+ cultura democràtica + 3%

3%, ben gros. A la butlleta en blanc.
Les urnes farcides de números negres sobre paper blanc. Qui vulgui afegir-hi comentaris addicionals o canviar el 3 per un 10 endavant. Assabentats ja ho estan. Però al menys quedaran una mica ridiculitzats. O no.
Més exemples de com funciona la política aquí. Avui a l’ Avui. Altra cop.

El cost moral d'una diputació
Salvador Cot / scot@avui.cat

És, veritablement, una cosa tristíssima el que ha passat amb un grapat d'alcaldes que s'han passat de CiU al PSC en aquestes eleccions. La nostra democràcia encara fa més pena quan ells ho justifiquen, sense embuts, amb l'argument que és el millor per al poble i que aquesta és la manera d'obtenir recursos públics per als ciutadans. I la desolació arriba, amb tota la crueltat, quan la gent del poble hi està d'acord i pensa, com ells, que se'n beneficiarà.

No dic que això sigui, només, una maniobra, lamentable, del PSC, que ho és. Aquestes llistes es van fer, anteriorment, sota les sigles de CiU exactament amb el mateix esperit i, imagino, els ciutadans d'aquests pobles van comprovar que amb aquesta tàctica s'obtenien resultats materials i tangibles. Ara, tornen a aplicar el mateix criteri.

D'altra banda, la major part dels partits han presentat llistes en què el nom que hi ha al capdavant és el d'algú que ni tan sols té una idea aproximada d'on cau el poble en qüestió, i menys encara de quins problemes tenen els seus ciutadans. És això voluntat de servei?

Un d'aquests caps de llista -amb un càrrec important al PSC del Bages- va tenir la barra de sortir a TV3 justificant la seva candidatura en un poble del Solsonès per un suposat caciquisme que, segons ell, impedia que s'hi presentés algun simpatitzant socialista amb residència al lloc en qüestió. I l'home es va quedar tan ample dins del despatx que ocupa en un partit que controla pràcticament totes les institucions a què es pot adreçar un català.

No puc entendre, de debò, que siguin tan importants uns quants diputats provincials o quatre representants als consells comarcals perquè els partits facin servir aquestes tàctiques. I menys encara el PSC, que controla la immensa majoria dels diners públics d'aquest país.