En cristiano!
Siguiendo el decreto del Gobierno Nacional este mensaje será en cristiano. A partir del 1 de febrero cada 10 mensajes en un blog autonómico deberá incluir como mínimo uno en lengua nacional aunque el resto utilice lenguas vernáculas sólo oficiales en aquellos espacios de la red que tengan una mínima autonomía...
PROU!!!!
Això és el que hauria d'haver dit l'home gris, el que sempre ha estat a l'ombra manipulant, burxant i acumulant poder. Un home que es baixa els pantalons que no sap dir prou i que com a conseller d'educació passarà a la història negra del país com alguna companya de partit que en el seu temps havia dirigit la cultura del país. Tenim un conseller que no sap plantar cara, que s'empassa el que diu l'amo de Madrid no fos cas que el fessin fora o que s'iniciés la primera crisi seriosa de l'entesa i que en lloc dels de sempre aquesta vegada sigui culpa d'un nicaragüenc.
Segur que avui sortiran els de la casa comuna cridant contra els de sempre en lloc de pensar un moment i dir "la vàrem cagar". Perquè no ens enganyem, si el govern de l'estat ens pot imposar el castellà és gràcies al gran text estatutari que varen aprovar uns quants catalanets: l'estatutet. Per tant cal acusar també a aquells que ens van enganyar. I això només és el principi, mica en mica anirem descobrint la lletra petita de l'estatutet i veurem com som una autonomia com La Rioja o Múrcia. Això es va pactar ja fa temps a la famosa transició i fins que no ens rebelem contra aquest engany ens aniran enculant.
Una transició que ja no ens creiem aquells que vàrem veure morir al dictador en la nostra infantesa i que al·lucinem veient àguiles en edificis públics, monuments de la victòria, noms de carrers ben galdosos o que recordem que fins l'entrada de l'euro podíem dur a la butxaca el caudillo. Si no vàreu veure el darrer 30 minuts us recomano que el veieu, quan el pengin. No han fet el soroll mediàtic que varen fer amb el Gernika, però és normal perquè aquest tema no interessa i si a més es critica al demagog espanyolista millor passar-hi de puntetes.
I els progres catalanistes esntusiasmats amb el tarannà? On sou? Us recordo allò de "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya". Deixem-nos de ximpleries, Catalunya només guanyarà quan marxi d'Espanya, no cal buscar encaixos ni asimetries ni maneres d'entrar al gobierno, hem de marxar i aviat, sinó en breu tindrem la Gala a TVE de "Cataluña. ¡Qué hermosa eres!".
Des d'aquí faig una crida per tornar al carrer, tornem a sortir al carrer i diguem clar i fort que no volem ser espanyols, que volem decidir el nostre futur.
8 comentaris:
La via de la indignació sembla activa, però en realitat crema.
La via de l'amor, sembla que no fa res, però en realitat avança més lluny.
Té el poble Català dret a sentir-se estimat pels seus dirigents?
Qui és el poble Català?
Què vol dir sentir-se estimat?
Podem, en tant que ésser humans alliberar-nos del mal govern?
El govern espanyol és un mal govern?
No ens estima? El govern català ens estimaria? Un català no pot fer mal a Catalunya?
El Govern de Madrid estima només els andalusos de Catalunya o ni tan sols a aquests?
Vols viure en una mitja Catalunya completament catalana abans que en una Catalunya sencera sense sobirania completa?
Et sents espanyol de segona? Jo si. Pero no m'agradaria que ningú se sentís Català de segona. En el meu camí per deixar de ser espanyol de segona hi ha la clara idea de evidenciar a tothom, parli el que parli, que la llei central és injusta amb una regió d'Espanya, i amb això si fossin justos, ja n'hi ha prou. Ja que ESTIMAR (variant legal) ALGÚ ÉS TENIR UN PLA DE DESENVOLUPAMENT PER A ALGÚ (és així, si l'encertes l'endevines), de manera que si tu vols tenir un tren ara, i l'altre creu que no et convé fins d'aqui a vint anys, cal una definició legal, que determini que estàs, o no, patint una injusticia, el debat, sense amor, es fa etern i les posicions egoïstes no es mouen, i a la fi, només voldries tirar una bomba atòmica a Madrid i una altra a Barcelona per tornar a començar tots més amics.
