Zapatero traït per Espanya

El fracàs del procés de pau és en el fons el fracàs de la política espanyola i en general d'Espanya. Els que fa temps que sabem que el nostre país veí encara no està preparat ni política ni democràticament per a fer segons quins passos, aquest fracàs ve a ser una proba més del que diem. Si amb l'Estaut de Catalunya Espanya se'n va sortir, va ser per culpa de la manca de coratge, d'ambició i de sentit d'estat dels dos grans poders polítics a Catalunya (el PSC i CiU). La desísdia dels nostres dirigents, li va facilitar les coses a Zapatero, que encara no s'acaba de creure l'èxit amb què se n'ha sortit de l'atzucac català.
El problema ha vingut quan ha aplicat la mateixa lògica amb el País Basc, i en concret amb un grup que s'escapa de la racionalitat com és ETA. S'ha pensat que només fent grans declaracions sobre bones intencions, com va fer amb Catalunya, ETA cediria. Segurament per un excés de confiança i per una certa megalomania, Zapatero s'ha pensat sempre que acabaria sent el guanyador i que tots li acabarien fent la reverència.
Doncs com era d'esperar, ETA no s'ha doblegat davant els discursos i la inoperància. Així que ha decidit decapitar-lo amb tota la tranquil.litat del món.
A més a més, podria haver-hi una lectura que ningú no ha fet fins ara. Si considerem, com és segur, que Zapatero és la darrera oportunitat que té la política espanyola per a mantenir una Espanya ja insosteniblement unida, és perfectament comprensible des de la lògica d'ETA, que veient que la cessió política és impossible, finalment hagin decidit carregar-se l'únic dirigent capaç de salvar Espanya. Perquè no hi ha dubte. Si Zapatero perd les properes eleccions, Espanay, com a projecte d'unitat política, ha mort. Perquè si el president que ha tingut més sensibilitat -i crec que sincera- envers la pluralitat nacional, després de fer uns timidíssims gestos, perd les eleccions, què en quedarà de l'Espanya amiga, Sr. Antoni Puigverd?