Putxinel·li Montilla
Ahir m' afirmaven que el meu president era el Montilla, i vaig dir un NO rotundament.
El meu president sempre serà aquell que estimi una Catalunya a on tots els catalans ens sentim lliures.
El que hi ha ara es una figura que no se l' estima igual. Ell s' estima alguna cosa diferent a la llibertat d' un poble.
Ja no entro a valorar les seves capacitats pel càrrec, ni el seu tarannà democràtic.
8 comentaris:
tp és això jo no he votat ni en tarradellas, ni en pujol, ni en maragall, ni en montilla.
els meus presidents no ho són en tot cas són presidents de la generalitat per igual, això és la "democràcia".
és el teu president, és el teu president, és el teu president, és el teu president, és el teu president, és el teu president, és el teu president, és el teu president, és el teu president.
Visca Tamudo!
Visca l'Espanyol!
Visca Santa Coloma!
Visca Radio teletaxi!
Això és Catalunya.
L'altra Catalunya és fruit de la imaginació desbordada de la ment manipulada i programada dels fantasiosos nacionalistes. D'aquells que veuen nacions on hi ha regions. D'aquells que veuen aeroports on hi ha simples aerodroms. D'aquells que veuen cultura on només hi ha una llengua intrascendent agonitzant. D'aquells que veuen dos exèrcits i una batalla on hi ha dos equips i una pilota.
Visca la gestió enfront de les banderes (nacinalistes és clar)!
Visca Montilla!
Visca el PSC!
Nos ha costado pero por fin Catalunya es nuestra.
Bolaño, ataca!
Visca la fantasia.
Joan Serra.
President de l'Associació Fantàstica Radical Independentista de Catalunya. (A.F.R.I.C.A.)
i de què s'ha nutrit l'història? d'un munt de fantasies :-)
qui no voldria viure millor, començant per ell mateix?
per mi tots són presidents del a Generalitat de Catalunya perquè el poble de Catalunya és ha votat o que et creu que tu tens la veritat absoluta, ja el triarem entre tots el futur de Catalunya, els independentistes i els que no ho son/som.
De un amb un, com en comptagotes, es tracta d'agafar un borrador del nou estatut de Catalunya situar-se al bell mig de la Plaça Sant Jaume i calar-li foc mirant el despatx del Montilla el Silenciós. Després, amb una ampolla d'aigua apagar el foc, recollir les cendres i tirar-les a la primera paperera del Carrer Ferran. Com un ritual religiós, sense escarafalls, sense crits, amb fermesa.
NO A AQUEST ESTATUT. QUE TORNIN A COMENÇAR!!!!
Si aconseguim que cada dia n'hi hagi un, acabaran per adonar-se que la majoria dels que estàvem en contra de l'estatut no ho estàvem perquè no ens interessava, sino perquè no entenem que el nostre destí pugui ser decidit per qualsevol persona de Valladolid que a sobre, ens odia i li molesta la nostra existència.
Conceptualment comparteixo l' opinió. Clar que es el president de la generalitat, i clar que ha estat escollit democràticament, però... en quin nivell de qualitat democràtica?
Tot i així, segueix essent el president que ha sortit escollit i que representa a qualsevol dels qui varen votar, PSC, ERC i IC o a la resta de partits que han quedat a l' oposició. Conceptualment a aquest últims segurament no. Tristament sembla que a alguns dels primers tampoc. En properes eleccions tothom podrà ratificar o corregir el seu vot.
En tot cas qualsevol cap de govern hauria d' estimar una Catalunya a on tothom es pogués sentir-se lliure o al menys igual de lliure que la resta de ciutadans amb els quals es comparteix estat.
Anònimo, les teves paraules són savies, assenyades i plenes d'amor. I les subscric totalment.
No busques la confrontació, busques la unió. Ets una gran persona desde el meu punt de vista.
Llàstima que el que dius no ho subscriguin la gran majoria dels espanyols. Els espanyols, siguin d'esquerres o de dretes, s´han apropiat absolutament de la idea d'Espanya amb la pèrfida intenció de reconstruïr la Gran Castella. És un fet evident, i hi ha proves. Avui en dia, només Andalusia, la seva gent, els pot frenar, i darrera Andalusia, que com tots sabeu és una comunitat que ens coneix molt bé perquè té moltíssimes persones nascudes allà però que viuen aqui, que s'han integrat aqui, i els quals, qui més qui menys han progressat aqui i no s'han cregut mai les mentides que dèien de la situació a Catalunya.
Són un poble amb sentit de l'humor i això és molt bò.
A nosaltres, els Catalans, no és que se'ns hagi esgotat el sentit de l'humor, però si que diré que hi ha actituds, que molts catalans agafen, que no deixen apareixer l'esmentat sentit.
Fins una altra.
Joan Serra.
Publica un comentari a l'entrada