colonització, estupidesa i la mare de totes les batalles.
Si alguna cosa d'interès revela l'última atzagaiada de les ordes espanyoles, mitjançant el numeret de Telemadrid, és que Catalunya i la totalitat del territori de parla catalana estem colonitzats per idiotes. Així doncs que tenim dos problemes: l'un que estem colonitzats, i el segon que estem colonitzats per idiotes. 300 anys després del Decret de Nova Planta i encara no ens han convençut, ni conquerit del tot. I la veritat és que nosaltres els catalans no som un exemple de resistència activa, o passiva, o de cap mena. Només hem de fer un cop d'ull al panorama polític català per adonar-nos com som, o com són els nostres polítics i llurs partits "garants de les llibertats de la nostra nació" (vejam si sabeu qui la va dir, aquesta?). Parlant clar i català, ens les fumen per totes bandes i nosaltres encara riem, i ens barallem, i ens deprimim ..i no hi ha per menys, la veritat sigui dita.
Però tot i així, aquests mestres colonials 'nostres' encara han de fer programes a la tele, a la seva, la d'ells, per convèncer la seva gent que Catalunya i tot aquell que parli català som el mal encarnat. Som una tribu, com deia el senyor Molina (el del Jenete polaco). Ja no saben com fer-s'ho per rematar-nos... Entre el PP i el PSOE, i el Mundo i El País, i Telemadrid i el Banco de Santander, i la Cope i l'Opus Dei i los legionarios de cristo dels pebrots, i el Fari i quatre intel·lectuals de tercera ben pomposos i de pensament retardat i grotesc, incapaços de citar ningú que no sigui Cervantes, Unamuno i Ortega i Gaset (per cert, aquest últim era molt mal filòsof, creieu-me, però sobretot no ho digueu als mestres colonials que s'enfaden força), i encara no ens han mort (provincialitzat) del tot? Tan bona defensa hem muntat o és que són una colla d'incompetents? Són uns idiotes, uns horteres ridículs que fan riure i que han estat incapaços de seduir-nos durant 300 anys, o com a mínim d'oferir-nos quelcom agradable ...ni piruletes, tú!
De tota manera, ara ens trobem davant l'ofensiva final. Tots plegats s'han posat d'acord i ara volen lliurar-nos la mare de totes les batalles (ni Pelayo!). I això em porta a introduir el tercer problema que tenim: els nostres polítics i partits nacionals, incapaços de res. Ara no toca, encara no és el moment, no cal precipitar-se ...us sonen aquestes 3 frases fetes? És clar, d'aquells que encara ens parlen de la plurinacionalitat de l'estat i d'un nou encaix, i bla bla bla, ja no vull dir res més. Són més idiotes que els mestres colonials mateixos.
Lúltima defensa, doncs, l'haurem de muntar nosaltres, via xarxa, via associacionisme, plataformisme o el que sigui, però sense els tarats dels nostres politiquets de segona. Ens hi posem?
1 comentari:
A nosaltres no ens ha de passar per alt que el neo-franquisme és més viu que mai entre els joves espanyols que no van viure ni tant sols la transició. Només els calen idees potents per establir una motivació.
"Una grande y libre" és un mal eslògan? Si? Perque ho deia qui? Franco? Primo de Rivera? Qui són aquests paios?
No voleu ser uns, grans i lliures? Sóu folls? Voleu ser petits, miserables i esclaus? Doncs ho sereu!! Sembla una ironia.
Calen noves idees des de la nostra banda i noves idees per als enemics d'aquests espanyols que són molts. Més reflexió per assolir més concreció i deixar clar on és la guerra.
Si aconseguissim una majoria del 51% de catalans(cosa que volen destacats polítics del nostre govern) que volgués la independència, no acoseguiriem res de res perque una immensa majoria d'espanyols s'apuntarien a files per venir a defensar els seus germans de pàtria encara que fós contra la voluntat d'aquests últims. Demaneu valentia? Siguem coherents.
Que com a colonitzadors els espanyols són uns xapuçes, això és tant cert com que el Sol surt cada dia. Però al mateix temps la tossuderia castellana, castellano-vasca diria jo, és un tret del nostre veí.
Què fas amb un tossut? Emplear les seves paraules, les seves armes, les seves lleis, si convé la seva llengua fins a doblegar-lo? O dir senzillament no i prou? Sincerament no ho sé.
No en tenim prou amb el 51% de catalans, necessitem el 66% dels espanyols com a mínim. Dos de cada tres.
Fa mandra per que és una tasca immensa però deu ser el nostre karma. Què hi farem. Més val agafar-se'l amb humor.
La propera vida serem xinesos o noruegs,qui ho sap, però guerres com aquesta, si nosaltes abandonem, se seguiràn produïnt arreu del món. I almenys haurem ajudat. Recordem la història de la civilització india-americana. Volen repetir-la amb nosaltres?!
Sempre es repeteix tot? Com la tercera part de Màtrix?
Jodeeeer...
Per a mi perfecte. Sempre hem va agradar Géronimo i sempre he tingut simpatia per a les causes perdudes. Total res és real. Però si no perseverem no passarem, ni passaràn de pantalla. A una altra cosa.
