L'Aeroport i algunes cares

Ja és massa tard per anar reivindicant algunes coses. En contra del que va passar fa cent anys, ara a principis del segle XXI, Barcelona i Catalunya es troben situats un pas darrera dels seus grans competidors, principalment Madrid, en el punt de sortida de la dura cursa econòmica que es planteja per als propers anys.
El pitjor de tot és que aquest endarreriment no és degut a lleis de mercat i per tant no és conseqüència dels mèrits o demèrits propis. Ara ja és ben clar que l'avantatge de la capital espanyola ha estat planificada per la política espanyola i des d'una visió imperial d'Espanya. Una estratègia que ha consistit en crear un nucli econòmic molt potent a la capital, és a dir, a centralitzar econòmicament el país, davant la dificultat de fer-ho políticament. Ja se sap que qui paga mana, i ara per ara, dels diners i de les empreses amb seu a Madrid i amb comandament de mentalitat espanyola, en depenen molts catalans, que per raons de subsistència personal, seguiran acotant el cap davant l'amo.
Sobta doncs, que ara que els empresaris catalans veuen que els comença a sortir el tret per la culata, ara surtin a queixar-se. Sobta que ho faci el Sr. Jaun Rossell, l'únic representant important que no va estar al Congrés recolzant la presentació de l'estatut. Sobta que ho faci el Sr. de La Caixa, després de pagar una millonada "por la Seleccón" i sobta que ho faci el Sr. del Gas Natural, que casi ha acabat demanant perdo per atrevir-se a fer una OPA des de l'"estranger"... La seva total falta de visió estratègica suposa el seu propi fracàs. Molts durant aquest darrers anys han pensat que acostant-se al nacionalisme espanyol, serien plenament recompensats (de fet els seus sous sí que ho han estat). Els han fet callar davant del genocidi econòmic i cultural a base de privilegis, però ara que Madrid i Espanya han aconseguit el seu objectiu, el de la supremacia cultural i econòmica al Sud d'Europa, -i pagant nosaltres!-, ja no els fan falta i se'ls treuen de sobre.
Sobta que posin cara de sorpresa. Els que han estat el Cavall de Troya del nacionalisme espanyol, ara es fan una foto per dir que defensen l'Aeroport de Barcelona. Ja és massa tard. Que la terra us sigui lleu -que deien els romans-.