Definició legal de amor

Amor: Qui sap el que és? Sabem de l'amor foll, de l'amor de pare, o de mare, de l'amor a l'amic, de l'amor a la feina ben feta, hi ha tantes maneres d'estimar, com maneres de fer mal utilitzant l'excusa de l'amor..., la maté porque era mia, diuen alguns..., obviament aquesta és una mala interpretació del que hauria de ser l'amor, pero crec que per al tema que ens ocupa, i responent a algunes crítiques dels companys que m'avisen de no saber cap on vaig, us dec una explicació una mica més detallada d'unes reflexions sobre la relació Catalunya-Espanya entesa com una relació amor-odi.
Espanya es pensa que Catalunya és seva, pensa que la va conquerir el 1714 i amb això ja n'hi ha prou.

No calen més reflexions.

És possible que Espanya no hagi mai integrat totalment Catalunya dins el seu ideari bàsic, i aquesta és la gran força dels catalans independentistes si la saben explotar. Crec que en general el periode Pujol va ser caracteritzat per una lletanía de queixes i demandes de més i més i més, i que al final, de la mateixa forma que una d'aquelles dones que es queixa i es queixa fins acabem per pensar que és una pesada i que n'estem fins els collons, van portar a un fastigueix generalitzat entre la població espanyola de fora de Catalunya i part de la de dins també.
La prova són els resultats de les eleccions.
Pujol té molta part de culpa de que Catalunya sigui com és, però Catalunya ja existia molt abans, i no crec que la seva aportació de ex-torturat per la policia, pugui carregar-se-la. No ho crec.

Deia que si els independentistes saben explotar aquest anti-catalanisme espanyol, crec que la independència caurà pel propi pes, potser no en forma d'estat independent, però si en una sobirania real. Seleccions internacionals incloses. Crec que hi tenim dret.
Ara bé, en tot conflicte bloquejat, els savis ens diuen que hi ha un element que ho transmuta tot, com si fós la pedra filosofal que ho transmutava tot en or. Aquest element no és ni més ni menys que l'amor. La persecució del qual ens hauria d'inspirar. Començant per una famosa màxima: "Estima al teu pròxim com a tu mateix". Què entenc jo d'aquesta frase? Que si no ens estimem a nosaltres mateixos no serem capaços ni tan sols d'estimar els altres.
I Catalunya, com a tal, té dret a estimar-se a ella mateixa? Sembla una tonteria, però no ho és. Repeteixo: Tenim dret a estimar-nos a nosaltres mateixos? (la no-definició de Catalunya en l'estatutet és deguda a aquesta pregunta, els espanyols saben que no han de deixar que ni tan sols que sapiguem que existim, seria el principi de la fi del seu poder).
Si, com crec que respondria tothom honrat, Catalunya té efectivament dret a estimar-se a ella mateixa, qui és el responsable de concretar el camí que hem de seguir? El president de la Generalitat? Pot ser un autèntic filldeputa però és el nostre.
El president del govern central? No deixaràn mai que passem de minyona. Perquè per això ens van conquerir el 1714.

La resposta ja la intuïu.

Ah! La guerra sempre m'ha fascinat!! No pas aquesta de pacotilla d'uns cabrons que s'amaguen darrera una clandestinitat i maten indiscrimindament a innocents posant bombes. Prefereixo el xoc de idees que hi ha darrera tot conflicte. i que porta mort, sofriment, sang, violacions, robatòris i al final Pau, a cara descoberta, tothom queda retratat en la seva misèria. Hi ha gent que diu que totes les guerres han estat sempre la mateixa. Sempre per la mateixa raó. Unes van contra la evolució del Pla de Creixement Mundial i les altres van a favor.

