Acceptar la realitat
A aquells que ens hem mostrat molt crítics amb com han anat les coses en la formació del Tripartit 2.0 se’ns acusa sovint de no voler acceptar la realitat. Anem a pams. Si per acceptar la realitat s’entén reconèixer la legitimitat del nou govern, personalment no tinc cap problema en acceptar-la. Si per acceptar la realitat s’entén conformar-se amb la situació actual i amb tot allò que ens endinyen els nostres polítics sense dret a queixa, evidentment que m’hi nego! Per sort, ni tan sols aquells que ens acusen de no acceptar la realitat es mostren conformes amb les coses tal com són i plantegen accions per intentar millorar el futur de l’independentisme.
El problema que tenim els que per desgràcia no hem conegut mai la fe és que estem obligats a moure’ns per racionalitat. I això vol dir que quan un partit com ERC passa de parlar d’independència a parlar de pluja fina doncs què voleu que us digui, ens sentim decebuts i enganyats perquè ens han canviat el discurs 180º a canvi d’una poltrona i d’intentar ensorrar CiU. I com que no creiem que els dirigents d’ERC estiguin tocats per la gràcia divina i que la seva actuació respongui a un pla magistral preestablert, el nostre grau d’escepticisme general va en augment. Ara bé, tinguem clar que la mateixa racionalitat no ens acosta més a una CiU que parla de defensar Catalunya i firma un estatutet ridícul que hipotecarà el país vint anys a canvi de pràcticament res.
En Panerola proposa diverses actuacions de cara a un possible referèndum per la independència el 2014. El camí el farem junts perquè compartim l’objectiu final. Tanmateix, associar aquestes actuacions amb la “pluja fina” d’ERC és un acte de fe que sóc incapaç de realitzar. És més, crec que és aquesta fe malentesa en els partits que fàcilment deriva en sectarismes i exclusivismes la que ha dut el nacionalisme i independentisme catalans a la trista situació actual. Fa falta molta més racionalitat (i valentia) en la política catalana.
2 comentaris:
Acceptar la realitat no només és reconèixer la legitimitat del govern, sinó ser conscients (per molt que de vegades ens dolgui), que el país és el que és, que té els polítics que té, i que funciona com funciona. Només a partir d´aquí es podrà treballar per intentar potenciar el sentiment (i raonament) independentista, que evidentment també forma part d´aquesta realitat.
Jo estic d´acord amb en Bleucat, i també, només fins a un cert punt, amb el post Mirall màgic.... És molt important fer crítica i autocrítica. El perill és dedicar massa esforços a la crítica i massa pocs a actuar activament i de forma positiva per aconseguir fomentar l'independentisme en la consciència col•lectiva.
En resum: bleucat i panerola, sou un bon equip!
Bleucat no t'enceguis, jo me'n fotia del "nacionalisme de pluja fina" i apostava per l'INDEPENDENTISME de pluja fina, no de tronades ni tempestes estiuenques, sinó d'aquelles pluges que no es noten però que acabes ben xop!
Gràcies nostrum!
Publica un comentari a l'entrada