A les antípodes també són més civilitzats

"Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!" (Salvador Espriu, Assaig de càntic en el temple).

Bé, doncs no només nord enllà la gent és així. Un blocaire que ens segueix des de Nova Zelanda m'envia la següent mostra de tarannà democràtic i civilització:

"Jo vull ser tokeleuenc...o kiwi
M'agradaria donar a conèixer la situació d'un grup de tres atols del pacífic sud que formen part de Nova Zelanada: Tokelau. El passat mes de Febrer s'hi va celebrar un referèndum que tenia per objectiu redefinir les relacions de Tokelau amb NZ.
No voldria que se'm malinterpretés, no estic parlant d'una situació comparable amb Catalunya, sinó de les actituds dels de les dues entitats involucrades.
A Tokelau hi viuen menys de 2000 persones i al referèndum hi van participar menys d'un miler. El que em sembla envejable és l'actitud del govern de NZ que, entre d'altres coses, va decidir enviar una diplomàtica a Brussel·les a tractar de conèixer els mecanismes legals i el comportament d'un país davant de la opció d'alguns dels seus ciutadans a esdevenir-ne independents. El 60% dels electors va votar a favor de l'autodeterminació i, malauradament (o no), el referèndum s'havia d'aprovar per 2/3 parts dels electors.
Estic convençut que NZ hauria estat el primer país en reconèixer a Tokelau com un estat independent si el resultat hagués estat un altre, ara però, no crec que hi hagi cap mena de ressentiment, ni conseqüències pels Tokeleuencs per part de NZ. I és precisament aquesta sensació de llibertat i democràcia de debò que fa que, salvant les distàncies, em meravelli de l'actitud de NZ. I es que els sentiments nacionalistes aquí són vistos com una excentricitat que no com quelcom dolent i perniciós d'entrada.
En definitiva, que visca la llibertat d'expressió dels Tokeleuencs i no descarto poder aportar més dades in situ, després de passar-m'hi uns dies de vacances.
Per cert...us ha vingut al cap algun illot anomenat perejil mentre llegíeu aquestes línies...?

Kiwicat"

En fi ja veieu, quina enveja, quan camí per recórrer!