DISSABTES A LA SECCIÓ "MÓN" DE L'AVUI

Fins que el treguin d'allà naturalment. Des que els "liberals" grups Planeta i Godó van accedir al control de l'Avui han anat restringint l'espai d'aquest gran periodista. Aviat es podrà dir (Al.lavui).


TELEOBJECTIU
Coherència comunista
Alfons Quintà / Periodista

El genocidi al Tibet ens hauria de despertar. Com haurien d'haver-ho fet els genocidis també comunistes als Balcans i a tants altres pobles. L'odi a les existències nacionals reals és tan inherent al comunisme com la seva passió per l' Estat. En això, Karl Marx i Friedrich Engels eren categòrics, com ho són els seguidors que els queden.
El gener del 1894, Engels escriu a Walter Borgius que "per a nosaltres les condicions econòmiques determinen tots [sic] els fenòmens històrics, però la raça [sic] en ella mateixa és una dada econòmica". En el seu famós Anti-Dühring, Engels afirma: "En els nostres països els axiomes matemàtics són perfectament evidents per a un nen de vuit anys [...] cosa que és conseqüència de l'heretatge acumulat [sic]. Per contra seria molt difícil ensenyar-los a un bantu o a un negre d'Austràlia".
"Els polonesos no existeixen més com a nació", escrivia Engels a Marx el 23 de maig del 1851, i recomanava "ocupar les ciutats fortificades [poloneses], sobretot Poznan, per part dels alemanys, sota el pretext de defensa". A la resta de la població calia "abandonar-la al desordre, empènyer-la a les flames [sic], devorar el país tot sencer". L'abril del 1852, Marx hi coincidia en condemnar a l'extinció "aquests pobles primitius: els txecs, els eslovens, els dàlmates" mentre reivindicava "el poder de la nació alemanya a subjugar [sic] absorbir [sic] i digerir [sic] els seus veïns de l'Est".
Vaja, Marx ho va preconitzar i Hitler intentà dur-ho a terme. Els seus insults antisemites contra el polític Ferdinand Lassalle són esgarrifosos. Sense aquest teló de fons no s'entén el genocidi al Tibet, i a tants altres llocs, que caldrà exposar un altre dia basant-se en fets concrets i actuals.

Realment escriu molt bé!!

LLIR ENTRE CARDS
La virilitat d'una nació

Salvador Sostres / http://www.salvadorsostres.com/


Joan Puigcercós representa una idea de virilitat inèdita fins ara a la política catalana. Me'n separen el seu bolxevisme atroç, el ressentiment social i una posada en escena que no és exactament la que prefereixo. I que el meu vot sempre serà convergent, esclar. Però els catalans no estem cridats, en aquests temps tan crucials, a subratllar les diferències que ens allunyen sinó les similituds que amb molt d'esforç podríem tornar complicitats pel gran objectiu que és la llibertat. Aquests són els materials que tenim: aquests polítics, aquests empresaris, aquests periodistes, etcètera, que tenim i hem d'intentar descobrir-nos les virtuts i les afinitats si volem que es posi a funcionar la gran maquinària que torna inaturable el destí dels pobles. No cal que ens preguntem, com diu Goethe, si estem plenament d'acord, sinó tan sols si anem pel mateix camí. Puigcercós representa la virilitat, la capacitat d'acció que li manca a la política catalana, i després de tantes sobretaules, de tantes hores de barra de bar i proclames, potser és l'hora de començar a concretar actuant. Les enquestes revelen que Joan Puigcercós té prèdica entre el públic femení perquè transmet una imatge de virilitat i de seguretat que infon seguretat. És temps d'homes d'acció, encara que això suposi una certa grolleria; una grolleria preferible, en tot cas a l'esclerosi que generen la inacció, la ganduleria i la diarrea verbal destinada a escampar deliris com el 2014 si no tens la capacitat de treball que cal per assolir-los. És fonamental que Esquerra i el catalanisme en general basin llur estratègia política en l'acció. Que la retòrica deixi pas a la musculatura, el discurs a l'actuació i les amenaces a la directa, inevitable, ineludible confrontació.

I jo afegeixo: Sincronitzem la nostra lluita amb la dels pobles que volen la llibertat. És la mateixa lluita, subtilitzada, que ha traspassat el llindar de la violència física, però hi ha molta violència mental. El Dalai Lama està lluitant per tots nosaltres, no el deixem sol!
(El ressaltat en negreta és meu).

Aquest txitxarel.lo escriu molt bé!

