06 de febrer 2007

I si fem una llei d'independència?

El Consell Consultiu ha dictaminat que la llei de Dependència redactada pel govern central és inconstitucional en un 70% dels articles. Això fa uns any hagués estat raó d'alarma i d'una imminent i urgent presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat a la totalitat de la llei. Però ara corren temps de silenci i vassallatge envers el poder real, establert com tots sabem a la capital de l'Imperi. Es tracta de no destorbar ni a Montilla ni a Zapatero, no fos cas que per culpa de vel.leïtats innecessàries fóssim els culpables de l'enterrament polític de Zapatero en les pròximes eleccions.
Els argument que se'ns donen fan riure, però en el fons fan plorar, perquè suposen una prova més de l'absoluta incompetència i falta de categoria dels nostres dirigents. Per exemple, els "ecopacifistes-ecoprogressistes-ecovegetarians" d'IC han sortit dient que com la llei és social i és bona, tan és qui la faci o qui l'apliqui, i sobretot tan és si és il.legal. La veritat és que davant d'una argumentació com aquesta, els ciutadans faríem bé de deixar d'anar a votar a uns ineptes com aquests.
El govern de Catalunya ha de defensar el marc legal vigent, tant si ens agrada la llei com si no. Si, com en aquest cas, la llei envaeix competències de la Generalitat en un 70%, el govern té l'obligació automàtica de portar-la davant del constitucional. No val a dir que no passa res perquè ja ens agrada. Perquè sinó, el mateix argument hauria de valer també al l'inrevés: que la Generalitat redacti la llei d'Independència de Catalunya, i que Madrid la tragui, ja que, com és una llei que ens agrada, tan se val si és inconstitucional. La constitucionalitat de les lleis ha de valer en els dos sentits, senyors del tripartit. O ja no recorden que van retallar l'Estatut per raons inconstitucionals?
En qualsevol cas, bromes a part, si el Catalanisme Social consisteix a que les Polítiques Socials que corresponen a la Generalitat se les apunti el Govern Central, -tot i que en el fons, amb el dèficit fiscal, les paguem nosaltres-, estem fent un negoci nefast. La gent s'identifica amb aquell estat o país que els protegeix i els subvenciona. Que ho preguntin al les mares del país Basc, que cobren 400€ al mes pel fet de ser mares i no treballar. I des d'aquí, estem propiciant que els dos billons de pessetes que l'Estat destinarà amb aquesta llei, els reparteixi el Sr. Zapatero, i no nosaltres, com la llei diu que hauria de ser.
Una mostra més de vassallatge, d'incompetència, de desídia, de falta de categoria, de dignitat, de lideratge i de fermesa de la nostra classe política.

1 comentari:

bandoler ha dit...

La lluita és llarga però no impossible.
Podem guanyar al tribunal constitucional? Vull dir, pot ser que la justicia española encara sigui justicia?
Els vascos ja fa temps que pensen que la justicia española no és justa amb ells.
Podriem nosaltres deixar clar aquest punt? Seria una gran victòria.
Recorda't de parlar per a algú més que per als ja-convençuts.