És evident que el panorama actual demana una nova estratègia i una reacció a mig termini. No ens posem excessivament nerviosos pel que passa aquests primers mesos, ja que la reacció l'hem de crear a partir d'avui, i pensant entre 5 i 10 anys vista. Per què aquest terminis? És evident, que després del pas en fals fet amb el nou estatut per l'actual classe dirigent, els polítics que ara estan en escena ja han amortitzat la seva carrera política i cal esperar aires nous. Podem esperar alguna cosa més en els propers anys dels dirigents de CiU? Lligats de mans pel seus acords, sembla que ara són presoners de la seva pròpia estratègia partidista. I per altra banda, és clar que ERC ha pres l'estratègia d'esperar que les aigües s'estanquin una mica.
Sembla doncs, que en els propers anys res es mourà gaire, però, ens podem permetre esperar? Aquesta és la pregunta. Veient el panorama incert espanyol, veient que el desplegament de l'estatutet serà lentíssim,veient que l'economia catalana no acaba d'arrencar com ho podria fer, veient el futur incert d'una de les pròximes decisions més importants per Catalunya, la concessió de la nova terminal de l'aeroport, i que no dependrà de nosaltres -gràcies als acords de l'estatutet-, i veient que la realitat estatal i nacional espanyola actua com una pisonadora, no sé si podem esperar gaire. Però el que és clar, és que hem de començar a fer alguna cosa. Carretero ja ho ha fet. Ara ens toca a la resta.