El meu Benet i altres contes (Article de l'AVUI)

Fa pocs dies passàrem per 62 perquè el doctor Vila volia Les flors del mal de Baudelaire/Llovet. Mentre ens trobaven el volum veiérem arribar els primers exemplars de les memòries de Josep Benet. Fa molts pocs dies. La malaltia i l’edat l’havien ja sentenciat de fa temps, però Benet no va morir fins a estar segur d’haver acabat la feina. Hi ha un tipus de persona que és així, que no descansa, que no se’n va, que es resisteix a morir fins que no té la feina acabada. També Joan Coromines, que tot i que era ja molt vell, no va permetre’s de morir abans de concloure el seu diccionari. “Hem viscut per salvar-vos els mots”, digué l’Espriu, etcètera. Eren temps d’homes coratjosos. Homes que assumien la seva missió i el seu destí, aguantaven la posició i no en dubtaven, i no defallien fins que l’acomplien. Era lent, era dur, Pujol anà a la presó, els poetes al calabós, la censura, les tortures, però hi havia un coratge, una generositat de fons que no acabava si en aquella partida concreta no hi havia guany. Això dóna sentit a una vida més enllà de les desgràcies i a un poble més enllà de les nits si s’empeny amb constància per retrobar l’alba. Moisès guià el seu poble 40 anys pel desert, i ni a ell mateix li fou permès de conèixer la Terra Promesa. És així com es forgen els destins invencibles. Ara hi ha més pressa que coratge, moren abans les idees que els homes. I quan no llaures creixen les herbotes, i Catalunya és avui un país captiu d’herbotes perquè els seus líders defalleixen a cada anècdota i no travessarien cap desert. No em parlis d'enemics ni fatalitats: un país és el seu coratge, el preu que està disposat a pagar. Ets tu qui perd o guanyes perquè no hi ha cap enemic de la mida de les teves esperances.

Salvador Sostres

Líders o messies?

Ja fa massa temps que els partits secessionistes no tenen líders. En aquests partits, igual que en els unionistes, els candidats són triats en uns processos interns en els quals només poden votar els afiliats als partits. És després, a les eleccions per algun càrrec públic, on els ciutadans decideixen si aquest líder, equip, idees i propostes són o no adients a les seves necessitats.

Per a un votant nacionalista, en el nostre país, les opcions de vot, entre els partits que ja són al Parlament, són ERC i CiU. Una gran majoria dels nacionalistes es va abstenir. Això porta a pensar que si haguessin existit unes primàries a l'estil americà, on vota tothom qui vol (afiliats o no), potser s'haurien estalviat el desastre que hi ha hagut en aquestes eleccions. Sembla que el nacionalista de carrer no està en sintonia amb les propostes dels partits i els castiga quedant-se a casa. CiU i ERC haurien de percebre això i actuar en conseqüència. Només quan hi hagi algú que lideri el que els votants nacionalistes volen llavors el votaran. Esperar el contrari és messianic: "Tant és el que el votant vulgui, jo sóc qui necessiten". Molt bé, però hi ha 400000 vots esperant que algú lideri el què pensen.

Si l'única manera de ser crític amb un partit és no votar-lo (encara que de vegades dolgui) queda ara per decidir si cal no anar a votar o votar en blanc. En aquestes eleccions això ha quedat més clar que mai. Gairebé 400000 nacionalistes van decidir que el seu temps era més vàlid que el vot en blanc. Són els partits els qui s'han de preocupar d'esbrinar el motiu de perquè fa vuit anys els van votar i ara no.

PS Sobre el valor del temps. Suposem que anar a votar costi 30 minuts , sobre 400000 abstencionistes, això són 200000 hores, uns 23 anys! Per votar en blanc? Va home, va! Millor la platja!

Qui vol 300000 vots?

Aquest cop sembla que es poden fer números prou clars. A Catalunya i dividint per províncies (a l'espanyola) podem veure l'augment del vot del PSC-PSOE i la disminució del nacionalista CiU-ERC.

PSC-PSOE:

Tarragona +31299
Barcelona +27912
Girona +17919
Lleida +8899

TOTAL: +86029


CiU+ERC:

Barcelona: -288151 (245448 d'ERC)
Lleida : -2395 (ERC no té escó)
Girona : -46202
Tarragona: .-3680 (ERC no té escó)

TOTAL: -340228

Bé, doncs, suposant que 40000 vots nacionalistes (que ja és dir molt) han passat al PSC-PSOE queden 300000 nacionalistes que no han anat a votar. Així que ja cal que ERC i CiU s'espavilin perquè hi ha molt de vot al mercat i aquest cop hauran d'oferir un discurs clar i seriós. Encara que, la veritat. sembla molt difícil que aquests dos adjectius es trobin en un mateix partit nacionalista hores d'ara.

Ús del terrorisme

No entraré ara a parlar de l'ús partidista que fa el PP del terrorisme dins de la seva estratègia per arribar al govern ja que és prou coneguda per tothom i ha estat criticada des de diferents fòrums. Però, i el PSOE? Què diuen de l'ús que en fan? On són els intel·lectuals, columnistes....?

Darrerament ens anuncien com a gran notícia detencions dels etarres més buscats, aquí i a França. I al cap d'uns dies, en lletra petita i amagada apareix la notícia que aquests terroristes tan perillosos estan en llibertat.

L'última:
Dimecres 27 de febrer: Apareixen les fotos dels etarres més buscats
Diumenge 2 de març: Cauen dos dels terroristes més buscats
Dimecres 4 de març: Ja són en llibertat

Entre aquestes dates hi ha un debat i ens trobem en plena campanya... Quina pudor que fa el rubalcaba i companyia... Ah! Era allò de l'olor del psc....