Calma't, cal trobar idees potents per a aconseguir afiliats.
La idea de fer escrits independentistes en Castellà em sembla boníssima, m'agradaria que m'expliquessis com puc canviar de identitat i buscar-ne una altra que fós el meu alter ego en castellà. De totes formes, a Garrulandia els tenen prou distrets amb Fires de Marihuana i saló del Manga, i entre la cadena de la fabrica i la discoteca, no perceben la teva inquietud com el seu problema. Troba una manera d'estimar-los, desde la teva òptica naturalment i t'ho tornaràn amb una amor que no imagines.
És la llei del karma, l'equivalent metafísic a la tercera llei de Newton. I si al final no ho fan, almenys viuràs més tranquil abans de desaparèixer.
Ja saps on trobar-me.
Bandoler, entre el trabuc i el Karma, la tercera llei de newton, el "love is in the air" i una dialèctica hegeliana oculta, em costa entendre per on vas.... tot i que comparteixo algunes de les teves estratègies. T'estimo. Forcadell.
Per cert, Maragall dimissió! això és una vergonya.
Bandoler ja saps que la meva admiració per tu no té límits però ja que insisteixes en la via de l'amor vull que recordis el combat dialèctic entre Sala-i-Martín i el pipa per la pau sociata Puigverd.
El primer va guanyar per golejada en recordar el desgraciat destí de la Pocahontas i el seu poble powhatan: després de rebre els anglesos amb els braços oberts no és que els pobres indis perdéssin la seva llengua, sinó que als USA no hi queda ni un putu powhatan en aquests moments!!!
No s'hi val a badar!
En resposta a Bleucat:
La metàfora de la Pocahontas és un gol recurrent que no falla mai. Quan la utilitzes sempre guanyes, i a més, fas riure. O sigui que un a zero a favor teu.
Crec entendre: "Si sóm massa permissius se'ns follaràn les dones"
Em permeto recordar-te que no has sortit d'un arquetip masclista on l'honor sembla que t'empeny a rebelar-te, i t'entenc, però sense armes (de foc s'entèn) o ganes de utilitzar-les, aquesta via és frustrant, i m'imagino que si estàs en aquest blog ni tens armes, ni tens ganes de utilitzar-les. O sigui que la via no pot ser aquesta a menys que vulguis sugerir que els indis haurien d'haver lluitat més del que ho van fer i que tot el que els va passar va ser degut a que no van esforçar-se prou.
Per aquest camí jo crec que no anem enlloc ja que amb quatre fletxes no crec que haguessin aturat a la avariciosa i decadent
Europa.
Et recomano un fabulós llibre "Black Elk speaks" on copsaràs la pau i sabiduria espiritual que havia assolit el poble indi abans del seu holocaust.
El fet que una part important de la població india sentís que havien estat derrotats, (no vull despreciar el racisme que van haver de suportar, eh?)va fer durant molts anys, que a les reserves indies hi hagués uns índexs de depressió i alcoholisme més alts que a la resta del país.
Hi ha hagut, hi ha, un moviment de restitució de l'orgull indi-americà al qual vaig tenir la sort de poder assistir a unes conferències. Aquestes les feia el primer indi-americà doctorat en una univesitat americana. Metre noranta, cabell gris fins a la cintura i quasi setanta anys. Davant de unes tres-centes persones va deixar clares un parell de coses: Era molt sarcàstic, fins i tot diria que burleta amb la lluita dels negres pels seus drets i com aquests havien oblidat de defensar el poble indi, comparativament molt més maltractat, que aquells.
