Catalunya 2014

El llibre que veritablement és definitiu és el de "Grans Nacions i petits Imperis" (o a l'inrevés) de J.Mª Colomer. És molt planer i fàcil d'entendre. Es basa en estadístiques dels darrers anys, i bàsicament arriba a la conclusió que les petites nacions tenen més futur que mai, en tots els aspectes. En el següent article, es parla de la qüestió econòmica (que acostuma a ser precisament l'argument més utilitzat per anar a la contra) i que en canvi va molt a favor nostre. Llegiu-lo, és imprescindible!

Catalunya i el somni de la dimensió
Enguany , amb l'experiència acumulada per més de quinze anys d'indepèndencia i els efectes originats per l'entrada a la UE els exemples d'Eslovènia, Estònia, Lituània i Letònia tornen a estar sota la lupa dels analistes econòmics com a paradigmes de la viabilitat econòmica dels Estats petits. La qüestió de la dimensió física i demogràfica no es revela com a gaire important en una comparació amb Catalunya. Dels deu països més rics del món, només dos tenen més de 6 milions d'habitants: Estats Units amb gairebé 300 milions, i Suïssa amb amb 7 milions. Dos més superen el milió: Noruega té 4 milions i Singapur 3 milions. La mitja dotzena restant no superen el milió d'habitants. Com podem veure, els nostres 7,4 milions no fan un mal paper!
La grandària d'un país és un resultant del compromís entre els beneficis d'escala i el cost de l'heterogeneïtat, i l'obertura econòmica exterior pot modificar completament aquest equilibri. Els països més grans són els que tenen una població més diversa, amb preferències i demandes que els governs difícilment poden atendre. L'Índia i el Brasil són només dos exemples d'aquest problema. Nosaltres, amb la nostra creixent immigració, comencem a tastar el problema. No obstant, el punt més important per a la viabilitat econòmica d'un país de petita dimensió és l'obertura exterior. Petits Estats que no podrien sobreviure en un món de barreres comercials troben la seva via a través de la llibertat comercial i la integració econòmica transfronterera. En altres paraules, el NAFTA (Tractat de Lliure Comerç de Nord-amèrica) pot facilitar la independència del Quebec: la fa més barata. La UE i l'Euram (àrea de l'arc mediterrani) poden facilitar la via catalana. El nostre horitzó a la independència econòmica -que no política- està totalment obert.

Alfons Almendros
(Secció d'Economia de l'AVUI, 25/11/2006))