Per tant hi haurà lluita. Això segur. I Little big horns.
Qui guanyarà? Si guanyen ells "más de lo mismo" si guanyem nosaltres...oooh, una minoria de forma pacífica ha convencut una gran cultura que el respecte al petit és indispensable per a la convivència?
Els Ruandesos podran identificar-s'hi, els Tibetans podràn identificar-s'hi, els Corsos podràn..., al final les dones podràn identificar-s'hi, els febles podràn identificar-s'hi. Fins i tot els musulmans podràn identificar-s'hi!!
Començeu a convencer aquelles més propers que no són de la vostra ideologia amb arguments senzills.
A picar pedra i a seduir que no ens aturaran!!
No ens estimen i volem deixar de ser víctimes. Hem d'aconseguir demostra-los que no ens estimen.
No ens deixen administra-nos i volem deixar de pidolar el que és nostre
No ens deixen progressar cap on volem i sóm adults, no?
No ens deixaràn progressar per tant es consideren superiors a nosaltres, igual que els nazis amb els jueus. (Esperanza, sé qui ets)
No afluixaràn fins que siguem totalment els seus esclaus arruinats, per l'anterior raó.
No afluixaràn fins que els hi parem els peus. És una llei planetària.
No ens fan por, la independència és un estat mental. Dins nostre no hi arribaràn mai si no els deixem.
No tenen raó.
El seu somni ens fa fàstic. I quan ells en siguin conscients també els en farà.
No representen el futur, Carles V no tornarà. Ni tampoc Napoleó.
No juguen net amb les lleis, ni respecten les minories.
No ens poden donar lliçons sense esperar rebre'n alguna.
No som castellans ni ho serem mai encara que puguem ser amics hi ha uns límits que no abandonarem.
No volem la violencia, ni la voldrem perquè la guerra física és el passat i el futur és lluitar en el cervell. Allà serem implacables.
I mentre quedi un català amb les idees clares la lluitra continuarà. A més la lluita no té perquè ser en català.
Si ens camuflem com ens trobareu?
No afluixarem mai fins a aconseguir ser lliures de dirigents que ens odien. Nosaltres podem fer un pas vers, ells no fan mai cap pas en direcció a nosatres.
No hi haurà mai pau si no hi ha respecte i amor per l'altre.
No hi haurà unitat sense amor.
No abandonarem sense lluitar.
No ens estimaràn sino ens estimem nosaltres mateixos
No els odiem, ans al contrari, volem el millor per a ells però que no signifiqui la nostra destrucció.
No seràn feliços fins que entenguin que la via catalana de construïr Espanya és la millor per a ells. O follem tots o matem la puta.
No acceptarem cap Estatut que no respongui a la filosofía esmentada.
No n'estàn fins als collons?
Doncs, vinga! Si no els agrada que vinguin a matar-nos o que ens deixin lliures i en pau!! Però que s'acabi ja!!
Molt atentament,
UN
P.D. (A totes les persones de l'Associació 2014):
Sento que m'ha sortit massa llarg el rollo, però el sopar d'ahir amb l'Ernest Benach em va deixar desanimat i volia que quedés constància que jo em sento independentista d'una forma completament diferent de com s'hi sent ell. La meva lluita és planetària i individual. La seva és de Reus i vol un exèrcit de simpatitzants. O així em va semblar.
Jo vull establir les meves prioritats i em sembla que l'"stablishment" independentista és a anys llums de mi. I ja sóc grandet per deixar-me convèncer facilment.
Potser el poc ordre que vam mantenir en el debat no va ajudar a que poguessim seguir el fil de les seves idees. També és cert que ell no va moure`s del discurs polític en cap moment, al contrari d'altres polítics que hem convidat i que potser van relaxar-se una mica més i van deixar veure la seva cara més sincera. O sigui que les seves idees deixaven més incògnites que solucions.
Per altra banda, vull avisar que ajorno, de forma temporal, per manca d'ajut al nucli dur de l'associació, la meva idea de fer un acte de desobediència civil contra el peatge de Martorell.
Si un de Reus no enten el que li vaig dir a favor de unir les ciutats amb els dos ports més importants de Catalunya, i a més aquest és president del Parlament, és que o bé estic boig, o m'he avançat en el temps o més val que ho deixi córrer. No l'entenc quan parla, no m'enten a mi, ja ens tornarem a trobar en altres circumstàncies, o no, me'n fot.
Espero però tenir forces i temps per continuar escribint però avui començo una feina nova que em treurà força més temps que els darrers mesos o sigui que intentaré llegir-vos i venir a les reunions (amb polítics o sense) perquè riem molt però no crec que pugui dedicar-me tant al blog com fins ara. Sé que Bobbio, Forcadell i Panerola entre d'altres, seguiràn amb la seva tasca perquè els conec bé i tenen molta més convicció que jo.
Escribiu! Les idees neixen, creixen i es multipliquen si s'alimenten adeqüadament i són atractives!!
UN
Publica un comentari a l'entrada