Al mateix temps va ensenyar-nos una llista de contribucions dels indis a la cultura global per fer-nos veure que la cultura i la influencia és una cosa que es guanya dia a dia.
I no et pensis que no era un lluitador, eh? Wounded knee et sona? Ell hi era.
Resumint, i per aprendre dels errors, el poble indi no va saber veure el que els venia al damunt, no va saber integrar-se i no va saber buscar complicitats entre la gent que estava humiliada com ells o se sentia de segona espècie com ells. I el pitjor de tot, van sentir-se derrotats!
Nosaltres hem de fer el mateix.
Hem de tenir present que sóm UN poble, que podem tenir infuencia si ens ho treballem i que hem d'aprofitar les analogies que trobem amb d'altres situacions per denunciar la nostra situació profundament injusta. I no sentir-nos derrotats!!
Però cal ser clar, perquè nosaltres ens creiem maltractats pels espanyols mentre que l'espanyolet mitjà es pensa que vivim de puta mare i que tot a Espanya depèn dels catalans! Que sóm els més rics i que els odiem.
Qui treu profit d'aquesta mala informació?
JO NO ACCEPTARÉ QUE NINGÚ EM FIQUI DINS UNA RESERVA A CASA MEVA.
SI SÓC ESPANYOL DE NAIXEMENT, VULL QUE LA MEVA LLENGUA MATERNA, QUE EXISTEIX EN AQUESTA TERRA DESDE LA FUNDACIÓ D'ESPANYA, SIGUI OFICIAL A TOT EL TERRITORI, de la mateixa forma que un espanyol nascut a Badajoz té la seva llengua oficial a tot el territori, jo vull que la meva llengua ho sigui igualment.
Primera reclamació: Català oficial a tota Espanya. És just si la llei és igual per a tothom.
Si no puc ser espanyol de primera prefereixo no ser espanyol.
En resposta a bandoler:
Estimat bandoler tu mateix arribes a la conclusió correcta: MAI seràs un ciutadà espanyol de primera !!! En els últims 300 anys Espanya ha estat governada per monarquies, repúbliques, dictadures i democracies, per governs d'esquerra, de centre i de dreta, i en cap cas la nostra situació ha millorat, sempre hem estat ciutadans de segona a l'Estat Espanyol i sempre ho serem.
O sigui que ha arribat el moment de dir PROU! Cal DESPERTAR, cal vèncer el síndrome d'estocolm, l'esclau submís que molts catalans porten dins i que només vol la felicitat de l'amo. Voleu la pastilla blava i viure aparentment feliços mentre us xupen la sang i l'ànima? O voleu la vermella per despertar i començar de nou? Jo ho tinc clar i crec que es responsabilitat de cada un de nosaltres fer veure la realitat a tots aquells que ni s'adonen del que està passant, a aquells que ja ni tan sols somien en altres possibilitats perquè creuen que ser un mediocre i gris espanyol de segona és l'estat natural dels catalans!.
Bleucat, creus que ha arribat el moment de tirar la tovallola?
El món canvia i 300 anys no són res. Mira't els irlandesos, sembla que estàn a punt d'aconseguir-ho.
Si m'estàs proposant una guerra de secessió, pensa que mi apuntaré, doncs la meva familia té una llarga experiència en conspiracions per una noble causa.
Tens armes?
Tengo gana' de matá'!!
MAI? SERÉ UN ESPANYOL DE PRIMERA? NO HI ESTIC D'ACORD. CAL REPLANTEGAR ESTRATÈGIES, MILLORAR MISSATGES, ANIMAR-SE, ACONSEGUIREM EL QUE DE VERITAT VOLGUEM, JO I TU,I JO VULL SER FELIÇ I VIURE EN PAU.
DE VERITAT.
I si, malgrat tots els intents al final no es pot, doncs, bé, potser si que haurem de demanar la independència el 2014...
Agraeixo la vostra adhesió a la campanya MARAGALL DIMISSIÓ.
Moisès Rial
http://llibertats.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada