ERC trontolla
Des de l'experiment del primer tripartit a finals de l'any 2003 fins ara ERC ha sofert una sotregada rera l'altra. No és només una pèrdua de vots o de suport sinó una pèrdua de lideratge i d'ideologia que possiblement sigui el més preocupant. L'estratègia inicial potser era bona: intentar liderar el nacionalisme català sense apostar clarament per la independència sinó que aquesta fos una conseqüència de tot el procés. Es volia involucrar els socialistes i possiblement l'expresident més independent que hem tingut mai era un bon company de viatge. Però l'error va ser creure's que això seria fàcil i que després del 14-M ja estava fet.
Ara veiem com dins d'ERC cadascú tira per un costat. Puigcercós fa discursos sobiranistes i s'ofereix com a líder per calmar els corrents interns. Carretero es proclama salvador de l'essència del partit i Carod ens sorprèn a tots insinuant que ell hauria apostat pel si a l'estatut?
Tot això provoca desencís i fa que molta gent cregui que ERC s'està autodestruint. Fins ara no han estat capaços de gestionar la seva presència al govern. Saben que hi ha molta gent que no els perdona haver investit el president més gris de la història de Catalunya. Un president incapaç de plantar cara a Madrid, el veritable amo. Però què passara si l'any vinent l'amo desapareix?
Cal mantenir aquest paper de crossa molt temps? O seria millor plantar-se? No cal oferir un pacte a l'oposició com els que es fan a les calçotades. Només cal deixar clar per dignitat no es pot seguir així. Si aquest govern no defensa els catalans millor no ser-hi.
2 comentaris:
ERC necessita un canvi. I cada canvi que ha fet ERC en els darrers 20 anys, ha estat un canvi a millor (Colom, Carod... Carretero?).
ERC va fer un error garrafal en no
optar per un pol catalanista.
Enlloc de socio-vergència, que és el que el teu estimat i independent Maragall vol fer. Haurien d'haver jugat fort i fer Convergència Repúblicana de Catalunya. Fotre fora el sátrapa follador del Durán i Lleida i deixar-lo "attached" al PPC, això si que és una aposta estratègica, però els falta visió. A tots dos partits.
Els haurien criticat per nacionalistes però ara tothom els estaria fent la pilota.
Encara pot passar, i llavors al PSC se li caurà la careta, i al PP també, i veurem fins a quin punt no controlem res del nostre destí. I ja no hi haurà marxa enrera ni per les persones més moderades.
I el nostre poble no será lliure fins que no presenti batalla. Si la batalla evoluciona i es fa política, doncs de què tenim por?
Si la batalla evoluciona i es fa mental? De què tenim por?
El SemenAguado ens va amenaçar enmig de la negociació de l'estatut i cap dels polítics "de primera divisió" ho va aprofitar per clavar-la. Oportunitats com aquesta no surten tant sovint...
Publica un comentari a l'entrada