"Epur si muove!"
Dit amb altres paraules, el que Bleucat ve a dir, és que efectivament el centre polític també canvia. Hi ha una creença anòmala que consisteix en pensar que el centre polític és allò que no canvia mai. Garn error. Si no fos així, la història de la humanitat no hauria avançat mai. Els extrems ideològics són els que tiben d'un vaixell en el qual estem tots, centre inclos. Potser els moviments del seu centre són lents i pesats, però a fe de Déu que el vaixell avança encara que sigui a ritme de "Reina d'Àfrica", i amb ell, tot el centre polític.
Això semblava que CiU ho havia entès abans de la negociació de l'estatut. Jo mateix m'entusiasmava amb la fermesa de Mas per la defensa a ultrança del text del Parlament. Però vet-ho aquí que un bon dia tota la tensió i la credibilitat es desinflen sobtadament quan un bon vespre en Mas accepta unes rebaixes misèrrimes de tot allò que ell mateix només 24h abans havia considerat com innegociable. És a dir, Mas va deixar de ser Mas, per tornar a el que ell pensava que encara era el centre: en definitiva, va tornar a fer de Pujol.
Però el centre de l'era Pujol, ja no és el centre de l'era Mas. Sabrà entendre CiU tot això?. Compendrà que no governa perquè a casa s'han quedat 400.000 vots catalanistes a casa, perquè ells -ni tampoc ERC, que per cert ha perdut un 24% dels seus vots- no han sabut donar una resposta a les exigències nacionals del país. Efectivament cre que la base majoritària de CiU és altament independentista. No en tinc cap dubte. El país ha canviat molt en deu anys. Només cal escoltar el to d'algunes tertúlies, que es mou en unes òrbites desacomlexadament sobiranistes (escolteu al Lluís Foix!) impensables fa deu anys. Jo mateix he canviat. Perquè efectivament el centre també canvia. Com va dir Galileu -i els físics gairebé mais s'eguivoquen-: "Epur si muove!".
2 comentaris:
Robin,
Mas es la versión ultralight del catalanismo pujolista. Hay un abismo entre la habilidad política de ambos, aunque un hilo común: el oportunismo. la gran diferencia es que uno es solo imagen ( la vendetta del estatut) y el otro era acuerdos de despachos. Uno vendia bien el bacalao ( recordais el PHN?) y el otro no sabe lo que vende ( soberanismo?). Mas debe jugar a lo que es: un liberal cercano a las tesis de Piqué, a los chicos de la Caixa, Gas Natural, Abertis y Planeta que a los votantes de clase media de izquierda o a los nuevos catalanes. Si hubiese sido claro hubiese ganado las elecciones ( osea +52 escons). Mas nunca será independientista porque su grupo no lo es. Es como decir que Laporta es catalanista ( o neofranquista catalanista).
si "epur si mouve" caminemos hacia lo que queremos sin engañarnos.
Digo que soy de izquierdas es decir que soy de los buenos.
Ser independentista es propiedad de la izquierda.
Que bien se vivía tras el talón de acero!
Publica un comentari a l'entrada