Paciència

No cal que us expliqui que durant els darrers 150 anys, Catalunya només ha progressat quan ha estat governada i dirigida pel catalanisme. Les ingerències polítiques d'Espanya o la seva influència, han estat nefastes pel nostre país.
En aquest sentit, la primera intervenció del vicepresident de Catalunya, J.LL. Carod-Rovira, va ser decebedora i un auguri d'un període trist, sense horitzons, sense ambició i sense un projecte polític ample i amb futur. Per dir-ho d'una manera planera, el vicepresident va parlar com si fos un funcionari més i com demanant perdó per les seves passades veleitats nacionals. És trist veure a un home dialècticament brillant, parlant a la defensiva i abaixant el cap, amb un discurs gris i sense continguts, de pura gerència.
De fet son ja bastants els petits dirigents de seccions locals que senten una enorme decepció per les constants advertències i consignes que des de la direcció d'ERC els imposen deixar de banda les reivindicacions nacionals.
És evident que el catalanisme polític (que no el de la societat civil) passa hores molt baixes. I que el país porta anys ressentint-se'n a tots els nivells (Catalunya ja és la 11 comunitat de l'estat en renda per càpita real). Passem hores baixes perquè el gran projecte de l'Estaut ja està obsolet i mort abans de néixer. I tenim un govern que l'ha d'acatar, i una oposició que no pot fer oposició en aquest aspecte.
Només podem esperar que passin uns anys, i que aquesta generació política, que ja està amortitzada i que ja no pot donar més de sí per falta de credibilitat, doni pas a una altra. I esperar, com passa a Escòcia, que una data, la del 2014, serveixi de catalitzador d'aquell sentiment nacional que sí que crec que ha arrelat cada cop més en la societat civil. Tinguem paciència i esperem la nova oportunitat, que segur arribarà el 2014.