mirall màgic, quina és la nació més guapa del món?
L’article d’avui d’en Sostres malgrat segur no ha estat llegit amb les mateixes mires per tothom, es un reflex força real de per on es mou (si es que de debò es mou) la societat catalana. Recomanable llegir-lo sense mires partidistes.
Potser estaria bé aprendre definitivament a mirar-se en un mirall amb una visió realment crítica, constructiva però crítica. Tant bo seria fer-ho quan els teus son els que estan en el poder com quan no hi estan. Tant bo seria fer-ho intentant veure el que realment es reflexa com tenir algú al costat que t’expliques que hi veu realment.
Aquí tenim la crònica costum de mirar-nos i veure-hi un grup d’ escollits il·luminats, que sempre es creuen estar per damunt de la resta. Si les coses no van bé sempre hi ha Madrid per carregar-hi els mals de tot. No se pas que faríem si Madrid no hi fos.
Ahir vaig tenir el plaer de compartir taula amb un emprenedor Indi format a una de les millors escoles de negocis de les que hi ha arreu del mon, una escola de Barcelona. Es preguntava com podem tenir aquí no només una de les millors escoles de negocis sinó dos entre les 10 millors del món i no aprofitar tot el talent que s’hi forma. Els seus estudiants marxen fora sense oportunitat d’emprendre res a Catalunya. Més d’un li va contestar ràpidament que Madrid era el culpable…
Per arribar a un debat sòlid i constructiu pel 2014 segurament haurem de començar a parlar d’un munt de coses, però potser primer a acceptar que es el que es veu quan ens posem davant d’ un mirall.
5 comentaris:
entenc el que dius, però francament, jo estic tipa de que nosaltres mateixos ens creguem els tòpics que ens han penjat. No penso que els catalans ens creguem més macos, més llestos ni més fantàstics que la resta. Però veiem una diferència en la manera de fer que hi ha aquí i la que hi ha a España en general en molts aspectes... i segurament en molts casos ens agrada més la nostra manera de fer. Això em sembla del tot sa i recomanable.
Penso que d´autocrítica en aquest bloc no en falta, més aviat potser en sobra, crítica de tota la plana política catalana, i de retruc crítica a la societat que no es mou més, que no és prou crítica...
El dia que Catalunya sigui independent, que tinguem tots els recursos que es puguin tenir, i que realment tot depengui de nosaltres, ens podrem mirar el mirall, i veure què sabem fer i com ho fem, i ser tan crítics com el que més. Però ara quan ens mirem el mirall, ens veiem a nosaltres i també a Madrid, perquè la realitat és la que és.
Com més protagonista del mirall siguem nosaltres i menys Madrid més preparats estarem per a l' independència. Fet com la BCN Olímpica en hi varen acostar. Altres com el Forum allunyar. En els dos casos Madrid no portava la paella pel mànec.
a què et refereixes quan dius "més preparats"? més preparats per assumir la independència o per aconseguir-la?
Faig referència a que es millor que tinguem un país amb una economia competitiva, unes escoles i universitats d' alt nivell, unes infraestructures potents i alhora cohesionades amb l'entorn, uns professionals preparats,...
Malgrat no disposem ara per ara del control de tot, esta molt clar, si podem fer les coses molt millors. En altres moments de l' història, amb molta menys capacitat de gestió i ingressos, Catalunya va saber ser capdavantera dins el marc dels estats que ens envoltaven. No es pot afluixar amb les reivindicacions, però alhora cal ser ferms en exigir una bona gestió amb les eines de que disposem per governar a l’actualitat.
"Kraft trasllada les oficines de United Biscuits a Madrid"
Un exemple del que s' hauria de procurar que no passés.
Publica un comentari a l'entrada