Mori lo bandoler de Martorell

Amics estic molt content de iniciar la meva participació en aquest blog. Espero trobar forces per transmetre l'energia suficient per a provocar els canvis positius necessaris en les nostres vides.

Catalunya és anàloga a un ésser humà i ara mateix tots sentim que Catalunya està malalta, com aquell malalt que envoltat de metges, només sent les seves discussions sobre com curar-lo i sobre quin serà el millor tractament..., que si un tractament de shock, que si una teràpia més dolça, Catalunya, i no ho dic jo, es troba en aquest moments desorientada. No sap si reafirmar-se en el seus sentiments i ser el que ella mateixa decideixi ser, o si sucumbir a les forces del marketing identitari castellà, d'ara en andavant FMIC.

Catalunya té dret a existir en un món cada vegada més globalitzat? Cada vegada més uniforme?

-Aprofito l'avinantesa per recordar que la uniformització ha estat una característica comuna dels règims feixites-totalitaris (Comunistes i Nazis principalment, però no els únics...)-

Existim, o sigui, que basant-me en l'article nº 1 de la Gran Constitució Mundial, (GCM): Tots els individus són iguals davant al llei, argumentaré en els propers articles una teoria alternativa de curació d'aquest cos, anomenat Catalunya que ens acull i de vegades en atormenta.
Vull deixar clar que no he dit "quina llei" ni de quin país, i recordaré una màxima esotèrica anomenada La Llei del Fracàs: Tota llei és un fracàs, si incompleix una llei superior", que ens servirà per adonar-nos de la importància d'establir una correcta jerarquia dels nostres principis.

O sigui, que us demano que visiualitzeu Catalunya com a un ésser humà i diagnostiqueu si el que té és un refredat, una pulmonia, reuma o senzillament és una persona sana amb les atrofies normals després d'estar 300 anys lligada de mans i peus. Si, com diuen alguns en aquest blog, això es com s'afirma últimament, què es pot fer? Com recuperar un malalt que no es nota ni els braco ni les cames?

Proposo deslligar el braç esquerre i fer massatges per reactivar la circulació, el braç esquerre és l'eix Barcelona-Tarragona, tradicionalment i insidiosament bloquejat per les FMIC, cal saber però diagnosticar bé, el braç és viu? Si, perque de tant en tant encara funciona, hi ha embòlia? Si dos peatges a la autopista.

O sigui que podem començar a fomentar la circulació de persones i bens entre Barcelona i Tarragona quan abans millor!

He estat analitzant l'estructura del peatge i he vist que és molt sòlida i costaria molt fer-la caure a més de ser un delicte gros,( i no volem caure en la llei del fracàs, que no aportaria res). Però si que podriem iniciar una ronda de iniciatives sobre què es pot fer, seriosament i apolítica, per fer un gran acte/es de desobediència civil que conduexi al rescat de tan preciosa arteria. Crec que és bon negoci.

1ª mesura: Demostrar desde Barcelona i desde Tarragona que l'arteria existeix, adonar-se de la importància. Adhesius als cotxes, globus als peatjes, tríptics informatius, denuncia dels dirigents de ACESA, foment i divulació de les formes diverses de frau en el pagament...

Amb el convenciment que "Quien roba a un ladrón tiene cien años de perdón" m'acomiado de vosaltres fins la propera trobada.

Ànims i que no falti el sentit de l'humor!!