27 de novembre 2006

Catalunya 2014

El llibre que veritablement és definitiu és el de "Grans Nacions i petits Imperis" (o a l'inrevés) de J.Mª Colomer. És molt planer i fàcil d'entendre. Es basa en estadístiques dels darrers anys, i bàsicament arriba a la conclusió que les petites nacions tenen més futur que mai, en tots els aspectes. En el següent article, es parla de la qüestió econòmica (que acostuma a ser precisament l'argument més utilitzat per anar a la contra) i que en canvi va molt a favor nostre. Llegiu-lo, és imprescindible!

Catalunya i el somni de la dimensió
Enguany , amb l'experiència acumulada per més de quinze anys d'indepèndencia i els efectes originats per l'entrada a la UE els exemples d'Eslovènia, Estònia, Lituània i Letònia tornen a estar sota la lupa dels analistes econòmics com a paradigmes de la viabilitat econòmica dels Estats petits. La qüestió de la dimensió física i demogràfica no es revela com a gaire important en una comparació amb Catalunya. Dels deu països més rics del món, només dos tenen més de 6 milions d'habitants: Estats Units amb gairebé 300 milions, i Suïssa amb amb 7 milions. Dos més superen el milió: Noruega té 4 milions i Singapur 3 milions. La mitja dotzena restant no superen el milió d'habitants. Com podem veure, els nostres 7,4 milions no fan un mal paper!
La grandària d'un país és un resultant del compromís entre els beneficis d'escala i el cost de l'heterogeneïtat, i l'obertura econòmica exterior pot modificar completament aquest equilibri. Els països més grans són els que tenen una població més diversa, amb preferències i demandes que els governs difícilment poden atendre. L'Índia i el Brasil són només dos exemples d'aquest problema. Nosaltres, amb la nostra creixent immigració, comencem a tastar el problema. No obstant, el punt més important per a la viabilitat econòmica d'un país de petita dimensió és l'obertura exterior. Petits Estats que no podrien sobreviure en un món de barreres comercials troben la seva via a través de la llibertat comercial i la integració econòmica transfronterera. En altres paraules, el NAFTA (Tractat de Lliure Comerç de Nord-amèrica) pot facilitar la independència del Quebec: la fa més barata. La UE i l'Euram (àrea de l'arc mediterrani) poden facilitar la via catalana. El nostre horitzó a la independència econòmica -que no política- està totalment obert.

Alfons Almendros
(Secció d'Economia de l'AVUI, 25/11/2006))

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies per la recomanació!
El títol és al revés :-). Aquí en teniu una ressenya.

Anònim ha dit...

Jo, que voleu que hos digui...
això de pagar per que una gent tingui que mengar i asobre ens tenim que escoltar que:
-si parlem polac
-que som uns ''agarrados''
que lo mes fort és que els madrilenys cobren mes de nosaltres i pagen menys que nosaltres.
i jo això ja no ho bei com un sentimen fet per la historia sino es un sentimen de rabia
-que si ni an cartes de productes catalans per a que la gent no els compri.
- que si descriminem el Castellà a Catalunya

osti! aveure jo al dia tinc que parlar molt el Castellà i jo no el descrimino per res.

i per això jo ja sen un nano de 13 anys jo a la meva edat ja vui la independencia de Catalunya, doncs em sembla molt fort.
Perque jo no vui viure en un país que me ''asenyalen'' per dir-ho duna manera per que soc Català i defenc lo que es meu lo que ma donat de mengar i lo que ma acollit!!!!!!.




binga adeuuuuuuuuuuu!!!
força i salut
i que visca a Catalunya lliure!!!