27 d’abril 2007

I fratelli

Avui en Pasqual hi torna. Si dimarts reconeixia la insuficiència de l'estatutet, ara ens descobreix el demagog espanyolista. Continua en la seva línia de dir i descobrir el que tothom ja sap. Que en el PSC està més sol que la una (i què fa sent-ne el president?), que de federalisme res de res i que qui mana és a Madrid. Molt bé! Has trigat a adonar-te de la realitat! Però Pasqual, perquè no plegues, deixa la presidència d'un partit que no t'estima i no et vol i que et voldria lluny ben lluny perquè els fas nosa. Ara ja és tard, no podràs canviar el PSC, se l'ha cruspit el PSOE. Qui mana són els Pepes i la seva guàrdia pretoriana. Agafa a la Diana i torna a Roma amb els teus amics de la margarida, o ves al parc de Brusi a jugar amb els néts....
Però, espera! Ara ho entenc! Estàs fent de germà! El Tete estava sent criticat a tort i a dret, que si la sisena hora, que si el decretazo del castellà... què millor que unes declaracions polèmiques per canviar de tema? Ell que tant t'ha ajudat allà on has estat! Ara et tocava a tu, un cop de mà al germà. Enhorabona, ho has aconseguit, ja ningú recorda al conseller d'educació i les seves pífies. Ja tornem a tenir l'autèntic i inigualable Pasqual a la pista, un dels fratelli Maragall!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

ets un topista, generalitzes molt XD

Anònim ha dit...

completamente dacuerdojosemaria!

Anònim ha dit...

Era fa uns mesos quan Maragall s'havia d'haver plantat, i no pas ara. Els laments d'en Maragall fan la mateixa flaira de ressentiment que els crits sardans d'en Carretero. Homes desplaçats que juguen avui el joc dels patriotes. Maragall sembla voler emular l'intent de Prats de Molló. En tot cas, que ningú s'enganyi. La generació d'en Maragall, els Obiols i companyia, mai van fer gaire res per aquest país. El seu catalanisme era de boqueta i de lluir cognoms del segle XIV. Que ningú caigui en els equívocs: l'única esperança de dur el PSC cap al catalanisme no passa per un Maragall que sempre va mirar cap un altre costat quan el país li demanava decisions fermes, l'única esperança passa perquè els capitans dirigits per Montilla prenguin una decisió valenta. I aquest Diari confia més en tots els ez del Baix Llobregat que no pas en els senyors de Sant Gervasi de vells llinatges catalans. Independència, encara que sigui en fonètica andaluso-castellana.

Anònim ha dit...

independenzia pa' lo' catalanes. Zi é lo que ziempre he dicho yo!!!
Les metemos en un corral en la parte este de Sarrià y que se apañen!!

Anònim ha dit...

Això mateix, en els hipòcrites de Sant Gervasi, siguin el fill progre que es fa del psc o el pijo de convergència, no val la pena confiar-hi. És més, com més lluny estigun del poder millor.
Que es jubilin i se'n vagin al barri més llunyà del districte de Sarrià-Sant Gervasi, l'empordà. Si pot ser, tots juntets a Port de la selva que emprenyaran menys.

S'ha acabat el temps dels estiuejants de costa brava, és l'hora dels de costa daurada, dels humils, dels que aguanten tota la merda dels del nord i segueixen estimant Catalunya, dels que s'empassen la petroquímica, la central de Vandellòs i Ascó, dels que no tenen mecenes que els permetin mantenir un poble de postal, és l'hora dels que no tenen res a perdre i no necessiten embolicar-se amb banderes per demostrar res.

La llibertat vindrà de l'honestedat de la gent del sud, sigui el sud que sigui, o no vindrà.

Anònim ha dit...

Ho sento sudistes, però Salou no té perdó.
Us mereixeu tota la merda que us caigui.

Anònim ha dit...

En resposta al sudista:

Jo sóc del Sud de Sarrià, no va bé això?

També sóc del sud d'Europa.
I una vegada vaig anar a Sud-Africa, compta també?
Crec que la inclusió de la gent de tota mena no ha de servir per a que ens deixem acorralar en un racó de cap barri.
El lloc de Catalunya és el món sencer, i la nostra capital será Madrit, us recomano que us ho vengueu tot i que compreu allà. Tenen molt menys impostos. Els rics de Catalunya ja fa temps que l'han abandonada a la seva sort i han marxat a conquerir les castelles. Creus que els castellans tenen un problema genètic que els impedeix considerar les altes llengües com a alguna cosa més que anomalíes a exterminar?
Perquè nen, el que ens estan fent a nosaltres els ho estan fotent també als americans, eh'
Poca broma, d'aqui a dos dies el castellà serà més parlat als USA que l'anglès!
Clar que si per doblegar una merda de poble com el català els ha costat 300 anys, els yankees poden dormir tranquilets.

Anònim ha dit...

El sud de Sarrià és una pijada, el d'Europa ja puntua, sobretot si és Espanya, i Sud-àfrica és de matrícula.
Estic d'acord en que els rics fa temps que han abandonat Catalunya, ara falta que Catalunya abandoni els seus representants polítics.
El que no acabo de veure és que els americans hagin d'estar preocupats per la seva llengua.
I tampoc entenc la frase "Clar que si per doblegar una merda de poble com el català els ha costat 300 anys, ...". Això vol dir que encara no ens han doblegat o que ens acaben de doblegar fa dos dies?
Em sap greu tranqui però estem doblegats des de fa 300 anys. Doblegats pels espanyols en connivència amb els rics catalans.