JO CREC QUE LLUITAR PACÍFICAMENT PER CATALUNYA VA A FAVOR D'AQUEST PLA, CREC QUE ESPANYA VA PATIR, ESTÀ PATINT, MOLTÍSSIM PERQUÈ ESTAN SOTA EL SÍNDROME D'ESTOCOLM DEL FRANQUISME. UNA REVOLTA FEIXISTA QUE VA TRIOMFAR EMMIG D'UNA GUERRA MUNDIAL ON VA PERDRE. CREC QUE EL GRUIX DELS ESPANYOLS NO EN SÓN CONSCIENTS, CREC QUE AIXÒ PROVOCA SOFRIMENT A ELLS I A NOSALTRES, I CREC QUE UNA VISIÓ D'UNA ESPANYA MILLOR, DES D'UNA ÒPTICA PURAMENT NACIONALISTA CATALANA, NO NOMÉS ALLEUGERIRÀ EL NOSTRE SOFRIMENT SINO TAMBÉ EL SEU.

Hi ha varies estratègies:

Reducció a l'absurd portant a l'extrem: Volen tornar a conquerir el món? Volen tornar a exterminar una llegua més, un continent? L'Aznar tenia aquest complexe psicològic, però també Pujol.
(Atenció, sé del cert que molts espanyols amb molt poder tenen aquest objectiu, juguen en la lliga de civilitzacions que volen imposar-se al món, la Champions League entre la Xina, els EUA, Russia, França (en caiguda lliure) i els Àrabs. Espanya està per aqui mariconejant. Nosaltres què hem de fer? Recolzar-los? Anar contra ells? ÉS EL SEU SOMNI, DE LA MATEIXA MANERA QUE NOSALTRES TENIM ELS NOSTRES. (Els catalans ja en fèiem rics a Cuba, no?)
Ells volen una Espanya forta per conquerir el món (empobrint-lo) i la deslleialtat (així ho interpreten) de Catalunya els debilita i fastigueja. ELLS VOLEN UNA COSA QUE NOSALTRES PODEM DONAR-LOS. DESAPAREIXENT!! LA FELICITAT D'ESPANYA PASSA PER LA NOSTRA DESAPARICIÓ!!!! NO ÉS EL COLMO DE LA PARANOIA?!!

Això en tàctica és diu posició de força. SABEM QUE ESTAN COM UNA CABRA.

La guerra està entre els imperialistes "Catellans i Catalans" i la gent (espanyola o catalana) honrada que vol viure en pau. Com fer que aquests ens vegin com a amics sense que se sentin debilitats? Crec que expressant aquest arquetip a espanyols no-catalans normals podria tenir el seu efecte, caldria analitzar els resultats. Començaré aquesta setmana. (De fet crec que aquesta guerra ja està en marxa i que ara estem en una etapa que no és la final)

Penseu l'alternativa.

El Català sobreviurà mil anys més? Desperteu collons!!! Quin món us imagineu d'aquí a cent anys? Jo sóc optimista, malgrat tot, no em resigno a veure-ho tot malament com em volen fer creure alguns nacionalistes indignats. Pero no vull perdre de vista la realitat. Mentre ens estimem i siguem capaços d'estimar no hi ha res a témer. NO HI HA RES A TÉMER, JODER!!

Atenció, no vol dir "Love is in the air" i posa l'altra galta. Vol dir, estima't a tu mateix, estima els altres i no et deixis intimidar. Com el Ghandi, que no es va deixar intimidar.

Avui és dijous i no he anat a treballar. Però no us penseu que he fumat res, eh? Als 17 anys ja pensava així,..., el metge m'ha dit que no és greu, que vagi fent...

: )

FORA ELS PEATGES ENTRE TARRAGONA I BARCELONA!!!

P.D.
Proper capítol abans que el blogger em faci fora: Primera classificació entre Nacionalismes, Nacionalismes d'Atac i Nacionalisme de Defensa. (A.N. i D.N en anglès)
Com ens defensem sense armes de foc? Si venen a matar-nos què em de fer?
Convidats especials: El gendre de la Familia Tous, la consellera real de interior Imma Mayol (el marit és un calçasses). Moderador: El Torrente, que d'això en sap molt i serà imparcial.