es fan una foto per dir que defensen l'Aeroport de Barcelona. Ja és massa tard. Que la terra us sigui lleu -que deien els romans-.

21 de març 2007

CDC a Catalunya Nord

Interessant article del "mestre". Cal preguntar-se quines son les pistes que inclinen a pensar a una "tendència pel canvi", sens dubte moltes basades en el discurs actual dels candidats de l’esquerra i dreta francesa.Per altra banda, quin retorn n’espera CDC d’aquesta acció? reforçar la notorietat del hipotètic gir sobiranista"? una acció de mkt. Mad(i)-rillant? entre els amics veïns ultrajacobinistes del PSC i les pràctiques dels partits nacionalistes el trobadors de l’època tindrien matèria de treball a dojo.
Queda obert el debat.


CDC a Catalunya Nord
Quan veus que algú o alguna organització tracta pèssimament un problema fàcil, el primer que et pots demanar és com pot tractar una qüestió difícil. Penso en la barbaritat duta a terme per CDC en crear una sucursal a Catalunya Nord. No arribo a trobar com defensar-ho.
Hi ha l'assumpció de la persona: Jordi Vera, antic dirigent de diversos grups terroristes. Però també més coses. La darrera, l'aprovació pel Consell Nacional de CDC (la d'aquí), el passat cap de setmana, de la presentació de candidatures a quatre circumscripcions electorals franceses, en les eleccions generals dels dies 10 (primera volta) i 17 (segona) de juny. Em diuen els noms. En una circumscripció, Jordi Vera, amb un suplent, Giovanni Torres, de la comunitat gitana. En una altra, Monique Juanola. En la tercera, Daniel Cañellas, d'una escola de cuiners i cambrers. En la quarta, Françoise Tibau, que sembla que té la nacionalitat belga, a més de la francesa. Intento esbrinar a Perpinyà qui són. Només obtinc la minúscula precisió exposada respecte a Cañellas. Per tant, em sembla tenir-hi bones fonts. Reafirmaran ser-ho si es compleix el vaticini que em fan, en el sentit que tot el muntatge de CDC a Catalunya Nord rebrà una clatellada electoral còsmica.
El resultat no podia ser pitjor, just en uns moments en què a França hi ha una bona tendència vers canvis que estan pendents des de fa decennis. Des de Catalunya s'hi podia contribuir amb alguna reflexió intel·ligent. Però no ha estat així. CDC ha fet i fa, exactament, al mil·límetre, el contrari del que calia fer, em diuen fonts realment catalanistes i assenyades de Perpinyà.

Alfons Quintà

20 de març 2007

Una de freda i una de calenta

Ahir vaig estar mirant TV3 per veure que deia el TN sobre la notícia de les pressions al Barbeta i les filtracions intencionades del diari del comte. Sembla ser que al final tot ha acabat en unes disculpes. Tot s'engloba en una clara lluita de poder mediàtic entre la premsa i el govern. Doncs bé, al TB ni mu. Parlem de la guerra d'iraq, de la motxilla de l'11-M. A la nit, la Terribas si que va muntar un sarau amb els manipuladors oficials del PSOE-Cat i CyU. En Ramon continuava la seva croada evangelitzadora...
L'agradable sorpresa a TV3 va ser comprovar que en tres pauses publicitàries no es va emetre cap anunci en castellà...Anem per bon camí?

13 de març 2007

qui vol la independència?

Ahir no vaig tenir temps de recomanar l'article d'en Partal a Vilaweb, on deixava clar que l'única opció és la Independència. A aquesta conclusió cada vegada arriba més gent, perquè senzillament és l'únic encaix que aniria bé a Catalunya si volem a ser alguna cosa més que una provincieta. Però el problema és el mateix: perquè no s'aposta clarament per aquesta opció des dels partits catalans? Els d'ERC ara ho diuen amb la boca petita, els de CDC ho diuen només davant dels seus cadells i parlen de sobirania, l'amo d'Unió renya els cadells quan treuen el tema, i els ecosociates no saben què dir si des de Nicaragua no marquen una posició clara, i no la tenen! Hauríem de reclamar que els partits es mullessin sobre aquest tema i que els mitjans ho plantegessin seriosament, no en articles interessats. De la televisió pública ja no n'esperem res, oi Ramon? Ahir debat sobre la crispació espanyola (clar!). No anem bé...
I avui en Xavier Montanya ens fa un perfil d'un dels polítics més poderosos del pujolisme: l'Alavedra. Sembla ser que la vella guàrdia del partit tampoc està per la regenaració i manté el discurs d'enaltiment de la transició. Encara pensen que som ximples i ens poden enredar amb aquesta gran mentida?

Política i brams d'ase

Alfons Quintà escriu aquest article avui en el diari AVUI:


Política i brams d'ase
Diuen que si vius com no penses acabaràs pensant com vius. S'hi pot afegir que si es fa política com creus que no s'ha de fer -per exemple, amb insults i cridòries- acabaràs creient que els brams d'ase i les desqualificacions histèriques són inherents a la política. És clar que no és una reflexió abstracta. Sinó una constatació, que parteix del fàstic causat pel desbordament verbal i moral al qual s'ha arribat. Si intentes posar-hi una mica de racionalitat i d'objectivitat corres el risc de rebre bufetades per totes bandes. Aquest ha estat sovint el destí dels pocs liberals que hi hagut en la política d'aquí. Hi ha hagut i hi ha molts ximples per als quals ser patriota significa voler estossinar aquell que no pensa com ell.
Si aviat no hi ha una reacció contra aquest retorn a la barbàrie, estem perduts. De dues coses, en passarà una: la gent normal es mirarà els polítics com si fossin gossos rabiosos, o bé l'actual primitivisme polític contagiarà el conjunt de la societat, com, ai las, ja afecta la comunicació social. Per deturar-ho, algú hauria de donar un primer pas.
Una manera de procedir seria donar prioritat als temes seriosos: l'ocupació, l'habitatge, la llibertat i creativitat culturals, l'ordre públic, l'educació, les migracions, la reducció del perímetre de l'administració i, pel que fa a Catalunya, l'articulació d'un pensament i un encaix modern per a la nostra desemparada nació.
Una de les meves sospites és que les cridòries i el vol ras permanent serveixen per dissimular la incapacitat creixent dels polítics per estar amatents a les necessitats d'un món canviant, que no entenen.
Alfons Quintà
Advocat i periodista

01 de març 2007

La visita de l'amo
















Avui l'amo de Catalunya vindrà a veure els seus vasalls i es reunirà amb el masover de la finca. Estan fent unes obres a la finca i l'amo vol veure com va tot, sembla ser que el poble no està del tot content i cal fer algun gest perquè aviat tindrem eleccions i l'amo no vol que els seus masovers hagin de marxar i vinguin altres amb idees noves. Potser el que caldria és que el poble decidís fer fora el masover i l'amo.
Lectures d'avui: Partal i Tremosa